Totes aquestes dades han estat fets públics per la web Bertsozale.eus, a la qual s'ha accedit a la següent lectura de dades:
Les dades sobre les bertso-eskolas recollits en els últims mesos mostren una bona salut en general: 1.796 persones es reuneixen en les 117 escoles de bertsolaris de diferents localitats per a compartir la seva afició. A més, es tracta d'una afició que es comparteix d'una generació a una altra, ja que reuneix uns 1.300 nens i al voltant de 430 adults, i per a això treballen 112 professors.
També ajuden a detectar on s'han de posar les forces. Un d'aquests aspectes està en l'àmbit del gènere, a causa de la bretxa existent entre el nombre d'homes i dones en les bertso-eskolas d'adults, i caldrà analitzar com es pot promoure la participació de les dones en aquests grups. La concreció de la manera de respondre a les necessitats diverses del professorat i la realització de la lectura en cada territori també estan enumerats en les tasques.
Els indicis es basen en la quantitat de recollida de dades, i a més d'una lectura més profunda d'aquests, és necessària una recopilació de més informació que afecti aquests números: les vivències dels participants o les característiques sociolingüístiques de cada lloc, per exemple.
En concret, 1.796 persones participen en la bertso-eskola en 259 grups de 117 pobles. El nombre de dones i homes és similar -el 49% són dones, el 51% són homes-, però aquest equilibri es trenca quan l'edat entra en joc. En el cas dels grups menors de 18 anys, el 56% són noies i el 44% són nois, mentre que en el cas dels adults el 30% són dones i el 70% homes.
Per a entendre les realitats que hi ha darrere dels números, seran necessaris més estudis, ja que les dades susciten moltes preguntes: per què deixen l'escola de bertsolaris les dones adultes; per deixar d'ajuntar-se a l'escola de bertsolaris, si continuen en el món del bertsolarismo (i per quines zones els donen continuïtat en la maduresa); o què podem canviar en les dinàmiques habituals de les bertso-eskolas per a fomentar la participació de les dones.
Bertsoa.eus
Hi ha grups que es reuneixen per a preparar el campionat i altres que tenen la missió de cantar les partides o d'organitzar les sessions, per a actuar de manera sobtada. La majoria són equips que es dediquen a la improvisació i són els més principiants: 125 i 87 dels 259 equips, respectivament.
Les bertso-eskolas són els principals agents que promouen el bertsolarismo en el seu entorn i s'organitzen de manera autònoma. L'Associació Bertsozale Elkartea els ofereix recursos per a facilitar la seva labor: per exemple, el professorat. En les bertso-eskolas participen 112 professors i en el 74% dels casos l'Associació Bertsozale Elkartea els dirigeix. En altres ocasions, el basc i la cultura són contractats per associacions o institucions locals, i en altres ocasions, alguns d'aquests grups actuen sense professorat, concretament el 8%.
Les dades recollides corresponen al curs 2019-2020 i els hem obtingut gràcies als qüestionaris emplenats pels responsables de les bertso-eskolas. La recollida de dades ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Associació Bertsozale Elkartea amb la Universitat del País Basc, per a això hem comptat amb la col·laboració d'un alumne del Grau d'Antropologia Social.
Cuidarem la informació de manera confidencial i les dades generals seran utilitzats per a la recerca. L'objectiu és innovar cada quatre anys per a conèixer l'evolució del moviment.
Més dades en www.bertsoeskola.eus.
Koronabirusaz baino hitz egiten ez den garai hauetan, arnasa pixka bat eskaini digu Miren Artetxek (Hendaia, 1985). Euskaraz, gazte identitateaz, bertso eskolez eta abarrez izan dugu solasaldia, duela gutxi aurkeztu duen tesiaz, alegia.
Bertso Egunak eta Bertso Eskolen Egunak bat egingo dute; hala, bertso eskola izango du ardatz arratsaldeko emanaldiak.
Ekainaren 26an Zumaiako Oxford aretoan Jon Maiak eta bere bertso irakasle izandako Joanito Dorronsorok solasean aurkeztu zuten "Berriak jaio ginen" Maiaren liburua. Hona landu zituzten gaiak.
26 bertso eskola elkarren arteko desafioan jarri ditu Bertsotruk ekimenak. Urtarrilaren 16an Barakaldon elkartu ziren Senpereko bertsolariak, Enkarterrietako Bertso-eskola (Kilika); Errezil-Azpeiti-Azkoitiko Bertso-Eskola (Erniarraitz) eta Gernikako Bertso-eskola (Lilibertso)... [+]
“Iñaki apaiza” irailaren 12an zendu da. Hernaniko bertso mugimenduaren hauspoetako bat izan zen 80ko hamarkadan. Bere mezetan plazako bertsoak kantatzen zituen.