Mentre en diversos països europeus a penes suportava l'esclat de milions de ciutadans després de l'esmorzar, en la nit del Dia de Nadal, 156 refugiats van arribar per mar a les Illes Canàries, angoixats i angoixats. Fins al 15 de desembre d'enguany han arribat 21.000 persones, de les quals al voltant de 22.000 seran les persones que arribin en els últims dies. En l'actualitat, s'estima que són uns 8.000 migrants, 2.000 d'ells menors d'edat.
Les condicions dels passos de refugiats a Grècia i els Balcans s'han endurit, i en el centre del Mediterrani succeeix el mateix. Per tant, el flux d'immigrants s'ha desplaçat cap a l'oest del país. I una de les novetats d'enguany a les Illes Canàries és que la meitat dels arribats són ciutadans marroquins.
Cal anar fins a l'any 2006 a la recerca d'una data que superi les arribades actuals. El cim d'enguany, no obstant això, s'ha produït al novembre, i segons els equips de rescat que treballen en la mar, la xifra tornarà a augmentar quan les condicions meteorològiques siguin adverses.
Totes aquestes dades han estat elaborats per Miguel Carbajal en un extens reportatge sobre el mitjà digital Ctxt, publicat en Youtube. “Passem cinc dies en la mar i l'aigua i el menjar es van acabar el segon dia”, compte Baiduru Sillah, un senegalès de 21 anys, a la ciutat de Gran Canària. Ell i els seus barquers van aconseguir arribar, molts altres no. Enguany la mar ha devorat a 592 africans, mentre que altres onze s'han quedat en les rutes del desert. Ningú sap quants exactament, però sí que els morts realment són molts més.
Igual que les vaques o les ovelles, les persones traficants les han convertit en mercaderia, però també els estats. L'eurodiputat d'Unides Podem Miguel Urban Unides, de la força política anticapitalista, ha assegurat que “per al Marroc és una vàlvula d'escapament davant els problemes interns”. I, a més, fan xantatge a la Unió Europea, tancant o ampliant la vàlvula d'escapament dels refugiats. Turquia també ho fa de manera similar.
El reportatge elaborat i atractiu de Ctxto aprofundeix en la forma de vida d'aquests refugiats després de la seva arribada a les Illes Canàries, com alguns aconsegueixen arribar a Europa i com molts altres són retornats als seus països.
En un any hi ha més de 22.000 persones, més encara per a viatjar en aquestes condicions. En el mapa físic d'Àfrica a Àfrica, en el mapa polític d'Àfrica a la Unió Europea. Per contra, és insignificant comparar-ho amb els 15 milions de turistes que van arribar a les illes l'any passat. Una dada que ens diu molt de la naturalesa dels europeus i dels nostres estats, quan arribem al quart del segle XXI, és el que ens indica, entre altres coses, la facilitat amb la qual els diners domina sobre la humanitat.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]