Així ho afirma l'editorial de la Banda Baixa del número 2 Omen: “La continuació és el mínim d'aquest Omen, el màxim és guanyar la quota per a dir alguna cosa”. Hem guanyat la quota per a dir cada vegada alguna cosa, ara ho ha fet vostre. O els nostres. Hem manifestat les columnes amb l'esperança que tinguin alguna cosa a dir. Hem aconseguit el que ens demanava, però ara, què dir? Potser preferim amagar-nos dins de les quatre parets de la nostra pàgina web. Una altra pàgina aquí en el forat d'Internet. Els dos mons ja indivisibles, el cibernètic i el real, no poden ser el refugi un de l'altre. Per tant, ens correspon fer front a un món únic.
Se'ns han donat els següents criteris: Una columna, rodona i llarga, o de vora esmolada, però finalment una columna. “2500-4000 caràcters”, els mateixos que hem escrit alguna vegada però comptats i mesurats amb lupa. “No escrigueu poesia, si no és un cas excepcional, perquè cal entendre-la”. En definitiva, el mínim d'ARGIA, el compliment dels terminis, escriure amb una certa comprensió (costarà) i, per descomptat, en basca; el màxim, robar a la resta de mitjans de comunicació bascos un nou talent literari, nosotrxs industry plant.
Els joves soferts d'avui dia no tenim més que comprar-los en un món venut. Però nosaltres preferim canviar el món abans que destruir-lo
Bueno, això últim és fals. No es pot trobar treball per a l'estiu, enmig d'un sou que busca en InfoJobs “escriptor a temps parcial” i no compleix ni cinc butxaques. Hem aconseguit el que qualsevol jove que acaba de complir 20 anys vol, poder dir el que vulguis i treballar amb les teves coses: un tracte bastant bo. Una quota entre cinc no és una quota, és la cinquena part d'una quota, però això també és suficient per a nosaltres.
Ningú ens ha unit sota contracte, ens ha obligat a apuntar amb una pistola, ni tan sols ens ha cridat l'atenció: estàvem solos i ens han triat a nosaltres.
No hi ha cap nom destacat per aquí, ni un rodó que li posi la cara. Els articles que s'han decidit per unanimitat en una crida de meet de curta hora, perquè no sabem fer d'una altra manera. El repte és investigar els consensos i desacords subratllats en el text, analitzar els límits i explorar més enllà. Parlar d'una sola veu en textos escrits per cinc mans quan no sigui possible. Cada setmana ho demostraràs (o no), lector.
No serà en un magatzem on el llibre morirà oblidat. Els joves soferts d'avui dia no tenim més que comprar-los en un món venut. Però nosaltres preferim canviar el món a destruir-lo. El deure mai ha canviat molt, sinó el que està disposat a fer.
“Tenir alguna cosa a dir no és difícil, tornar a explicar-ho bé, sí”, i també donar-li alguna cosa a dir. Quan la columna ja no té pes i només serveix per a l'adorn, al carrer. Dimitim en dir les coses per omplir caràcters.
Asfaltoaren azpian, lorea
Testua: Mónica Rodríguez
Ilustrazioak: Rocío Araya
Itzulpena: Itziar Ultzurrun
A fin de cuentos, 2025
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Tal vegada podem dir que aquest text és fruit d'una reunió de valoració. No obstant això, les reunions de valoració deixen sovint el sabor de boca sec i agredolça. És una tarda de dimarts assolellat. 16.53. Connectem a la reunió de valoració i decidim introduir un... [+]
Rebel·lions de la sang. Cos, política i afectes
Mirin Guilló
UPV, 2024
La UPV/EHU ha publicat un nou assaig de l'antropòloga Mirin Guilló publicat per Edurne Azkarate. El títol principal és... [+]
Astelehen honetan hasita, astebetez, Jon Miranderen obra izango dute aztergai: besteren artean, Mirande nor zen argitzeaz eta errepasatzeaz gain, bere figurarekin zer egin hausnartuko dute, polemikoak baitira bere hainbat adierazpen eta testu.
Zero. Transhumanismoa ate-joka erdi aro berrian
Aitor Zuberogoitia
Jakin, 2024
-----------------------------------------------------------
Hasieran saiakera filosofiko-soziologikoa espero nuen, baina ez da hori liburu honetan aurkitu dudan bakarra. Izan ere, biografia... [+]
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Anton Txekhov, Raymond Carver eta Alice Munroren ipuingintzari buruzko mahai-ingurua egin dute Iker Sancho, Harkaitz Cano eta Isabel Etxeberria idazle eta itzultzaileek, Ignacio Aldecoa zenaren ipuin literarioaren jaialdian, Gasteizen. Beñat Sarasolak gidatuta, autore... [+]
Ihes plana
Agustín Ferrer Casas
Itzulpena: Miel A. Elustondo
Harriet, 2024
---------------------------------------------------------
1936ko azaroaren 16an Kondor legioko hegazkinek Madrilgo zenbait museori egin zieten eraso. Eta horixe bera da liburu honetara... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]