Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun

  • En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser utilitzat pels franquistes entre 1936 i 1942 per a classificar i reubicar als fugitius republicans que tornaven de la frontera del Bidasoa i és l'únic camp de concentració de la guerra que es conserva a Guipúscoa.

Pequeña Velocidad pabilioian milaka lagun eduki zituzten entzerratuta, beste esparruetara eraman aurretik "sailkatuak" izateko. Iturria: Nicolas Guerendain elkartea

12 de febrer de 2025 - 13:00
Última actualització: 2025-02-13 14:25
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El futur del Pavelló de la Petita Velocitat d'Irun estava en dubte, ja que el Govern espanyol construirà allí un pas que connectarà la nova estació del Talp amb la ciutat d'Irun. Però un conveni signat amb el Govern Basc suposa una remodelació del projecte per a mantenir aquest llegat històric, utilitzat com a camp de concentració durant la Guerra de 1936.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts al conveni, que suposarà un cost d'execució de l'obra de la passarel·la de 7,7 milions d'euros, uns 800.000 euros més del que es preveu inicialment, que serà finançat per l'Ajuntament d'Irun, ADIF i el Govern Basc.

Els grups memorialistes han considerat com una victòria canviar el projecte de la passarel·la i no derrocar el pavelló: “Hem rebut la notícia amb optimisme i en record”, ha explicat l'associació Outlook-Ordoki - Memòria Històrica en el Bidasoa. El projecte va ser conegut per primera vegada en 2018, ja que s'incloïa en el projecte Via Irun, i des de llavors, han estat lluitant durant set anys.

El pavelló per fora, en una foto recent Font: Associació Nicolas Guerendain
Imatge recent de l'interior del pavelló. Font: Associació Nicolas Guerendain

En aquest sentit, en 2022 aquesta associació va proclamar que “mantenir l'espai era mantenir la dignitat dels milers de presos que van passar per ell”, va demanar que el pavelló fos declarat “centre de memòria democràtica” i va promoure una moció a l'Ajuntament d'Irun juntament amb Nicolás Guerendiain, Associació Republicans d'Irun, en defensa d'una moratòria d'un any. Però l'Ajuntament va aprovar una moció que exigia únicament el manteniment d'un “element significatiu” de l'edifici.

En un comunicat, l'associació Kepa Ordoki – Memòria Històrica Bidasoan ha explicat que recentment l'Ajuntament d'Irun els va informar que es mantindrien dos terços de l'edifici i que ara s'ha adonat que el projecte finalment es mantindrà intacte.

"Ha estat un tema de voluntats", ha explicat Peli Lekuona, representant de l'associació, en una entrevista en Antxeta Irratia a Koldo Nausia. En la seva opinió, quan José Antonio Santana era alcalde d'Irun, "tenien molt clar" que anaven a derrocar tots els edificis de l'àmbit ferroviari, però aquesta vegada "la memòria ha vençut a l'urbanisme".

Irun, un gran camp de concentració a la frontera

La decisió no és fútil, ja que la d'Irun era una peça important de l'impressionant paisatge franquista dels camps de concentració, ja que en estar prop de la frontera era estratègica per a l'inici de la cadena de repressió que sofririen els fugitius republicans. En els camps de concentració de tot l'Estat espanyol, almenys 700.000 persones van ser esclaves en presoners o batallons de treball, i molts d'ells van passar primer per Irun.

Els republicans retinguts feien llargues cues per a ser classificats. L'àmbit d'Irun era un moment important per a molts, ja que segons els tràmits, acabaven en un altre àmbit o en batallons de treballadors. Font: Associació Nicolas Guerendiain
Una llista de reclusos es trobaven en el "camp de concentració" de la capital irundarra. Font: Associació Nicolas Guerendiain

La Petita Velocitat era un dels pavellons que es van construir darrere de la casa de la Duana d'Irun des de 1882. En el sistema ferroviari de llavors existien trens de “alta” i “baixa” velocitat, d'aquí el seu nom.

Durant la Guerra de 1936, els republicans van ser tancats en més llocs d'adhesió com el camp de futbol Stadium Gal del Real Unió, la presó d'Irun, la fàbrica de xocolata Elgorriaga, Behobia o la fàbrica de Filatures Ferroviàries, on es tancaven dones i nens. Però mentre tots aquests llocs es van anar tancant, Petita Velocitat va continuar utilitzant el camp de concentració fins a 1942.

L'historiador Ascension Badiola, en la seva tesi sobre els camps de concentració, assenyala que Petita Velocitat d'Irun va ser l'única existent a Guipúscoa dins de la xarxa de camps de concentració a llarg termini d'Espanya; també es van estendre en les places de toros de Tolosa i Sant Sebastià en 1939, però de manera temporal i en poc temps.

Les mirades dels presoners sovint no necessiten una altra paraula. Font: Kepa Ordoki - Associació Memòria Històrica en el Bidasoa
Obligat a abraçar el nacionalcatolicisme. Font: Kepa Ordoki - Associació Memòria Històrica en el Bidasoa

“No hi ha on tirar”

Un informe de l'associació Nicolas Guerendiain recull diversos testimoniatges que han passat per aquest àmbit. Per exemple, l'escriptor i membre d'Euskaltzaindia José María Etxaburu Kamiñazpi va estar en aquest pavelló, i així ho diu Neure lau urteko ibillerak en el llibre: “Després de rebaixar-nos vam ser al magatzem de la Petita Velocitat de la mateixa estació. Portava a tots els homes que passaven per França al camp. (…) Hi havia molta gent en el magatzem. Jakiña, no vaig estar demà passat, i a vegades em vaig posar dret i altres vegades en l'assumpte d'algun embalum”.

L'informe inclou també altres documents: “[He gastat la major part dels diners en el menjar, amb fam acumulada durant deu mesos”, diu Tomás Valetin Ramos en una carta enviada des d'Irun a la seva família. El jove, de 20 anys, ha estat detingut en el camp de concentració de Gurs, on ha ingressat a la presó durant sis mesos. Sense possibilitat d'emigrar a Mèxic, al juliol de 1939 va travessar la frontera i va decidir lliurar-se als franquistes.

Fitxa de classificació del republicà Tomás Valentín Ramos. Difós en la xarxa per l'historiador i net Manu Valetin. Font: Associació Nicolas Guerendain

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, amb Iparralde i França en mans dels nazis, van ser molts els exiliats que no van tenir més remei que tornar a l'Espanya franquista. A Irun se'ls feia un primer “cribratge”, des del qual s'acumulaven al tren fins a altres camps de concentració, com Miranda de Ebro, un dels majors de l'Estat espanyol.

Es conserven nombroses fotografies del camp de concentració de Petita Velocitat amb imatges de persones tancades. Segons l'associació Nicolas Guerendiain, està en joc la seva memòria: “Van veure les mateixes parets, les humiliacions que van sofrir, els passos que van donar, les mirades dels quals ho van perdre tot, i els forçats a saludar amb el braç aixecat. Aquest altar del sacrifici viu en les imatges és el nostre patrimoni històric, i ningú té dret a derrocar-lo”.

Les humiliacions i persecucions eren el pa de cada dia, de la mà del règim franquista. Font: Associació Nicolas Guerendain

A partir d'ara què?

Segons ha explicat Peli Lekuona, del grup Bidasoan Kepa Ordoki - Memòria Històrica, a Antxeta Irratia, els pròxims passos per a la posada en marxa de l'edifici els correspon denominar "com més aviat millor" Llocs de Memòria Democràtica.

Al no haver-se utilitzat des del tancament de la duana, el pavelló es troba en molt males condicions i necessita obres de consolidació, amb l'objectiu de crear un centre d'interpretació de cara al futur: "Va ser el més important dels quatre camps de concentració franquistes d'Irun i l'únic que es manté en peus, no és una història d'Irun, necessita protecció d'àmbit estatal", diu Lekuona.

 


T'interessa pel canal: Historia
Hau Pink da, Europako gure lehengusu txikia, eta 1,4 milioi urte ditu

Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.


Egutegia zilarrezkoa ilargian

Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]


Boteretsuegia emakumea izateko

Hertfordshire (Ingalaterra), 1543. Henrike VIII.a erregearen eta Ana Bolenaren alaba Elisabet hil omen zen Hatfield jauregian, 10 urte besterik ez zituela, sukarrak jota hainbat aste eman ondoren. Kat Ashley eta Thomas Parry zaintzaileek, izututa, irtenbide bitxia topatu omen... [+]


Mickael Forrest: “Arbasoek ziotena errepikatzen ari gara: gu ez gara frantsesak”

Kanakyko Gobernuko kide gisa edo Parisekilako elkarrizketa-mahaiko kide gisa hitz egin zezakeen, baina argi utzi digu FLNKS Askatasun Nazionalerako Fronte Sozialista Kanakaren kanpo harremanen idazkari gisa mintzatuko zitzaigula. Hitz bakoitzak duelako bere pisua eta ondorena,... [+]


Kanaky Herria
2024: deskolonizaziorako aukera oro sinesgaitz bihurtu zuen urtea

Urte bat beteko da laster Pazifikoko Kanaky herriko matxinada eta estatu-errepresiotik. Maiatzaren 14an gogortu zen giroa, kanaken bizian –baita deskolonizazio prozesuan ere– eraginen lukeen lege proiektu bat bozkatu zutelako Paristik. Hamar hilabete pasa direla,... [+]


Gasteizko greben bideo ezezagunak aurkitu ditu Martxoak 3 elkarteak Erresuma Batuko artxibo batean

Hiru bideo dira (albiste barruan ikusgai). Batak jasotzen du, grebak antolatzea leporatuta, Carabanchelen espetxeratu zituzten Jesús Fernandez Naves, Imanol Olabarria eta Juanjo San Sebastián langileak espetxetik atera ziren unea, 1976ko abuztuan. Beste biak Martxoak... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Vesubioren erupzioak garun bat kristalizatu zuela frogatu dute

79. urtean, Vesubio sumendiaren erupzioak errautsez eta arrokaz estali zituen Ponpeia eta Herkulano hiriak eta hango biztanleak. Aurkikuntza arkeologiko ugari egin dira hondakinetan; tartean, 2018an, gorpuzki batzuk aztertu zituzten berriro, eta ikusi zuten gizon baten garuna... [+]


Tutankamon eta gero, Tutmosis II.a

Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean  Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]


Trumpek miresten badu...

AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.

Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]


Ura erein daiteke, eta inkek bazekiten nola

Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]


1936ko Gerrako Haurrak
Bidaia itxi gabea

1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]


Eguneraketa berriak daude