Actualment hi ha 135 presos vinculats al que s'ha anomenat conflicte basc, dels quals 122 estan en el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos –17 són dones–, col·lectiu de presos que històricament s'ha organitzat entorn del Moviment d'Alliberament Nacional Basc. A ells es refereixen les següents dades facilitades per Sare: En total, 118 presos es troben en Hegoalde, 45 en la presó de Zaballa, 25 en Martutene, dotze a Basauri i quatre a Pamplona. En l'Estat francès, en Lannemezan, hi ha altres quatre que no han estat localitzats encara. L'edat mitjana dels reclusos és de 50 anys i hi ha 24 reclusos amb més de 60 anys.

Històricament, la majoria dels presos polítics bascos han estat en el grau 1, el grau més dur que hi ha en la presó. En l'actualitat, 77 presos es troben en el grau 2, l'habitual de qualsevol pres que es trobi a la presó. D'ells, quinze estan subjectes a l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, cosa que significa que durant el dia poden sortir de presó per a fer treballs de voluntariat, per exemple. És, per dir-ho d'alguna manera, l'antecedent del tercer grau. Els canvis podrien ser menors, però es tracta d'aquesta radiografia dels presos de gener de 2025.

Sobrepassant la barrera del tercer grau

En l'actualitat hi ha 41 presos de l'EPPK en el tercer grau, possiblement el major nombre de presos en aquest grau, dels quals 29 estan a la presó atenuada, per exemple, amb la polsera telemàtica.

En l'àmbit dels presos bascos, l'Estat espanyol ha aplicat durant anys la lògica antiterrorista, dificultant enormement les seves condicions penitenciàries. Una de les mesures més exigents ha estat la dispersió i l'allunyament dels presos, una política que ja es va donar per conclosa en 2023.

L'ús normal del tercer grau ha estat la barrera que s'ha de superar posteriorment. En aquest grau, el pres pot passar el dia fora de presó i a la nit torna a la presó. Els caps de setmana també estan lliures. En estar els presos en les presons basques, les Juntes de Tractament han estat les encarregades del canvi de grau dels presos, com ocorre en qualsevol centre penitenciari.

El Govern Basc ja va assumir en 2021 les competències penitenciàries i va deixar clar que els presos afectats pel conflicte d'Euskadi serien per a ells com els altres. En conseqüència, i després de comprovar que complien els requisits per a això, els reclusos van començar a sortir en tercer grau, alguns d'ells famosos en el panorama mediàtic espanyol.

En conseqüència, la dreta espanyola va aprofitar aquest soroll mediàtic del tercer grau per a donar llenya al PSOE, entre els acords de govern de Pedro Sánchez, per a simbolitzar que ell estava “atrapat en les arpes d'EH Bildu”.

Aquesta situació no era ni és fàcil de gestionar per part del PSOE, però les traves de l'Audiència Nacional, després de l'admissió del tercer grau penitenciari per part del Govern Basc, han estat encara més complicades a causa dels recursos interposats per l'Audiència Nacional, que ha tornat a presons.

Una altra de les excepcions que s'ha fet amb els presos bascos és la vigilància penitenciària que tenen els jutjats. La modificació de la Llei 5/2003 no sols es va fer per als presos d'ETA, sinó que, en definitiva, es va modificar per a lluitar contra ells. Així, en 2003 es va crear el Tribunal Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional (TEDH). Fins llavors, els tribunals de vigilància penitenciària dels territoris s'encarregaven de vetllar pels drets dels presos, però a partir d'ara passarien a dependre de l'Audiència Nacional els drets dels presos allí jutjats, tots els relacionats amb ETA, i de manera molt més estricta.

Com s'ha dit, si en l'actualitat hi ha 41 presos en tercer grau, això significa que, de moment, les traves que l'Audiència Nacional ha posat en els últims anys per a aconseguir aquest permís estan bastant superades. Així, Sare subratlla que gairebé la meitat dels presos ja trepitgen el carrer d'una forma o una altra.

Reducció de la pena complerta a França

En 2018 el Tribunal d'Estrasburg va considerar que la Llei Espanyola 7/2014 no era adequada perquè no garantia el compliment del mandat de la Unió Europea. D'acord amb això, les penes de presó complertes pel mateix delicte en qualsevol Estat membre seran tingudes en compte quan es compleixi la pena en qualsevol altre Estat membre.

És a dir, que les penes complertes pels presos bascos a França han de ser tingudes en compte i eliminades de la pena que compleixen en l'Estat espanyol. Així, Espanya no va complir aquest mandat de la UE i al setembre de 2024 va aprovar en el Congrés un canvi de llei que ho permetés, amb els vots del pp i de Vox.

L'escàndol que es va produir després de les denúncies de diverses associacions en Victoria va ser enorme, però la veritat és que això afecta a uns 50 presos bascos i que molts d'ells ja haurien de ser al carrer, una vegada realitzat el relat exacte de les penes. Avui dia, sembla que en aquest últim àmbit es troben els problemes per a donar aquests alliberaments.

Excepció màxima: 40 anys de presó

Aquesta és l'excepció més estricta que encara tenen els presos polítics bascos. En el Codi Penal espanyol, la pena màxima és de 30 anys de presó, però com a excepció, en 2003 es va establir el compliment de 40 anys per als presos condemnats per diversos delictes, especialment per terrorisme. Això es va fer a través de la llei 7/2003, i a més caldria complir els 40 anys complets, sense cap mena de restricció. Anteriorment, les penes eren normals pels estudis, pel bon comportament o, entre altres coses, pel temps que va passar en la presó.

Per això, des de molts sectors de l'àmbit dels drets humans d'Euskal Herria es reclama la derogació d'aquesta llei i, en cas que no s'abandoni, s'insta a establir mecanismes de revisió de les penes. A Europa és una cosa molt habitual, a França, per exemple, hi ha una condemna per a tota la vida, però ningú la compleix, ja que prèviament es revisa la pena i s'alliberen els presos. Segons ha informat Sare, de no modificar-se aquesta llei, l'últim pres d'aquest grup podria sortir de presó l'any 2061.