Només un 11% creu que al seu país l'hitano està en bones condicions, segons una enquesta
- Segons l'enquesta realitzada per l'associació de basca Badihardugu, el 55,6% dels participants afirma que en el seu municipi la situació de l'hitano és dolenta o molt dolenta. Només el 5% creu que la situació de qui és al seu poble és bona i el 24% en el cas del toka.
Badihardugu euskara elkartea de la vall del Deba va realitzar una enquesta durant un mes al desembre de 2022. Han rebut 4.215 respostes i han respost persones de 287 països el qüestionari de 28 preguntes. L'objectiu de l'enquesta ha estat analitzar la situació de l'hitano als països vius. Han rebut respostes dels habitants dels set països. El major nombre de respostes es dona a Guipúscoa, més de 3.000, gairebé tres de cada quatre. Les dones enquestades superen als homes (58,8%). En la primera part del qüestionari es pregunta per la situació de l'hitano en el propi poble i en la segona part per l'experiència del parlant amb l'hitano. La segona part ha estat contestada per 2.674 persones, el 63,4%, ja que no tots els que han emplenat el qüestionari eren hitanos parlants.
Durant l'anàlisi dels resultats, l'associació ha avançat una sèrie de conclusions:
- La majoria dels enquestats afirma que la situació de l'hitano al seu país és deficient i molt dolenta (55,6%), enfront de l'11% dels qui afirmen que la situació és bona i el 33,4% dels qui afirmen que la situació és regular, sobretot entre els nois.
- La visió del Nokia i del Toka és molt diferent: Només un 5% creu que la situació del noka és bona al seu país, mentre que el toka el veu en bones condicions és un 24%. Els que veuen la noka en perill d'extinció o perduda són el 54,3%, mentre que en el cas del toka són menys: 23,1%
- Més de set de cada deu enquestats afirma que l'hitano és més utilitzat pels homes i l'11% no és utilitzat per les dones del seu país. Existeixen, no obstant això, els qui assenyalen que en el seu municipi l'ús és bastant similar (14%).
- L'hitano té la millor situació en els "respiratoris" del basc. La major part dels municipis que componen la UEMA han rebut alguna resposta, procedent de més de 90 localitats. Les respostes provenen dels 138 municipis dels 164 classificats com a bascos per UEMA: el 61,5% de les respostes procedeixen de municipis bascos.
- El 71,5% de la població no ha sentit comentaris negatius contra l'hitano. El 57,8% afirma estar bé vist al seu poble.
- La transmissió de l'hitano es dona especialment a casa i en la família, al carrer i en els amics. Gairebé res a l'escola.
Projecte Hikagin
L'enquesta realitzada per l'associació Badihardugu forma part del projecte Hikagin. El projecte va començar amb la col·laboració del Govern Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa. L'objectiu és revitalitzar l'hitano i que els impulsors de l'hitano formin una xarxa.
En 2024 l'associació de basca treballarà en l'anàlisi de les dades obtingudes gràcies a l'enquesta i en l'elaboració de conclusions.
.jpg)
Quan parlem d'hika o hitano, o, més ben dit, de la utilització “correcta” de l'hitano, perquè de tant en tant se suscita algun petit debat –ja sigui en les xarxes socials o en el que encara diem vida real–, si no convé escriure aquí també algunes línies sobre aquest... [+]
Aste honetan jarri da app dendetan Appa Hi! aplikazioa, Oñatiko hitanoa ikasten laguntzeko sortua. Aplikazioa da Ingo Xonau! proiektuaren parte da, hitanoa herri hizkeratik ez desagertzeko ekimen bat, Oñatin garatua.
Gaueko hamarrak dira Axular kultur elkartean. Edalontzien txilin-hotsek bat egiten dute noizbait jendearen berbaroarekin, eta ingurumarian nagusi dira garagardoa, kea eta Arratiko gazteen itzalak. Azken horiek hor-hemenka dabiltza, barreka, kontu kontari, Igorreko herriko... [+]
“Xaukena xauk!” esaten omen dute oñatiar gazteek “besterik ez zegok!” adierazteko. Boladan jarri omen da esaera. Hikako forma horren erabilera, ordea, ez da hitanoaren osasun onaren adibide. Mutilek hala moduz darabilte toka, “xaukena... [+]
Ingo Xonau! proiektua aurkeztu genuen larunbat goizean, Oñatin. Hika dakiten emakumeen argazkia atera, Lazarraga lorategian, eta ondoren ekitaldia egin genuen Santa Ana antzokian. Emanaldian erakutsitako bideoa sarean ipini dugu gaur!
“Hitano ikastaroa egin dut”; “Hara ba, ni neu oraintxe hastekoa naiz!”; “Beste hari entzun diot bere herrian ere antolatu dutela”. Batean eta bestean, halako elkarrizketak entzuten dira, beti ere, Gipuzkoan. Ikastaroak inoiz baino gehiago... [+]
Hitanoa, emakumeak ahalduntzeko tresna izenburupean, egun osoko jardunaldiak izan ziren atzo, zapatua, Emakumeen Txokoan.
Ezertarako balio ez duena, baserrikoa, gizon plantak egitekoa, zakarra, zatarra, mari mutilena, bortitza, harrotutakoan erabiltzekoa, baita bekatua ere. Nokari halako ‘harribitxiak’ atxiki zaizkio urte luzez. Emakume femenino eta aratza izan nahi zuenak ahalik eta... [+]
Irailak 11-12. EHUko Uda Ikastaroak Donostiako Miramar Jauregian. Ikastaroaren izenburua: Hitanoa eta generoa: aberastasuna ala sexismoa? Hika galera nabarmenean da. Noka berriz, are azkarrago ari da desagertzen. Zergatik dira noka hiztunak urriago toka hiztunak baino? Nokaz... [+]