L'associació a favor dels presos polítics bascos Sare ha assenyalat que “el que fa deu anys s'havia de fer ara s'ha fet i així ens situarem en la normalitat jurídica”. Joseba Azkarraga i Bego Atxa han parlat a Vitòria-Gasteiz i han deixat clar que això no és "una norma ara per a facilitar la sortida dels presos, sinó una mesura per a corregir el que van fer en 2014".

Cal recordar que la directiva europea que ordenava la refosa de les penes de la UE data de 2008 i va ser posada en vigor per Espanya en 2014, però els presos bascos estan exempts d'aquesta llei. Per tant, “tarda, però s'ha posat fi a l'arbitrarietat. S'avancen les dates d'acomiadament d'algunes persones perquè aquestes dates es van retardar injustament”.

En conseqüència, s'estima que la reforma legal afectarà 52 presos: 48 d'ells es troben en presons d'Euskal Herria, dotze en Martutene, 29 en Zaballa, cinc a Basauri i dues a Pamplona. Altres quatre detinguts romanen empresonats a França, on han estat arrestats en diverses presons. Els càlculs no sempre són tendres, però per a Sare, set d'ells hauran de sortir al carrer immediatament, estant ja més anys del que era, i els altres quinze que ja estan lliures van complir més del que era, “no hi ha fórmula jurídica per a reparar aquesta pèrdua de llibertat que han perdut”.

Dubtes en l'Audiència Nacional en 2014

Tots dos portaveus assenyalen que des del principi va haver-hi dubtes sobre la llei i, no obstant això, es va avançar. Segons han explicat, fins i tot llavors, si els juristes haguessin tingut bona voluntat, haurien acudit al Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg per a preguntar si la llei 7/2014 s'adequava a la directiva de 2008.

És més, tres magistrats de la Secció Tercera de la Sala penal de l'Audiència Nacional van intentar dur a terme aquesta consulta, però la Presidència de la Sala penal va detenir d'arrel la iniciativa en entendre que era una cosa que corresponia exigir al ple. I el ple va acordar no demanar-lo, però no per unanimitat, cinc magistrats van emetre un vot particular, al qual es van sumar altres tres.

Han subratllat que a aquests reclusos se'ls ha fet un doble perjudici, ja que han complert una pena superior a la que corresponia, i d'altra banda, perquè durant aquest temps podien millorar la seva situació penitenciària passant a diferents graus, “però no han pogut i han sofert un injust obstacle per a avançar en la seva carrera penitenciària. Aquest mal també és irreparable”.

L'esmena de llei era inevitable

També s'ha dirigit als qui s'han queixat i s'han mostrat dolguts per aquesta reforma legal, “se'ls ha fet pensar que l'impacte de la norma de 2014 s'anava a prolongar en el temps indefinit; quan tots els agents que han participat en aquest assumpte sabien que tard o d'hora aquest assumpte hauria de ser redirigit”. Que la llei es va basar en l'enfocament de la lluita antiterrorista, però que això és injustificable, “perquè l'activitat d'ETA estava suspesa des de l'any 2011, ja que per a tots se sabia que l'activitat d'ETA havia desaparegut definitivament”.

Objectiu següent: 40 anys de presó

Azkarraga i Atxa han conclòs la seva compareixença amb dues observacions: d'una banda, han demanat a l'administració basca que no es demori en la resolució de les propostes que realitzen tècnics i professionals de les presons basques i, per un altre, han demanat la derogació de la Llei orgànica 7/2003. Mitjançant aquesta llei de lluita ad oc, la pena màxima de 30 anys de presó per llei a Espanya es va modificar a 40 anys en el cas dels presos d'ETA en 2003: “Un dels nostres objectius principals serà l'adaptació o derogació d'aquesta llei”.

En la roda de premsa, també s'han realitzat més valoracions i més extenses, i qui vulgui conèixer les mateixes pot consultar tota la compareixença d'avui en la web de Sare.