El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fer públic el dilluns l'informe Efectes de la Crisi en els òrgans judicials (dades sobre l'impacte de la crisi en els òrgans judicials), que recull les dades corresponents als tres primers mesos de 2021. Les dades recollides en el mateix posen de manifest l'assenyalat en els últims mesos per diversos col·lectius i agents que treballen en l'àmbit de l'habitatge: que davant l'estat d'alarma les mesures dirigides pel Govern espanyol a l'àmbit de l'habitatge no estan sent eficaços en la resolució de la problemàtica de l'habitatge. Les dades parlen per si sols: en el primer trimestre d'enguany, quan suposadament estaven suspesos els procediments de desnonament, a nivell estatal els desnonaments s'han incrementat en un 13%. Pel que fa a les dades recollides, aquest augment ha tingut el seu reflex a Navarra, que ha registrat un increment del 47,8% en el nombre de desnonaments, enfront dels 46 del mateix període de l'any passat, que s'han comptabilitzat 68. En la CAB no s'ha produït cap increment, però respecte al primer trimestre de l'any passat no s'han comptabilitzat molts menys desnonaments: Entre gener i març s'han comptabilitzat 213 desnonaments, 20 menys que en el mateix període de l'any passat.

En resposta a l'estat d'alarma, el Govern espanyol va llançar una sèrie de mesures en matèria d'habitatge que incloïen la possibilitat de suspendre provisionalment els desnonaments en cas que els inquilins confirmessin la seva situació de vulnerabilitat. Les dades han posat de manifest, i en línia amb l'assenyalat fins avui per varis, que els crítics per a demostrar la situació de vulnerabilitat no són farcits per a moltes persones en risc de desnonament. Com a mostra d'això, el Sindicat d'Habitatge AZET del Casc Vell de Bilbao va anunciar al maig que aquest mes es veia obligat a fer front a tres manaments de desnonament. A l'hora d'informar sobre la situació, van subratllar el següent: “S'han acabat els pocs que ens van oferir amb el decret contra els acomiadaments”.

? DATES D'ACOMIADAMENT DE MAIG!

La guerra contra els pobres està en marxa i ja han acabat les poques que ens van oferir amb el decret contra els desnonaments.

La inundació de desnonaments està a punt d'arribar, però ens tindran davant i organitzats!

Informació i convocatòries d'acomiadaments en HARI? pic.twitter.com/kua3ve3jjm

— AZET Sindikatua d'Habitatge (@aztaldea) may 3, 2021

A la vista que encara estan en vigor les mesures corresponents a l'estat d'alarma i que els desnonaments registrats en els primers mesos de l'any han augmentat, ara que es desconeix l'evolució de l'increment, les dades alerten de la possible tendència a l'alça. El diari El País va informar al març que, una vegada caducades les mesures adoptades amb motiu de l'estat d'alarma, s'esperen entre 30.000 i 40.000 desnonaments en l'Estat.

Els desnonaments relacionats amb les hipoteques, en alça

La plataforma Stop Desnonaments Euskadi ha advertit que el nombre de desnonaments per impagament de la hipoteca continua augmentant, amb les últimes dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial d'Espanya. "En el quart trimestre de 2020 les execucions hipotecàries presentades en els jutjats d'Euskadi van créixer un 42,5%, però la tendència es manté, ja que en el primer trimestre de 2021 s'ha incrementat un 34,6%", assenyalen. Segons la plataforma, aquest increment està vinculat a la nova llei de crèdit immobiliari que va entrar en vigor al febrer de 2019 perquè "va blanquejar" la clàusula de venciment anticipat dels contractes hipotecaris. "Aquesta clàusula permetia reclamar la totalitat del préstec en cas de deixar de pagar una quota hipotecària i els tribunals van declarar que era abusiva i nul·la. Ara, els bancs estan enviant burofax per a demanar el préstec complet, però no sobre la clàusula de venciment anticipat, sinó sobre la base de la nova llei hipotecària", ha explicat la plataforma.