Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va deixar clar que el moviment antifranquista a Euskal Herria era molt diferent del d'Espanya.
La vaga va començar a formar-se en la primavera del mateix any. En la coordinadora general de CCOO es va plantejar un atur de 24 hores per a la tardor. No obstant això, el PCE intentava atreure a l'antifranquisme als sectors de la burgesia i al juliol es va presentar la Junta Democràtica per a això. En conseqüència, CCOO d'Espanya va rebutjar la idea de vaga per a no allunyar als sectors democràtics de la burgesia. En CCOO d'Hego Euskal Herria, no obstant això, el PCE tenia un pes menor. Les forces polítiques situades més a l'esquerra, sobretot les forces revolucionàries com MCE, ORT i LCR-VI, van decidir seguir endavant. La convocatòria incloïa una llista de reivindicacions o una “plataforma” conjunta que barrejava els temes econòmics i polítics. La cita es va fixar per a l'11 de desembre.
Els dies anteriors, 2 i 3 de desembre, ETApm, LAIA i els Comitès de Personal de Guipúscoa van convocar una vaga a favor dels presos polítics. No obstant això, aquesta mobilització va tenir un ressò limitat. Només en algunes comarques de Guipúscoa va tenir un seguiment important, sobretot en el Goierri i a la comarca d'Oarsoaldea. L'ambient es feia més calorós, però el millor arribava.
Amb l'arribada del dia de la vaga, desenes de centres de treball, botigues i col·legis van tancar les seves portes, els vaguistes van envair els carrers. L'atur va ser molt ampli, sobretot a Guipúscoa, Bizkaia i Navarra. Aquell dia van ser detingudes 500 persones i en Hernani i Tolosa les forces de seguretat es van valer d'armes de foc contra els manifestants que es trobaven allí. La vaga els va sorprendre tant els dirigents franquistes com al propi PCE. El cap de rang de la revista Canvi 16 va descriure així la situació: “País Basc. Superhuelga”.
Aquesta mobilització va tenir diverses conseqüències. 1) Va posar de manifest l'especial correlació de forces del moviment obrer en Hego Euskal Herria. Amb aquesta mobilització, els partits que se situaven a l'esquerra del PCE van mostrar el seu múscul i van guanyar el respecte. Era possible que milers de persones sortissin al carrer amb reivindicacions polítiques i econòmiques, fins i tot en contra de l'opinió del PCE. L'esquerra abertzale, per part seva, encara tenia una modesta capacitat per a liderar mobilitzacions de masses. 2) Aquesta correlació de forces va provocar que CCOO del País Basc es dividís en dos. El sector moderat del PCE va crear la coordinadora CONE, que comptava amb el suport d'una secció dels comitès del Marge Esquerre i Guipúscoa. Els impulsats per l'esquerra radical, en canvi, van crear el CECO, que agrupava a totes les comissions de Navarra, a la majoria de Guipúscoa i a part de Bizkaia. 3) Des dels incidents de l'11 de desembre, el moviment obrer va posar una altra fita important. En la mina Potasses de Navarra, alguns dels empleats que van participar en la vaga van ser condemnats a penes de presó. Per a fer-los front, els miners es van tancar durant quinze dies al gener de 1975. Mentre es trobaven en el subsol, Navarra va viure una nova vaga general en la superfície, a penes unes setmanes després de l'11 de desembre.
I de sobte es va sentir un renillo enfront de l'espasa. Després de l'11 de desembre van venir molts altres. Molts veien la vespra de la revolució en les mobilitzacions de llavors, però des de la dictadura no va haver-hi albes vermelles. No obstant això, valia la pena lluitar.
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]