Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Troben restes d'un circ romà per a 5.000 persones en Iruña-Veleia

  • Al costat del jaciment arqueològic alabès s'amaga una estructura de 280 metres de longitud i 72 metres d'amplària sota els camps de cultiu. L'empresa Arkikus ha realitzat la troballa utilitzant tècniques especials de cartografia amb drons, que han estat realitzades per Drassanes. Al País Basc no hi ha res més que això i pot ser similar a les ciutats romanes de Tarraco o Calagurris. Aquesta tècnica també ha permès identificar a altres centenars d'estructures d'Iruña-Veleia.
Zirkuaren ertzak liratekeen bi lerro paralelok eta zirkulu-erdi batek osaturiko forma luzea antzeman daiteke teknologia bereziak erabilita. Arkikus

17 de juliol de 2024 - 10:06
Última actualització: 12:32

Iruña-Veleia continua sacsejant el món de l'arqueologia. En aquesta ocasió han realitzat un espectacular descobriment: Un circ romà de gairebé #dos mil anys, que podria ser per a unes 5.000 persones, es troba ocult en la part inferior del jaciment.

La notícia, avançada el dimarts en la Cadena Ser, ha estat publicada aquest dimecres al matí pels responsables de cultura de la Diputació d'Àlaba i del Govern Basc, i pels representants de l'empresa Arkikus, Javier Ordoño i Iker Ordoño.

Per a la diputada de Cultura i Esport, Ana del Val, "la troballa és molt important i torna a reiterar que Iruña Veleia és un gran jaciment de l'antiguitat, amb un gran potencial arqueològic i històric per al seu estudi".

Per a trobar les petjades, Arkikus ha utilitzat una tècnica molt especial: fotografies antigues i noves aèries, imatges de dron i cartografia amb l'escàner làser LiDAR. Així, s'ha identificat una estructura de 280 metres de llarg per 72 d'ample, la qual cosa, "sens dubte", podria ser un circ romà.

Els responsables de l'empresa arqueològica han explicat que les dimensions i característiques de l'estructura són similars a les d'altres monuments. En les fotografies difoses es pot apreciar una forma llarga de dues línies paral·leles i un costat tancat per mig cercle, en el subsol dels camps de cultiu. Ara, la troballa haurà de ser confirmat per les excavacions que s'estan duent a terme en la zona.

En el circuit es feien carreres de cavalls i de carros, sobretot en l'època romana; en un dels costats hi havia porta triumphalis, d'on sortia el guanyador, diu Javier Ordoño en una entrevista en Ràdio Euskadi.

Ordoño explica també les raons per les quals no s'ha adonat que fins ara existia una estructura tan gran: "Ningú ha mirat amb els ulls que cal mirar, perquè no estava entrenat i no s'han utilitzat les tecnologies adequades", ha explicat.

Segons el membre d'Arkikus, el moment de l'observació també ha estat clau: "Nosaltres hem comparat el creixement dels camps i això ens ha ensenyat algunes estructures. Això només es pot fer al final de la primavera en dies molt concrets, quan arriben els grans i es donen les condicions adequades. Gairebé hem vist al circ sortir de la terra, per dir-ho així.

Centenars d'edificis sota terra

És el tercer circ que es troba en el nord de la Península Ibèrica, el de la ciutat romana de Tarraco a Tarragona i el de Calagurris en Calahorra. Això demostra la importància que va tenir la ciutat d'Iruña-Veleia en el costat de la calçada que entre els segles I i V es dirigia des d'Astorga a Bordeus, segons els arqueòlegs.

A més, encara hi ha moltes altres estructures per descobrir. Arkikus ha observat entorn de 251 hectàrees de jaciment amb aquestes tècniques singulars i ha identificat "evidències" de les restes de centenars d'edificis. Pertanyen a un urbanisme organitzat, com són els carrers porticats, els espais públics, els habitatges, els barris i els temples culturals, així com altres infraestructures com a proveïment d'aigua.

Les evidències arqueològiques trobades estan marcades en color groc, incloent-hi el circ romà i el tram de la calçada Asturica Auarturo-Burdigala. D'aquesta manera també es pot apreciar la integritat de la ciutat. Foto: Arkvéase.

No obstant això, els responsables d'Arkikus també han donat mostres de prudència en la seva compareixença d'aquest dimecres, ja que hi ha edificis que es veuen clarament i altres que encara no s'han confirmat com a estructures antigues.

En la compareixença, tant arqueòlegs com autoritats han descartat que el circ es vagi a excavar íntegrament, ja que no seria sostenible i hi hauria dificultats per a la seva conservació: "Convé investigar, publicar, divulgar, aprofitar econòmicament... però el que ens interessa és el coneixement històric".

 

 

 


T'interessa pel canal: Arkeologia
Altres tants geoglifos en Nazcan

Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]


Violència, endogàmia i verola en Treviño

Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]


2024-08-23 | Kontxita Beitia
Rosca

El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]


2024-07-24 | ARGIA
S'han trobat més restes romanes amb imatges aèries, aquesta vegada en Arkaia
En la zona termal dels romans d'Arkaia s'ha localitzat una gran infraestructura hidràulica vinculada al riu Sant Tomàs, i un edifici subterrani de 3.000 metres quadrats, amb restes que podrien pertànyer a una granja d'aquella època.

Caçadora-Recollidora de Bilbao

En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.

La troballa ha estat una... [+]


Males pràctiques o política arqueològica?

La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]


Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit... [+]

Un altar dedicat al déu vascó Larrahe és descobert en Larumbe
És una peça de pedra del segle I i un altre testimoniatge escrit del Vascó.La troballa ha estat realitzat per investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en el jaciment del mont Arriaundi.

Troben fòssils d'un neandertal arcaic en el Polvorí de Karrantza
S'han trobat 18 restes d'un neandertal en la galeria inferior situada en la cova del Polvorí en Karrantza, anomenada Primer Osina. Consideren que tots ells són d'un sol individu i, basant-se en les seves característiques morfològiques, són els neandertals més arcaics, explica... [+]

La intervenció oncològica més antiga

Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]


Microplàstics en el patrimoni arqueològic

York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van... [+]


Descobreixen restes d'un altre poblat vascó a Navarra i denuncien que les obres del TAV poden destruir-les
En la localitat de Muru Artederreta, en el pujol de Murugain, s'ha descobert la paret d'un poblat de l'Edat del Ferro, mentre prenien mostres per a les obres del TAV. La comunitat de veïns denuncia que la construcció de la boca d'un túnel per al ferrocarril destruiria part de la... [+]

Piragües neolítiques sofisticades

Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]


Muralla de 10.000 anys

En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.

L'estructura té uns 10.000... [+]


Eguneraketa berriak daude