El Govern preveu concedir ajudes econòmiques per a l'emancipació entre 25 i 29 anys
- El Govern Basc ha presentat el dimecres l'Estratègia Basca de Suport a l'Emancipació Juvenil 2030, amb l'objectiu de reduir l'edat d'emancipació a 28 i aconseguir els salaris de 2010. Preveu la concessió de subvencions i la creació de 13.500 nous llocs de treball per a joves per a l'any 2024.
L'edat mitjana d'emancipació de la CAPV en la Comunitat Autònoma del País Basc és de 30 anys, quatre anys després de la mitjana europea. Aquest factor dificulta els projectes de vida i família, tal com recull l'informe de l'Estratègia Basca de Suport a l'Emancipació Juvenil 2030, presentat el dimecres pel Govern Basc, i fa que la societat sigui cada vegada més envellida. L'estratègia del Govern proposa la concessió de subvencions a persones de 25 a 29 anys i la creació de 13.500 nous llocs de treball per a joves en 2024.
En 2020, la taxa d'emancipació va ser la menor en els últims deu anys entre els 18 i 34 anys. El diagnòstic realitzat pel Govern ha identificat com a motius els baixos salaris, la precarietat laboral i l'encariment dels habitatges, especialment les de lloguer.
Davant això, l'estratègia presentada el dimecres marca una sèrie d'objectius: d'una banda, reduir l'edat d'emancipació a 29 anys per a 2025 i en 2030 a 28 anys. Per un altre, que els salaris aconsegueixin les xifres de 2010, 200 euros més que ara, però 400 euros menys que la inflació. Ha obert el termini d'aportacions fins a febrer i espera aprovar l'estratègia per a març.
Les ajudes econòmiques previstes per a la consecució d'aquests objectius encara no han estat determinades pel Govern, entre altres, per la seva quantia, durada i característiques. No obstant això, El Diari recull que per a poder accedir a les ajudes caldrà acreditar estar empadronat durant un temps determinat, tenir una renda mínima i no passar pel màxim, i tenir una durada limitada de les ajudes.
Al costat d'aquesta nova mesura, el Govern ha recordat les ajudes ja en marxa, com per exemple, en el 24-2023 es promouran 13.500 ocupacions per a joves a través dels sis programes del Pla de Xoc per a l'Ocupació Juvenil; les promocions públiques d'habitatge tindran un contingent del 40% per a menors de 36 anys; o les ajudes de lloguer per a joves s'elevaran a 300.
L'informe de l'Estratègia recull les dades de l'Observatori Basc de la Joventut, amb números significatius que van més enllà del salari: la taxa de temporalitat en la CAPV va ser del 62,6% en 2020 entre les i els joves de fins a 29 anys, 46,5% en 2010. A Espanya va representar el 53% i a la UE-27 el 33,1%. La taxa de parcialitat passa d'un 12,2% en 2012 a un 32,5% en 2020.
Elkarrekin-Podemosek eta EH Bilduk aurkeztuta, enpresa estrategikoei lagunduko dien banku publiko baten sorrerari buruzko mozioa eztabaidatu dute Eusko Legebiltzarrean. Euren esanetan garrantzitsua da enpresa horiek EAEn errotuta eta funts putreen eraginpetik kanpo egotea... [+]
Ohiko teoria ekonomikoaren arabera, inbertsio pribatuak publikoak baino eraginkorragoak dira. Inbertitzaile pribatuek beraien enpresatan inbertitzen dute ekoizpena bizkortzeko eta ondorioz mozkin itxurosoak eskuratu ahal izateko. Alabaina, gauza bat da teoria interesatuak dioena... [+]
Ostegun honetan grebara deituta zeuden 26.000 irakasletik %70 ez da lanera joan, sindikatuek jakinarazi dutenez. Jaurlaritzak lantaldearen erdira murriztu du jarraipena.
Diru-sarrerak Bermatzeko Laguntzarik (DBL) ezingo da gehiago eskatu uztailaren 1etik aurrera Gipuzkoan –seme-alabak dituztenen kasuan, abenduaren 31ra arte luzatuko da epea–. Diputazioak dio prestazio ekonomiko honek ez duela gizarteratzeko balio eta kendu egin du,... [+]
Komunikabide euskaldunek egindako gomendioak kontuan hartu gabe ebatzi du Eusko Jaurlaritzak 2015eko diru laguntza deialdia. Iaz baino diru gehiago banatu du, baina hedabideek eskatzen zuten irizpide aldaketa kontuan hartu gabe.
Egoera ekonomikoak behartuta, Elhuyar aldizkariak maiztasuna murriztuko duela iragarri du. Hilabetekari izatetik hiru hilero argitaratzera pasatuko da.
Hedabide euskaldunetan egiten den inbertsio publikoa audientzien arabera banatzeak “zalantza metodologiko ugari” sortzen ditu, Euskal Herriko bost unibertsitate irakaslek egindako azterketen arabera.
Azken urteotako inbertsio publiko txikiena egingo dute Hego Euskal Herriko administrazioek euskarazko hedabideetan, Hekimen elkarteak jakinarazi duenez.
Hekimen Euskal Hedabideen Elkarteak proposamen zehatza egin die Eusko Legebiltzarrean ordezkaritza duten talde politikoei: datorren urteko aurrekontuetan milioi bat gehiago bideratu dezatela euskarazko hedabideentzat.
Eneko Bidegain Mondragon Unibertsitateko irakasleak uste du diru gehiago behar dutela euskal hedabideek eta diru hori hizkuntza politikakoa ez den beste aurrekontu poltsetatik etorri beharko litzatekeela.
Ardanza I aroan audientzia esaten zitzaion. Horretan ez ginen txapeldun euskarazko hedabideok aspaldi urrun hartan eta gaur ere ez.
Hasteko eta behin, eskerrik asko Legebiltzarrari, Hekimen euskal hedabideen elkarteari foro honetan parte hartzeko aukera emateagatik, eta bereziki EH Bilduko taldeari, horretarako gonbitea egiteagatik.
