Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'Audiència Nacional investiga un atemptat perpetrat per ETA a Sangüesa en 2003

  • L'Audiència Nacional ha obert un nou front contra els quals acusen els dirigents d'ETA, i s'estan investigant una vegada i una altra atemptats d'aquest tipus. Encara que els autors dels atemptats estan condemnats, quatre anys després de la desaparició d'ETA, la justícia espanyola atribueix a la ex direcció d'ETA l'autoria intel·lectual d'aquests atemptats.
2003an ETAk Zangozan egindako atentatua.

13 de abril de 2022 - 11:23

En el nou cas conegut, el jutge Alejandro Abascal ha estimat la petició de l'associació Dignitat i Justícia i ha decidit investigar de nou l'atemptat perpetrat per ETA a Sangüesa l'any 2003. En aquest atemptat van morir Bonifacio Martín i Julian Envit, els dos policies espanyols que participaven en l'operatiu policial.

L'associació Dignitat i Justícia considera que els presumptes autors de l'atemptat van ser GARIKOITZ Arruarte i Gorka Loran, encara que en aquest moment es creu que els presumptes dirigents d'ETA eren Ibon Fernández, Gorka Palacios, GARIKOITZ Aspiazu, Aitzol Iriondo, Iñaki Esparza, Mikel Albisu, Ramón Sagarzazu i Marixol Iparragirre.

Segons ha informat EFE en un acte judicial, l'acte aprovat pel jutge Abascal fa referència a 18 atemptats, tots ells de titadine detonant, dels quals el de Sangüesa seria el primer. Segons es detalla, en 2003 es va aconseguir tallar aquesta cadena d'atemptats després de la detenció de Loran i Arruarte, acusats d'atemptat. Aquest artefacte va ser distribuït per la direcció d'ETA i, per això, ara se l'acusa d'autoria intel·lectual.

La distribució de la titadine com a enllaç

En aquest cas s'esmenta la distribució de titadines, perquè l'associació necessita una cosa concreta per a vincular als dirigents d'ETA amb els atemptats, però no fa falta això per a procedir a la imputació dels dirigents d'ETA. L'associació de víctimes Dignitat i Justícia va iniciar l'any passat aquest tipus de denúncies suposadament contra els enviats d'ETA en demanda d'una nova recerca sobre l'assassinat de Miguel Ángel Blanco.

En la denúncia se sol·licita que s'investigui la responsabilitat que va tenir la direcció d'ETA en l'assassinat del regidor del pp perquè, segons el parer de l'associació, els directius són culpables de l'assassinat, ja que en ser ETA una organització totalment vertical no es pot simbolitzar que es cometi aquest atemptat sense coneixement de la direcció d'ETA.

L'Audiència Nacional ha aprovat ja sengles querelles per a investigar en la mateixa línia, a més de l'atemptat de Sangüesa i del ja citat Miguel Ángel Blanco, altres tres atemptats: L'atemptat contra el magistrat Francisco Querol, el cotxe bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola i la bomba en l'aeroport T-4 de Madrid. En total, estan sent investigades 23 persones presumptament vinculades a la cúpula d'ETA al País Basc.

En jurisprudència fins ara, el Tribunal Suprem d'Espanya ha sentenciat que no tots els atemptats comesos per ETA poden ser acusats a dirigents d'ETA del seu temps, però onze anys després que ETA posés fi a la seva activitat armada, aquestes querelles estan sent admeses en l'Audiència Nacional i es pot veure el que ocorre en aquesta recerca.


T'interessa pel canal: Euskal gatazka
L'Audiència Nacional arxiva la sentència contra Marixol Iparragirre
Els magistrats estimen prescrit el segrest i assassinat del regidor del pp Miguel Ángel Blanco i acusen la Fiscalia de responsabilitat política al regidor del pp Miguel Ángel Blanco.

Pilar Garaialde, víctima de l'Estat que ha quedat fora de l'Institut Gogora
“Sempre sòl ètic en la boca, però no sé on està”
Dimecres passat, els cinc membres independents del Consell de Direcció de l'Institut Gogora van ser triats en la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament Basc. Les abstencions de PNB i PSE-EE van deixar fora de la direcció a Pilar Garaialde Salsamendi. Ell era, entre... [+]

2024-09-27 | Ahotsa.info
El pròxim 11 de gener tindrà lloc a Bilbao la tradicional cita nacional de tornada a casa de presos
El lema de la mobilització convocada per Sare Herritarra el pròxim 11 de gener a Bilbao serà “La solució definitiva”, i com cada any, Sare espera el suport de milers de persones.

Egiari Zor demana al Govern basc que faci més passos en el reconeixement de les víctimes de l'Estat
La Fundació Egiari Zor ha celebrat un acte en Urnieta després de 31 anys de la mort de Xabier Kalparsoro i Gurutze Iantzi, tots dos en mans de policies i guàrdies civils espanyols. Ha demanat al Govern Basc que obri de nou un termini perquè es puguin presentar sol·licituds... [+]

2024-09-19 | ARGIA
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc reconeix el dret a la desocupació a un pres polític basc
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha sentenciat que el pres en tercer grau té dret a l'atur. El sindicat LAB ha considerat que la sentència és "un precedent" i un pas "en el camí cap al reconeixement dels drets fonamentals dels presos".

Sisè mesurament del Metre d'Espanya
La majoria estaria a favor de l'Estat basc en un referèndum "acordat" si no es produeix un conflicte
Aquest dimarts s'ha presentat en Donostia-Sant Sebastià el sisè mesurament del Baròmetre de la Sobirania Basca que es realitza enguany. En general, predomina la inclinació al País Basc, però a Navarra sobresurt el de Navarra. El basc no està entre les claus per a explicar... [+]

Ibai Azkona: “Nire torturen aitortza aurrerapauso txiki bat da, baina oraindik ehundaka tortura kasu daude aitortu gabe”

2008an Fernando Grande Marlaska epailearen aginduz atxilotu zutenean Ibai Azkonak pairatu zituen torturak aitortu ditu Nafarroako Gobernuak. Euskalerria Irratian, pauso honek suposatzen duena azaldu du Azkonak.


El Govern de Navarra reconeix a Iturbide, Jiménez i Azkona com a víctimes de l'Estat
El Govern de Navarra ha reconegut que els tres detinguts són víctimes de motivació política i han demanat recompensa. Amb aquests tres nous reconeixements, el Govern ja ha reconegut oficialment a 36 persones que ja han estat víctimes de la crisi.

Aquells tretze morts en el cafè Rolando de Madrid enmig de la divisió d'ETAm i ETApm
Aquest divendres es compleixen 50 anys des que ETA va fer esclatar una bomba en el Cafè Rolando de Madrid el 13 de setembre de 1974 i va assassinar a tretze persones. L'organització va reconèixer oficialment en 2018 l'autoria d'ETA, quan es va posar en camí de la seva... [+]

Vaga de locutoris en Zaballa

Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]


"Em crida l'atenció el silenci i la falta de recursos en la recerca sobre el conflicte basc"
Al març Olatz Dañobeitia va presentar el treball que ha desenvolupat en els últims vuit anys, una anàlisi feminista de la militància i de la repressió política: Tesi: El cas de les dones de l'Esquerra Abertzale dels 90. Amb l'excusa d'això, ens hem reunit amb ell en... [+]

2024-08-25 | Patxi Azparren
El Procés i els processos

No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.

Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]


Sare insta el Departament de Justícia i Drets Humans del Govern Basc a aplicar la política penitenciària ordinària als presos polítics bascos
En la roda de premsa celebrada el 20 d'agost, Sare ha demanat al nou Departament de Justícia del Govern Basc "una actitud més proactiva". Han denunciat que la normalització de les presons "està encara lluny", atès que dels 148 presos "pot haver-hi més d'un centenar" d'ells ja en... [+]

Eneko Etxeberria: “Hitz bakarrean, inpunitatea bilatzen du Gobernuak”

Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]


Eguneraketa berriak daude