Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

3.681 nens i nenes van haver de fugir de Sant Sebastià en 1936

  • La Diputació Foral de Guipúscoa ha organitzat el 18 de març un acte de reconeixement i reivindicació de la memòria dels nens de la guerra al Kursaal.

08 de març de 2023 - 07:11
Ion Gambra Giza Eskubideen eta Kultura Demokratikoaren foru zuzendariak eta Intxorta 1937 Kultur Elkarteko bi ordezkari, Julia Mongek eta Josu Chuecak. (Argazkia: Gipuzkoako Foru Aldundia)

L'Associació Cultural Intxorta 1937 i la Diputació Foral de Guipúscoa han finalitzat un estudi per a identificar als nens guipuscoans que van fugir de la guerra del 36. Després de la cerca i recollida de testimoniatges i dades dels exiliats i els seus familiars en diferents arxius de tota Europa, l'associació ha pogut identificar 10.232 casos: 5.053 homes i 4.960 dones. Afegeixen que, encara que l'examen ha finalitzat, en cas de trobar nous noms, els introduiran en la base de dades que s'està elaborant. Aquesta base de dades serà publicada en la web de la institució foral en les pròximes setmanes.

Encara que no van participar directament en la guerra del 36, els nens de la guerra van sofrir greument les conseqüències del conflicte, ja que en ser molt joves van haver de fugir a l'exili. S'han identificat 56 municipis guipuscoans com a origen d'aquests menors i no hi ha informació sobre altres 246 persones. La majoria dels nens exiliats van sortir de Sant Sebastià (3.681), Irun (1.590), Hondarribia (609) i Pasaia (571). Però també s'han trobat dos casos en Abaltzizketa, Elgeta, Lazkao i Zegama, i dos casos en Altzo, Zizurkil, Zaldibia i Asteasu.

La majoria van ser a França (4.840), a Catalunya (4.155), Bèlgica (580), Unió Soviètica (465) i el Regne Unit (312). Alguns es van refugiar fora d'Europa i altres en l'Estat: València i Madrid (26) i Amèrica: Mèxic, Veneçuela, l'Argentina, Xile o l'Uruguai (64). S'han identificat altres 459 nens, però no s'ha trobat informació sobre els seus destins.

Així ho han anunciat Ió Gambra, director foral de Drets Humans i Cultura Democràtica, i dos representants de l'Associació Cultural Intxorta 1937, Julia Mong i Josu Chueca, en roda de premsa el dilluns al matí per a donar a conèixer les dades de l'estudi.

Homenatge del 18 de març

Amb l'objectiu de recuperar la memòria dels nens de la guerra, fa dos anys es va signar un conveni de col·laboració entre l'Associació Cultural Intxorta 1937 i la Diputació Foral de Guipúscoa. L'objectiu ha estat identificar als nens nascuts en la guerra: el seu lloc de naixement, amb noms i cognoms i, en els casos en què ha estat possible, obtenint una fotografia i una breu història.

Amb la finalització de l'estudi, la Diputació Foral de Guipúscoa ha organitzat un acte de reconeixement i reivindicació de la memòria dels nens de la guerra. L'acte tindrà lloc el dissabte 18 de març a les 11: 30 al Kursaal.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

2024-10-15 | Julen Orbea | Zuzeu
Recordem la vida
En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.

CRÒNICA | 12 D'OCTUBRE, VITÒRIA-GASTEIZ
Apologia del terror de la Guàrdia Civil en una plaça semidesierta
Per primera vegada des de la seva creació fa 180 anys, la Guàrdia Civil ha celebrat el dia del seu patró i Hispanitat fora de la caserna i en el centre de Vitòria-Gasteiz. En l'acte han estat presents l'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, la representant del... [+]

Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

2024-10-09
Memòria històrica
Som memòria

Pakito Arriessin i Korta

No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]


Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Som memòria

La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]


2024-10-01 | Euskal Irratiak
Miren Barandiaran
“Historia ofizialetik at gelditu den material asko dugu Lazkaoko artxibategian”

Euskal Herriko azken 50 hamarkadetako historia soziopolitikoa eta kulturala ezagutzeko erreferente da Lazkaoko Beneditarren dokumentazio funtsa. Funtsak orotariko afixa eta pegatinez gain, euskal mugimendu politikoei edota euskal gaiei buruzko ehunka artxibo gordetzen ditu.


Pilar Garaialde, víctima de l'Estat que ha quedat fora de l'Institut Gogora
“Sempre sòl ètic en la boca, però no sé on està”
Dimecres passat, els cinc membres independents del Consell de Direcció de l'Institut Gogora van ser triats en la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament Basc. Les abstencions de PNB i PSE-EE van deixar fora de la direcció a Pilar Garaialde Salsamendi. Ell era, entre... [+]

Eguneraketa berriak daude