Hem parlat amb Ixiar Fregues, membre d'Azala, sobre la trajectòria del Proklama i l'edició d'enguany: es pot apuntar fins al 15 de juny en els tallers.

Construït a partir de la portada i en col·laboració

En poques paraules, el Proklama és: Una trobada d'arts vives organitzat conjuntament per Azala i Artium. En paraules d'Ixiar Fregues, membre d'Azala, així ha estat “des del primer fins al tretzè”. L'estrena es va produir al gener de 2014, i des de llavors han fet dues i tres vegades a l'any. Aquest any només hi haurà una, la tretzena, que se celebrarà entre el 17 i el 21 d'aquest mes.

Preguntem a Rozas sobre la creació del propi festival i ens parla d'un article del filòsof Judith Butler: El nostre poble: Reflexions sobre la llibertat de reunió. “Nomenar coses i fer coses com a exercici performatiu i autoregulador, hem impulsat una cosa així en el Proklama”. Cada proklama ha tingut el seu tema o ha convidat a un col·lectiu entorn del qual s'ha estès tot el programa.

A l'hora de triar els temes i els convidats, s'ha tingut en compte el treball d'Azala. De fet, el Proklama ha estat un camí per a “aprofundir i donar visibilitat al treball dels artistes que venen a Azala i han vingut al llarg dels anys”. D'altra banda, a més d'amb Artium, han treballat amb altres agents culturals i artístics de Vitòria-Gasteiz: “Per exemple, quan celebrem les trobades sobre Iruña-Veleia, record que es va fer un gran esforç per a treballar amb Bibat [el Museu de la Carta Fournier d'Àlaba i el Museu d'Arqueologia d'Àlaba]. Per a nosaltres és molt important realitzar aquest tipus de micro-moviments entre les institucions de la ciutat, i promoure contextos de coneixement i acció a Vitòria-Gasteiz”.

Enguany, mirant al solstici

En aquesta tretzena edició, el Proklama va ser organitzat per un gran grup de treball des de setembre de l'any passat i, “amb molta feina prèvia”, es va posar en marxa en Azala un grup de treball denominat K.A.P.I.K. C.P.I.C.: Programa d'Imaginació Col·lectiva de Processos de Creació Artística. En aquest grup s'han reunit diferents artistes i creadors que treballaran durant dos anys: una vegada al mes, es reuniran en Azala i treballaran junts durant una setmana, seguint diferents metodologies. L'escriptura també té presència en aquest grup de treball. El Proklama d'enguany s'ha organitzat, per tant, a partir de la posada en marxa del treball en equip, “amb l'objectiu de compartir-los en públic”. En qualsevol cas, Fregues ens ha precisat que no serà “un festival de fi de curs”.

S'han organitzat dos tallers. Una, la següent: “Gimnàstica per a cossos cavernosos”. Segons Rozas, es tracta de “pràctiques somàtiques i exercicis”, entenent el cos com un abisme. L'altra fàbrica es denomina “Cartes de Picarot”: “Serà un taller basat en el tarot com a sistema esotèric de lectura de cartes, per la qual cosa serà un taller per a llegir, interpretar, reflexionar… imatges cobertes”. Tots dos tallers es realitzaran de dilluns a dijous i es podran inscriure fins al 15 de juny a través de l'adreça proklamar@gmail.com.

Finalment, el dia 21 s'ha organitzat una travessia. “Partirem a peu des de Vitòria-Gasteiz i dormirem en un bosc poc abans d'Azala per a saludar i travessar el solstici”. Ja ho havien fet abans: “En 2016 iniciem unes travessies anomenades Martxaundi. En 2016, vam anar caminant de Bilbao a Azala, i l'any passat vam tornar d'Azala a Bilbao. Per a nosaltres ha estat un exercici molt bonic, conèixer a la gent mentre camines. Potser a aquesta persona que coneixies abans, però quan vas a peu es creen altres vincles, ocorren moltes coses”. Per això han decidit fer una cosa així en aquesta edició.

A més dels tallers i la travessia, s'ha organitzat un programa paral·lel amb la projecció de dues peces audiovisuals i una de dansa: Parsi d'Eduardo Williams i Mariano Blatt, Jessica S. En Rinland Black Pond i la MASSA d'Isaak Erdoiza. Tots els detalls del programa, aquí.