A Navarra, el sector agrari, especialment el més petit i sostenible, veu "en un camí preocupant de desaparició" el moviment a favor de la sobirania alimentària i assenyala altres problemes: "Que cada vegada s'està concentrant menys mans, que tenen una falta de rendibilitat i que l'agricultura i la ramaderia intensivan en augment". Davant això s'han unit en els últims anys 140 agents en aquest moviment: Associacions de productors de Navarra com Belardi, Habelarte, Plazara!, Sindicats com Etxalde, Bizilur Navarra, Hazialde o Ekoalde, ELA o LAB, associacions de consumidors com a Planta, organitzacions mediambientals, ecologistes, territorials, diversos ajuntaments i consells.

Fa tres anys es va dur a terme un procés participatiu que va completar el Manifest per la sobirania alimentària a Navarra. El seu objectiu és elaborar propostes per a promoure la desintensificación agropecuària a Navarra, centrades en les polítiques agràries i alimentàries, especialment dirigides a les administracions públiques, tant a nivell de Navarra com local. En aquest context de mobilització, una comissió representativa del moviment s'ha reunit amb el conseller de Desenvolupament Rural i Medi Ambient, José Mari Ayerdi, per a donar el Manifest i exposar les principals reivindicacions.

Demanen mesures per a la transició a l'agroecologia

Les mesures que planteja el manifest promouen la "transició cap a un model sostenible, diversificat i agroecològic de mitjana escala", "orientat prioritàriament a la comercialització i el consum local, amb preus justos per a productors i consumidors; que contribueixi a reduir la contaminació i els plaguicides i a fer front a l'emergència climàtica; que ajudi a petits productors; que alleugi la burocràcia i freni la desaparició del sector agrari familiar i del món rural".

El manifest recull més de 60 proposades/reivindicacions per a transformar el sistema alimentari actual, destacant:

- Instaurar una moratòria immediata a la ramaderia industrial: ni noves explotacions, ni ampliacions de les existents, i una reducció progressiva de la producció ramadera intensiva fins a un 50% inferior a l'actual en 2030.

- Reduir d'aquí a 2030 l'ús de pesticides, abonaments químics i antibiòtics en un 50%, d'acord amb el que s'estableix en l'Estratègia de la Hisenda Europea a la Mesa, passant progressivament de producció ecològica fins a aconseguir el 25% de la terra, sempre amb produccions a petita escala i a Navarra

prioritzant els destinats al consum de la població.

- Assessorament, formació, acompanyament i suport per a la desintensificación d'explotacions industrials, mitjançant la transició cap a una agricultura i ramaderia agroecològica i la fixació d'un pressupost eficient que l'ajudi, ajudes econòmiques de la PAC a aquest efecte

reordenació.

- Protegir i promoure models agrícoles i ramaders amb baixa petjada d'aigua, com ara models tradicionals en terra o ramaderia extensiva, paralitzant el reg irracional.

- Adequació de la normativa higienicosanitària a produccions a petita escala.

- Compra pública de produccions locals (escoles, hospitals…), principalment petites, familiars, amb criteris ecològics i socials.

Les mobilitzacions actuals: quin és el nucli del problema?

La falta de rendibilitat ha provocat importants mobilitzacions en el sector agrari en les últimes setmanes. Davant ells, el moviment per la sobirania alimentària a Navarra ha assenyalat: "Portem temps denunciant el que està ocorrent en tots els països, que en les últimes dècades aquesta situació és conseqüència de les polítiques neoliberals, el lliure comerç i la globalització econòmica aplicades a tot el món. En ells està la clau i la responsabilitat, que són els responsables de deixar de produir aliments per a la població local i de produir mercaderies destinades al mercat global especulatiu controlat per l'agronegocio, que està provocant la contínua desaparició dels pagesos a tot el món i la destrucció dels recursos naturals que permeten la vida (i l'agricultura lligada a la terra), aquí i en tot el planeta".

Per tot això, comuniquen el següent missatge: "Ara, més que mai, és necessari canviar el rumb de les polítiques agràries i alimentàries i apostar per un model basat en la sobirania alimentària i per la creació de sistemes locals d'agricultura i alimentació justos i sostenibles, que faci front a l'actual crisi agrària, rural, social, mediambiental i d'emergència, posant la vida en el centre de la vida. Aquestes polítiques han d'anar acompanyades de polítiques comercials en la mateixa direcció, paralitzant totes les negociacions de lliure comerç (Mercosur, pacte amb Nova Zelanda, etc.) i regulant els mercats perquè els agricultors tinguin preus de producció justos i no embenen per sota dels costos de producció".

Subratllen la necessitat de construir aliances entre el medi rural i la ciutat per a "fer una transició agroecològica tan necessària. Perquè estem parlant d'alimentació i això ens interpel·la a tots els ciutadans".