Encara és massa aviat per a saber quina serà la posició o la lectura històrica que tindrà la pandèmia de la COVID-19 en la història de la humanitat, ja que la mateixa pandèmia de partida no està acabada. Però no hi ha dubte que serà una fita important en la trajectòria de la humanitat, perquè s'està estenent i tenint una influència profunda a tot el món, però també perquè s'està produint en una conjuntura molt crucial. L'ésser de les persones, la humanitat i el món en si mateixos, una oportunitat que comencen a transformar-se en profunditat: la intel·ligència artificial i el desenvolupament de noves tecnologies, la translació de la naturalesa als límits de la sostenibilitat, la transformació dels paradigmes polític-socials clàssics i la transformació de les maneres de relacionar-se de les persones (no oblidem que la reeuskaldunización es basa en formes de relació entre les persones), per citar quatre factors que caracteritzen l'oportunitat.

Sens dubte, aquesta conjuntura històrica ens afecta de ple a nosaltres. Ens afecta des de tots els angles i, com no, també des del punt de vista del llenguatge. Quan encara estem lluny de culminar el procés de reeuskaldunización d'Euskal Herria, les agitacions de la pandèmia i de la conjuntura de canvi estan deixant en un tremolor les columnes que hem construït amb dificultat en aquest procés. Tal com ha denunciat el món del basc en els últims mesos, els fets estan evidenciant la vulnerabilitat del basc. Cal no oblidar que les alarmes vermelles ja estaven enceses en l'activitat basca abans de la pandèmia, almenys algunes. Per a qui vulgui veure que tenim a la vista els indicadors que la normalització no va bé, els indicadors que han empitjorat amb la pandèmia.

Després d'haver estat donant tornades en la rotonda en els últims anys, la pandèmia ens ha posat a la porta de l'elecció: fer un salt qualitatiu i quantitatiu significatiu en el procés de normalització per a posar en guany l'avançat en les últimes dècades, o caure de nou en la tendència cap enrere.

Des d'EHE considerem que per a fer aquest salt és necessari posar el basc en el centre, i és el moment. Necessitem una nova política lingüística que tingui aquesta perspectiva i que la postpandèmia ens posi el punt de partida per a això, a partir d'aquest mateix any 2021.

Això exigeix que els agents institucionals, polítics i socials situïn el basc en el centre de la seva activitat, que pensin i actuïn per fi en basca i en basca. Així mateix, això exigeix que el basc se situï en el centre de les àrees que constitueixen l'eix de la normalització (transmissió del basc, administració, món laboral, mitjans de comunicació, cultura, oci...). Des d'avui, sense retards ni excuses.

Per a aconseguir-ho, el Consell de l'Activitat Cultural Basca ha començat a fer passos per a construir consensos socials i polítics en les polítiques lingüístiques. Partint de la corresponsabilitat, l'activitat cultural basca convida a les institucions, agents i individus a fer el salt de l'adhesió als compromisos. Bé, enguany coneixerem l'important consens entre els agents per a l'euskaldunización, que sens dubte marcarà un abans i un després en el procés de normalització.

Paral·lelament, enguany serà el repte dels euskaltzales reforçar les lluites per l'euskaldunización de l'àmbit local. El repte de promoure l'activació dels euskaltzales per a denunciar i superar l'opressió estructural que ens impedeix viure en basca i visibilitzar les vulneracions quotidianes dels drets lingüístics dels euskaldunes. Això ho aconseguirem creant baralles concretes de poble en poble i d'àmbit en àmbit.

Tot això sense la intervenció externa dels Estats francès i espanyol. Aquesta és l'essència del conflicte lingüístic que patim: la imposició linguicida dels estats. Només els bascos hem de decidir quin tipus de política lingüística volem desenvolupar a Euskal Herria (al costat de totes les altres qüestions). I per a això necessitem sobirania plena. Aquest serà un dels principals reptes del moviment a favor del basc dels pròxims anys: entendre que per a poder viure en basc és imprescindible la sobirania, i viceversa, la necessitat de situar el basc en el centre del procés sobiranista. De cara a això, EHE realitzarà una aportació important enguany.

Ha de ser un any per a recuperar la il·lusió i la passió i reavivar la lluita per l'euskaldunización. D'aquí a unes dècades, en mirar enrere, perquè el 2021 no sigui només l'any que sortim de la pandèmia o el moment en el qual es va establir un inici simbòlic a una nova era de la humanitat. En aquest racó del món, recordem el 2021 com un any que va suposar un salt significatiu en la reeuskaldunización d'Euskal Herria.