A l'abril es va fer pública la primera versió de la recerca sol·licitada per Pikara Magazine als periodistes Yuly Jara i Miguel Egea, basada en les dades recollides entre gener i abril i que comptabilitzava 236 agressions. Després de donar a conèixer aquestes dades, altres universitats, que no havien ampliat anteriorment la informació, van prendre la via de la transparència i van donar a conèixer més casos, arribant a comptabilitzar 275 atacs en la pròrroga de l'estudi presentat el passat 8 d'octubre. D'ells, 73 són casos d'assetjament laboral i 102 d'agressió sexual i violència de gènere. Les fonts no han precisat a què es refereixen els 100 casos restants que s'han detectat en la CAB.

En la base de dades que recull la informació recollida, s'observa que la UPV/EHU destaca entre les universitats que alberguen dades de l'Estat espanyol: Després de la Universitat de Granada, és la segona universitat que més atacs ha registrat, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la UPV/EHU s'han registrat catorze agressions sexuals i nou casos d'assetjament laboral, la qual cosa suposa un total de vint-i-tres casos. Quant als casos d'agressió sexual: en set ocasions l'home ha exercit violència contra la dona*, i en dues dels quatre casos l'agressor ha estat professor i en altres dos l'alumne. Quant als casos d'assetjament laboral, vuit d'ells s'han produït entre professors i administradors, i un cas entre el personal d'administració i serveis.

Punta de l'iceberg

Els investigadors han advertit que aquestes dades no representen més que un panorama capdavanter de l'iceberg, revelant la dada de la recerca de 2014 de Noelia Igareda i Encarna Bodelón: el 24% de les dones estudiants universitàries assegura haver sofert agressions sexuals en l'àmbit universitari, encara que només unes poques d'elles han adoptat la forma de denúncia, ja que cap de les persones agredides s'atreveix a denunciar-les.

En declaracions a Berria, els sociòlegs Marta Luxan i Jokin Azpiazu, que han treballat en l'elaboració d'una guia sobre els casos de violència sexual en la universitat, han constatat alguns trets de l'organització que ajuden a mantenir-los en secret, com la jerarquia o les relacions de poder. “La universitat és un espai molt vertical, i moltes de les agressions són realitzades pels que estan en la jerarquia: directors de tesis, responsables de laboratori...”, explica Azpiazu en un reportatge elaborat per Maite Asensio. Luxan, per part seva, se centra en les relacions de poder i en com la privatització reforça: "No és el mateix que l'agressor sigui un alumne de tercer grau, que un catedràtic que porti molts diners a la universitat. És una posició de poder molt diferent i la universitat no serà capaç d'exigir-los el mateix als dos. Aquí tenim un problema gros, més encara quan el finançament extern és cada vegada més important en la universitat. La privatització de les universitats ha suposat un gran desequilibri de poder: en un moment pot tenir més poder que el rector un catedràtic que dirigeix un projecte de recerca molt gran”.

Com la violència masclista és un problema estructural, Luján i Azpiazu opinen que el canvi ha de donar-se en l'estructura, ja que en cas contrari la validesa dels protocols pot ser estèril: “La majoria vol resoldre el problema sense tocar les estructures de la universitat, però es dirigeixen a un carrer cec sense sortida: hi ha un protocol, cada vegada hi ha més denúncies, i el problema estarà més present, però es mantindrà, perquè l'estructura que genera el problema no ha canviat”.

El cas denunciat pel grup Hainka

El Grup d'Estudiants Feministes Hainka del Campus de Leioa de la UPV/EHU ha denunciat en el temps l'esterilitat dels protocols contra la violència masclista i dels Departaments d'Igualtat davant l'absència de canvis en la seva estructura.

El 8 de març, en una roda de premsa celebrada el 8 de novembre, el grup Hainka va denunciar que dues alumnes que participaven en el programa de vaga feminista van sofrir una agressió per part d'un professor masculí i que la universitat ha mostrat una actitud passiva. Segons ha indicat, a més de colpejar a dos alumnes el 8 de març, aquest professor ha mantingut durant anys una actitud repressiva contra els col·lectius més desfavorits, segons han denunciat professors, treballadors i estudiants.

Segons diversos membres, per tenir càrrecs importants en la pròpia universitat o en altres institucions i una àmplia xarxa de contactes, l'agressor "no és qualsevol professor". Aquestes declaracions venen a assenyalar la jerarquia detectada en el si de la universitat per Luxan i Azpiazu, que manifesten que el professor agressor està invertint la impunitat que li assigna el lloc que ocupa en la seva estructura jeràrquica.

Els membres d'Hainka han denunciat que el fet d'acudir al Departament d'Igualtat del Rectorat de la UPV/EHU no els ha servit per a comptar amb el suport de la universitat i que la UPV/EHU ha mostrat la seva complicitat amb l'agressor lluny de fer costat a les víctimes: “Mirant a l'exterior i sobre el paper, la UPV/EHU es presenta com una institució progressista i feminista (…) Amb aquest procés ha demostrat el seu veritable caràcter: una institució que ha defensat l'anonimat i el privilegi de l'agressor enfront d'aquesta mena d'atacs i que ha deixat a les víctimes al marge”.

Després d'una denúncia pública, la UPV/EHU ha decidit cessar durant un mes al professor que va cometre l'agressió. Davant això, Hainka diu clarament: “Per sobre dels recursos del professor, si la decisió de la UPV/EHU segueix en peus, tornarà després d'un mes, els problemes que són campusera.Estrukturalak no es resolen amb sancions puntuals, molt menys amb aquesta mena de sancions lleus. Per això exigim a la UPV/EHU que prengui entre les seves mans aquest problema i, assumint la seva responsabilitat, faci costat a l'alumnat i adopti mesures estrictes que donin una solució eficaç al conflicte”.