La violació dels drets humans, la guerra, la violència, la raça, la religió o el gènere han obligat milions de persones a fugir dels seus llocs d'origen a causa de la persecució. En 2020, van anar 82,4 milions de persones, un 4% més que en 2019, i les xifres continuen augmentant, segons les últimes dades de l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). A més, encara que s'hagi escapolit, a molts els és gairebé impossible trobar un país que els arribi. En l'Estat espanyol sol s'havia aprovat el 5% de les sol·licituds d'asil en 2020.
Més de dos terços de les persones refugiades i desplaçades forçosament provenen de cinc països: Síria, amb 6,7 milions (27%); Veneçuela, amb 4 milions (16%); l'Afganistan, amb 2,6 milions (11%); Sudan del Sud, amb 2,2 milions (9%); i Myanmar, amb 1,1 milions (5%). Segons les dades d'ACNUR de 2021, dels 82,4 milions de desplaçats, 48 milions són desplaçats interns. És a dir, es queden en aquests mateixos països amb problemes, desplaçant-se per les fronteres interiors de l'Estat. Així mateix, al voltant del 86% dels ciutadans es desplacen a països de la UE, a pocs quilòmetres de distància.
Tenint això en compte, no és d'estranyar que pocs països europeus siguin els principals destinataris dels migrants. Alemanya és el destí de la majoria dels sol·licitants d'asil en el continent, amb 1,2 milions de desplaçats. Però està molt per darrere de la resta de destins: Turquia dona asil a 3,7 milions de persones desplaçades, Colòmbia a 1,7 milions i el Pakistan i Uganda a 1,4 milions.
Les dificultats de parada també són moltes. Aconseguir l'estatus de refugiat és difícil, i pocs dels quals demanen asil aconsegueixen el reconeixement. En l'Estat espanyol es van realitzar 88.000 sol·licituds l'any 2020. Segons CEAR, 1.767 corresponen a Bizkaia, 674 a Àlaba i 644 a Guipúscoa. A Navarra, per part seva, entre gener i juny de 2020 es van registrar un total de 417 entrades. No obstant això, el 95% de les peticions realitzades en l'Estat espanyol van ser rebutjades, segons el Ministeri d'Exteriors.
La majoria dels desplaçats van ser colombians, veneçolans, nicaragüencs i hondurenys.Però molts altres van arribar des del Mediterrani. Molts segueixen la ruta de Canàries. Molts altres intenten travessar la frontera d'Hego Euskal Herria per Irun. En total, va haver-hi 850 morts en el trajecte.
El 20 de juny se celebra el Dia Internacional de les Persones Refugiades amb l'objectiu de denunciar els riscos que sofreixen les persones desplaçades forçades en el recorregut i buscar solucions. Sota el lema "hissen gaitez babes leku", diverses entitats d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa han convocat una mobilització diumenge que ve a Vitòria-Gasteiz. A Vitòria-Gasteiz, la manifestació tindrà lloc en la plaça de la Verge Blanca, a Bilbao partirà de la plaça de l'Arriaga i en Donostia-Sant Sebastià, des de l'Aquarium.
"Segurtasun gehiago, inmigrazio gutxiago". Bruno Retailleau barne ministro frantsesa argi mintzatu da, kargua hartu berritan. Etorkinen gaineko kontrola azkartu nahi du Michel Barnier lehen ministro eskuindar-kontserbadorearen gobernuak, eta jada Retailleauk aitzinatu... [+]
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Migratzaileen kopurua anitz emendatu da Irun eta Hendaia arteko pasabidean. Irungo Harrera Sareak ohartarazi duenez, otsailean 600 pertsona lagundu dituzte, iaz, urte osoan 2.700 izan zirelarik. Iragan urtarrilean, 2.700 etorkin heldu dira Kanariar Uharteetara, egunero 80... [+]