En ARGIA ja hem dit abans, el premi del públic d'enguany ha marcat un punt d'inflexió en la història de les sèries en basca. La primera música queda atrapada per les melodies i imatges, s'adona que el que ve no és habitual en la creació de sèries en basca i es posa alerta davant l'aparell, potser també nerviosa davant la qual li ve. El primer capítol ha donat la sorpresa, i els següents s'emporten amb elegància a l'espectador, sense poder endevinar què passarà a cada moment en el següent.

El port, els pescadors, el gel, la droga, la penetrant olor de màfia... qui és qui i què farà en un panorama que no es pot endevinar. Un desaparegut, detectiu de l'Ertzaintza que realitza la teràpia del psicòleg, un jove i misteriós policia local, petits i grans trapicheros. El succeït en onze ports de l'Oest, ara per ficció, però també molt prop de la realitat.

Els ingredients per a un bon policia Thriller ja són aquí, però el guanyador d'enguany també va més enllà, la sèrie mostra les premisses d'un treball d'autor: com diu el periodista d'aquesta casa, en aquesta producció hi ha un blau verd, “Almandoz Kolore”.

Com expliquen els autors de la sèrie en el port, el treball s'ha realitzat a tot córrer, amb la respiració entretallada, i en l'entrevista que hem realitzat amb ells es pot veure que porten aquesta espina. Estan contents amb el resultat, però també reivindiquen dignitat per als creadors bascos.

Per tot això, el premi d'enguany a la millor producció audiovisual ha estat per a Hondar Ahoak.