Gos no té cap erra (Gos hitzak ez du r-rik)

Diàleg 1: A urgències (Larrialdietan)

Metge de guàrdia: A ver, siente la pequeña ahí.

Mare: Seu a la llitera, filla.

Metge: ¿Qué le pasa?

Mare: Té febre des de fa més de 48 h, i tos i bla, bla, bla.

Metge: A ver, abre la boquita.

Mare: Obre la boca, filla.

Metge: Un poco más…

Mare: Una mica més, va.

Etcètera. No, la filla (de tres anys) no diu ni piu.

Diàleg 2: A l’oto-rino (Otorrinoarenean)

Oto-rino: A ver, repite lo que yo te diga.

Mare: Ara has de repetir el que digui el metge, filla.

Oto-rino: Perro.

Filla: Pelo.

Oto-rino: Rabo.

Filla: Labo.

Etcètera. La filla (de quatre anys) ha anat repetint les paraules que deia el metge sense entendre, en la majoria de casos, què deia.

Diàleg 3: Al logopeda (Logopedarenean)

Logopeda: Per al pròxim dia haureu de portar aquest exercici fet.

(A l’exercici, hi ha una sèrie de dibuixos de conceptes amb erra simple i erra doble. I a sota de cada concepte hi ha tantes boletes com síl·labes té la paraula. L’exercici consisteix a encerclar la boleta on hi ha una erra simple o doble. Per exemple, hi ha una fleca, i a sota hi ha… cinc boles. Hi ha un titella, i a sota hi ha tres boles. Hi ha un gos, i a sota… dues boles.)

Mare: El tens en català, si us plau?

Logopeda: No, però per practicar la erra és igual en quin idioma…

Mare: És que en català ‘fleca’ té dues síl·labes i cap erra. I ‘titella’, i ‘gos’…

Logopeda: Bé, doncs que el faci en castellà. No passa res.

Mare: Sí que passa, la meva filla és catalanoparlant.

Logopeda: Però entén el castellà, no?

Mare: Sí, però ha de poder fer l’exercici en la seva llengua materna. Té un problema de pronúncia, de parla, no li compliquis més la vida. Només té cinc anys, tot just ara aprèn a llegir en català…

Logopeda: El pròxim dia ja li traduiré l’exercici, d’acord?

Mare: Més aviat l’haureu d’adaptar.

Logopeda: Treballem amb els materials que tenim, som a la pública.

Guraso garenok, 1. elkarrizketan hain trebatuak gaude, ezen maniarik gabe irudikatzen baitugu, batez ere presaka-presaka joan bagara larrialdietara seme-alaba bat sukarrarekin edo mina hartuta izatearen ezinegonarekin. 2. dialogoan alarma aktibatzen zaigu, baina beti egitea egokitzen zaiguna egiten dugu, gure seme-alabentzat itzuli, eta gehienez ere, bateria kargaturik gaudela harrapatzen gaitu (ez puñetaz beteta baizik arrazoiz), gerta daiteke espezialista jaunari esatea gure semea katalan-eleduna dela eta ea ekar ditzakeen katalanez erre letra duten hitzak, eta abar. Hori bai, 3. elkarrizketa guardiako epaitegirako modukoa da, eta sei hilabete ez da gertatu zela. Oroimenak eman bezain leial aldatu dut hona, baina kontua da ahaztea kosta egiten zaidala.

3. elkarrizketa ez da osasun arloak (publikoak nahiz pribatuak) oparitu ohi diguna seme-alabak medikura ekartzen ditugunean, edo espezialistarengana, non minutu batzuetan ofizioz aldatzen dugun eta interprete bihurtzen garen haientzat. Kontua hareago doa eta dramatiko bihurtzen da, eta ez da gehiegikeria hori esatea. Hizketan nekea duen bost urteko haur batek, irakurtzen ikasten ari baita, giro elebidun batean bizi baita, baina ama-hizkuntza katalana baitu, aukera izan behar du logopedarekin terapia saioak bere hizkuntzan egiteko. Bestela, asma dezakegu nola gertatuko den.

Diàleg 4: A casa (Etxean)

Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix?

Filla: Una papallona.

Mare: Pa-pa-llo-na. En quina síl·laba hi ha una erra?

Filla: En cap.

Mare: Molt bé, doncs no encerclis cap boleta. I aquí, què hi veus?

Filla: Un llapis.

Mare: Lla-pis. I ara, en quina?

Filla: En cap. Però sobren dues boles, mama…

Etcètera.

O potser el diàleg hauria de ser aquest altre.

Diàleg 5: A casa de qui? (Noren etxean?)

Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix.

Filla: Una papallona.

Mare: Molt bé. En castellà es diu ‘mariposa’. En quina síl·laba hi ha una erra?

Filla: A la segona.

Mare: Molt bé, doncs encercla la segona boleta. I aquí què veus?

Filla: Un llapis.

Mare: Molt bé. En castellà en diuen ‘lapicero’.

Filla: Doncs jo he sentit que diuen ‘lápiz’.

Mare: També, també. És que aquest exercici té molts anys. Imaginem que en diem ‘lapicero’. On és la erra?

Etcètera.

Orduan, hizkuntza-arazoa konpontzeko hizkuntza-arazo gehiago erabili behar ditugu? Benetan? Bistan da hori ez dela mediku guztiekin gertatzen, eta garbi dago baita ere, gehienetan gaztelania erabiltzen dutela erosotasunagatik, batik bat. Baina 3. elkarrizketa, bakarra %100 erreal dena, 2. arekin batera, logopeda katalan-hiztuna zen, izen-abizen katalanduna (lehen biak, beste seiak ez dakit), eta ez zuen hogeita hamabost urte baino gehiago, hau da, 1975eko azaroaren 20aren ondoren jaioa, ulertzen didazue. Eta ez zeukan fede txarraren apurrik ere, sinpleki ez zuen pentsatu horretaz, egokitu egin zen zegoenera, eta mintzatu ginelarik elkar aditu genuen, eta guztiak izan zuen amaiera atsegina, eta erre guztiak bere lekuan zeudela.

Eta hau iruditzen zait larriena, iritsi garela puntu batera non logopeda batek–nago ez dela bakarra eta gora begiratuz gero Osasun Saila ikusiko da, 3. elkarrizketaren arduraduna– zeinak lan egiten duen gaztelania-hiztun diren haur hizketarako-nekedunekin, ez duela buruan pasa logopedia materialak bi hizkuntzatan behar dituela (hemen esanda utzi behar dut nire alaba taldeko katalan-hiztun bakarra zela). Puntu horretara heldu bagara, beharbada, katalan eskola eskatzeaz gain –eskatzen segi behar dugu, jakina–, eskatu egiten dugu, exijitu egiten dugu, osasungintza katalanez, zeren gure umeak mugitzen diren giroa geletatik eta patiotik harago baitoa, eta egunero mezu oso garbiak bidaltzen ditu bi hizkuntzen erabileraz: ez da inguru elebiduna, eldarniozkoa da.