UNESCO recomana que la inversió educativa en qualsevol país aconsegueixi almenys el 6% del seu PIB. Els nous pressupostos aprovats pel Parlament de Vitòria-Gasteiz han adjudicat al Departament d'Educació una partida de 3.108 milions d'euros, un 6,5% més que en 2020. Aquest import inclou els fons destinats a sufragar les mesures adoptades contra la crisi provocada pel COVID-19. Però, malgrat aquesta xifra excepcional, suposa prop del 4% del PIB previst per a 2021, molt lluny del 6% que STEILAS reivindica de manera reiterada. Veient que l'any 2010 el pressupost educatiu era del 4,18% del PIB, un indicador de la importància de l'educació per a aquest govern de coalició del PNB-PSE.

Per tant, aquesta partida no és suficient per a afrontar els reptes del sistema educatiu i per a materialitzar els desitjos del propi Govern Basc: “L'educació és, per tant, un gran repte per al país. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat és la millor eina per a aconseguir un creixement sostenible i integrat”.

L'anàlisi més detallada del pressupost educatiu ens porta a concloure que el relleu en el Departament no ha suposat un canvi substancial en la política educativa. El primer compromís recollit en l'Acord de Govern signat pel PNB i el PSOE és el següent: “Promoure un Servei Educatiu Equitatiu i de Qualitat, reconeixent el caràcter fonamental de l'Escola Pública Basca”. No obstant això, en el projecte de pressupostos no hi ha cap indici que el Govern Basc vagi a complir realment aquest compromís.

El finançament dels centres privats concertats continua augmentant. Així, la partida corresponent a concerts educatius supera els 661 milions d'euros, al mateix temps que es continua concertant centres educatius que distingeixen a l'alumnat per sexe. En lloc de destinar aquests diners a promoure projectes excloents que suposen un retrocés en la cohesió social, podria destinar-se a fomentar una educació inclusiva, equitativa i feminista.

El projecte de pressupostos s'acompanyarà de l'aprovació dels mòduls econòmics de sosteniment dels centres, és a dir, dels concerts educatius destinats al finançament públic dels centres privats. Pel que fa a l'any 2020, l'increment dels mòduls se situa, en general, entorn del 1,85% i la despesa corresponent al personal se situa entorn del 2%. Així mateix, el projecte de pressupost recull: “2021. L'any 1999, les retribucions totals anuals del personal al servei de l'Administració general de la Comunitat Autònoma d'Euskadi no subjecte a règim laboral dels organismes autònoms no podran experimentar un increment global superior al 0,9% respecte a les vigents a 31 de desembre de 2020”.

Quant al cicle 0-3, el Gerent del Consorci Haurreskolak ha declarat recentment que els pressupostos són insuficients i que no es poden complir els acords signats. No obstant això, es manté la partida destinada a subvencionar les escoles infantils privades i les aules 0-3 de centres privats (més de 26 milions d'euros), per la qual cosa, malgrat tenir menys alumnes, l'ajuda per alumne augmentarà.

Destaca l'increment del Programa Fons d'Innovació. Aquest fons es va incloure en la partida pressupostària d'Educació 2020 (560.000 euros) però en el projecte de 2021 ascendeix a 10,5 milions d'euros. Això es deu al fet que prèviament s'han traslladat partides incloses en altres programes, especialment en els de recerca. Per tant, no existeix un veritable impuls a la recerca i innovació educativa. Una vegada més, els centres privats concertats (prop de 3 milions d'euros) i les fundacions (4,5 milions d'euros) portaran una part important de la partida.

Quan parlem del 6%, no estem en ensomnis, sabem que la situació econòmica no és la millor, però és hora, per molt de temps, de canviar el sistema tributari basc, sense hipotecar el futur a una sola carta d'endeutament, i d'apostar per una fiscalitat més digna i progressiva. Els partits polítics que ens governen haurien d'actuar amb valentia perquè es reparteixi la riquesa i es garanteixin uns serveis públics de qualitat.

Finalment, STEILAS reclama pressupostos suficients per a afavorir el sector públic, des de la consolidació de partides extraordinàries, per a donar cobertura als possibles acords derivats de les taules de negociació, per a facilitar la gratuïtat del Consorci Haurreskolak i acabar amb la concertació universal dels centres privats. L'escola pública basca necessita per a sobreviure un fons de diners permanents, que actualment només té el concertat.

El finançament del sector públic, inclosa l'educació pública, hauria de ser prioritària i, per a això, en els pressupostos cal blindar les partides necessàries. Perquè, per sobre de la falsa llibertat d'elecció d'un centre educatiu que té com a objectiu el finançament de les empreses educatives, l'educació pública ha de ser el nostre eix. Per això exigim al Departament d'Educació que, si té la responsabilitat de tots nosaltres, aposti per una escola pública basca de tots i per a tots. I com a punt de trobada de totes i tots, també com a eina de cohesió social perquè aquesta escola sigui de qualitat, laica, gratuïta, inclusiva, plural, feminista i internacionalista.