Qui ens ordena...?

El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar algunes preguntes sobre el desenvolupament d'aquesta llei i la seva política educativa.

Ja estem perduts...

Així ho creiem els qui creem en el públic, amb la nova Llei d'Educació l'escola pública gairebé ha fet seva, perquè s'ha aprovat menyspreant les seves peticions. Senyora consellera, creu vostè que es pot aconseguir un sistema educatiu adequat perjudicant la meitat d'aquest sistema? A través del Servei Públic d'Educació Basc, la llei equipés l'escola pública amb la concertada. Realment creu que per oferir un servei públic cal tractar-lo com si fos una institució privada pública? Quan veurem al Departament d'Educació donant un tractament prioritari a l'escola pública?

La llei atribueix a l'escola pública la garantia del dret a l'educació. Quin és llavors la funció de la xarxa privada? Saps que la llei que equipés la xarxa pública i la privada mai farà front a la segregació i no subordinarà els interessos privats a l'interès comú? Per cert, per què no hi ha centres públics en tots els barris i pobles de la CAB? I per a quan unes infraestructures dignes i atractives (patis, cobertes...) en tots els centres públics?

No t'humiliïs encara...

No humiliar-se davant les patronals de l'ensenyament privat. Els plantejaments que recull la llei són aquells que al llarg de la història han estat sol·licitats per les patronals de l'ensenyament privat. Potser et sotmetràs a ells en detriment de la xarxa pública? En el moment en el qual la taxa de natalitat descendeix, està vostè disposat a blindar els interessos de tota la xarxa privada?

Continuaràs dotant de més diners els mòduls de la concertació, allargant el temps i ampliant les ajudes extraordinàries? Secundaràs, per llei, la concertació universal que tenim? Mantindràs aquest sistema de concertació discriminatòria que permet la presència de la xarxa privada i és font de segregació? Saps que encara que els centres concertats siguin gratuïts (mai ho seran), no s'acabarà la segregació escolar? Per què donar diners a centres que no són necessaris? Per què ajudar als adoctrinadores? I com als quals no euskaldunizan? Tens intenció de mantenir un sistema dual que crea constantment la segregació escolar? Per a quan un ús més racional i lògic dels diners públics per la igualtat i la cohesió?

Reunir-se...

A pesar que prop de casa hi ha una escola pública, diversos alumnes acudeixen a un centre privat, a elecció dels seus pares, que es troba lluny de casa. Es realitzen desplaçaments diaris amb autobús des de casa al centre escolar (a Àlaba es realitzen 33, a Guipúscoa 81 i en Bizkaia 358 rutes de bus). 121 autobusos diaris a Loiu. Tots ells d'Infantil i Primària). Quants quilòmetres fan i quant CO2 emet? Quants metres quadrats de vorera ocupen en espera del bus? Com es combina aquest moviment innecessari amb el criteri d'afavorir l'escolarització de proximitat que diu el Departament d'Educació? És sostenible?

Els menjadors de la xarxa pública compten des de 2016 amb quatre projectes pilot en els quals s'elaboren menús amb aliments ecològics, locals i de temporada. A pesar que han passat vuit anys des que es va posar en marxa la primera experiència, encara no s'ha obert aquesta possibilitat a la resta de centres malgrat les peticions. Estàs disposat a fer passos en aquest camp?

Les notícies neixen...

I continuaran venint per a quedar-se amb nosaltres. Són acceptables els guetos que es creen en la xarxa pública amb l'objectiu de la cohesió social? Prendrà alguna mesura per a donar la volta als centres públics que s'han convertit en guetos dels més vulnerables? Durant el període de matriculació, per què acceptar l'oferta sobre el concertat quan sobra plaça en els centres públics? A l'hora d'establir les polítiques educatives, fins quan serà el criteri principal l'elecció de les famílies? Per a quan la planificació, zonificació i campanyes institucionals de matriculació dels centres educatius de Vitòria-Gasteiz tenen una estratègia per a l'escola pública? La distribució de l'alumnat vulnerable ha estat un fracàs anunciat: enviar als centres educatius que fan encara més vulnerables, mentre es buiden les escoles públiques, et sembla just?

On estan les "Places Públiques d'Educació Infantil suficients" per als centenars de nens i nenes de fins a 2 anys que s'han quedat al carrer? Van tornar a Europa amb aquells milions d'euros que van rebutjar?

Som set províncies... en l'àmbit del basc

Pel camí de la normalització del basc, la Llei d'Educació no estableix cap avanç. Contribueix a aquesta normalització el manteniment dels models lingüístics actuals? Quina garantia aportaràs perquè el model D continuï sent un sistema d'immersió? Sent el basc la principal eina d'integració perquè els nostres nens i nenes coneguin la cultura d'Euskal Herria i se sentin bé en el seu si, per a quan l'únic model d'immersió en basca? Com entén el sosteniment amb diners públics de models que no euskaldunizan?

Una bona llei, visquem nets...

En definitiva, quines mesures estratègiques adoptarà el Govern Basc per a situar l'estatus "" de l'escola pública i el nivell de matriculació al nivell de la mitjana europea, superior al 80%, com a eix central del sistema educatiu? Quines mesures adoptarà per a estendre el discurs oficial en pro de l'enfortiment dels serveis públics a l'ensenyament públic?

Senyora consellera, considerem que l'instrument més eficaç per a aconseguir la cohesió social, la convivència i la integració és el suport a una única xarxa pública, euskaldun, gestionada de manera democràtica i amb recursos suficients. Tenim un llarg camí per a arribar a això.

José Manuel Martínez Fernández i Maribel López de Luzuriaga Alonso

Miembros d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea