Entre el 8 i el 9 de juliol Marixol Iparragirre està sent jutjat en l'Audiència Nacional espanyola per un delicte de lesions. Es tracta de la primera vegada que el pres polític basc d'Eskoriatza és jutjat en l'Estat espanyol. Des de 2004 fins a setembre de l'any passat ha romàs pres en l'Estat francès, en la presó de Reau, acusada de pertinença a la direcció d'ETA. Una vegada complerta la pena imposada, no obstant això, va ser deportat a l'Estat espanyol i des de llavors ha romàs en la presó de Brieva durant els últims deu mesos. En l'Estat espanyol hi ha dotze causes obertes contra ell. Segons ha informat el seu defensa al diari Berria, el tribunal té dotze judicis en total, el primer va tenir lloc el dimecres i el segon, aquest dijous, a Nova York.

En aquest primer judici, la Fiscalia l'acusa d'haver matat a un comandant de l'Exèrcit d'Espanya. L'atemptat va tenir lloc el 22 de desembre de 1995, en la localitat de Lleó. La Fiscalia demana per a Iparragirre 122 anys de presó, 30 anys per assassinat i altres 80 per temptativa d'assassinat, 20 anys de presó per cadascun dels ferits greus en l'agressió, en total quatre. Li reclamen dotze anys més per tinença d'explosius i pels delictes de tinença i dipòsit d'explosius.

Segons l'advocat d'Iparragirre, es desconeix quan es farà pública la sentència en l'Audiència Nacional espanyola, encara que ja es coneixen les dates dels dos judicis que s'obriran entre altres onze causes. Una serà a l'octubre i l'altra, al gener de l'any que ve. La defensa ha precisat que en aquestes dotze causes es troben els fets que han estat imputats a Iparragirre al llarg de tota la seva trajectòria: del comando Llaurava, del comando Madrid, responsabilitats dels aparells militars, etc.

Des de la seva extradició a Espanya, no ha estat empresonat formalment en primer grau, ja que encara no s'ha emès cap sentència en contra seva. No obstant això, segueix tancat en el mòdul d'aïllament. La plataforma a favor de l'alliberament d'Iparragirre va posar de manifest divendres passat que ha ingressat a la presó "en condicions inhumanes". Segons el comunicat de la plataforma, “diverses personalitats de l'Alt Degui, Euskal Herria i el món han signat la reivindicació de l'alliberament d'Iparragirre.

Els promotors de la iniciativa es queixen que la defensa "ha tingut poc temps" per a preparar el judici, segons González. Segons la defensa, en un primer moment se'ls va enviar la convocatòria per al judici entre el 20 i el 21 de juny, vuit dies abans. Posteriorment, se'ls va comunicar que se celebraria els dies 16 de juny, 8 de juliol i 9 de juliol.

Iparragirre ha estat durant les últimes dècades una de les principals veus del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) en la seva lluita contra la dispersió. Va començar a militar en ETA en la dècada de 1970 i va fugir en 1981. Des de llavors va viure en Saschi fins que va ser detingut a l'octubre de 2004 en la localitat occitana de Salies, en un districte de la capital. Mikel Albisu va ser empresonat al costat del seu company sentimental en la presó de Reau, a Madrid. Albisu va sortir de la presó al gener de l'any passat, després de complir la condemna que li va ser imposada.