Una altra via inicial de la guerra d'espoliació era la subscripció i les aportacions públiques. L'objectiu d'aquestes inscripcions era recaptar fons a favor dels voluntaris per a anar al capdavant, i per a això la premsa franquista publicava el nom i cognoms dels donants, la funció principal dels quals era assenyalar als que no donaven diners. Va ser un instrument important per a la pressió: “Siguem generosos amb els nostres germans que donen tot a favor d'Espanya”, reivindicava Diari de Navarra en el seu discurs de juliol. Després de l'anàlisi dels anuncis publicats en aquest periòdic, l'investigador Cessar Layana estima que a Navarra es van rebre com a mínim 5.000.000 de pessetes.

En diners o en espècies, el mateix, tot valia per a Espanya. Així, el Tresor Nacional també va reunir amb profusió joies d'or i plata. “El dia d'ahir es van rebre en la Hisenda de la Diputació de Guipúscoa aquests objectes…”, el diari falangista Unitat inicia un dels seus articles de subscripció, a l'octubre de 1936, mentre en aquell territori s'estaven realitzant afusellaments massius: dues agulles d'or, quatre cadenes, un medalló, monedes de plata, un catarral, un rosari; famílies d'aquestes, una caixa d'or, una creu d'or…

Tots aquests diners i aquest tresor no sempre arribava al seu lloc i eren molts els que ficaven la mà en la bossa, començant per la família Franco-Polo. En 2019 El Mundo va fer públic el testament del dictador espanyol, escrit en 1968, en el qual posa en herència 28 milions de pessetes per a la seva esposa Carmen Polo i la seva filla Carmen Franco. “Com és possible que en 1935 Franco cobrava 2.400 pessetes –els 6.400 euros actuals–, poder acumular aquesta quantitat?”, es pregunta el periodista Joan Esculies en el número de novembre de la revista Sapiens. Als quinze dies de produir-se l'aixecament “ja tenia 34 milions de pessetes de fortuna”, diu en el mateix article, que en l'actualitat ascendiria a 81,2 milions d'euros. Per a això ha tingut en compte les dades aportades per l'historiador Ángel Viñas.

Viñas ha escrit el llibre L'altra cara del cabdill (“L'altra cara del Cabdill”), en el qual explica que una de les primeres fonts d'ingressos de Franco va ser la subscripció popular o “suskripciones nacionals” amb pràctiques irregulars. Va portar la corrupció a l'extrem, per exemple, amb l'anomenada Operació cafè: El dictador brasiler Getulio Vargas es va apropiar i va vendre milions de tones de cafè que va regalar.

També en empreses armamentístiques

Però pensar que els béns dels francs són només els que posen en un tros de paper seria massa ingenu: el generalista tenia accions en empreses relacionades amb la indústria química nazi i va utilitzar també l'Institut Nacional de la Indústria per a aprofitar aquesta xarxa. En la seva acció de mig milió de pessetes en la Unió Espanyola d'Explosius (UEE), Alfred Nobel va inventar la “dinamita”, que va denominar als premis més famosos del món, entre ells el Nobel de la Pau, fusionada amb la Societat Espanyola de Dinamita, creada en Galdakao, i que avui és MaxamCorp.

Aquesta multinacional d'explosius és un dels principals nius de l'oligarquia basca i espanyola, com la família Del Pi o el president de Santiago Bergareche Vocento, i a través de la branca d'origen alabès Expal, S. a. ha tacat les seves mans en nombrosos conflictes armats del món. Expal va ser comprat en 2022 per Rheinmettal, la multinacional alemanya que ha guanyat fortuna en borsa des que a l'octubre passat Israel Gaza va començar a massacrar, productor dels famosos tancs Leopard.

Tampoc quedava curt en els immobles l'ancià bigoteado, Sapiens ha publicat una llista en la qual es troben el Paca de Meiras, el palau de Canto del Pic i molts altres xalets i granges a Marbella, Madrid, Guadalajara, Miami i Rabat. En el seu moment aquestes cases costaven 26 milions de pessetes, avui per desconeixement. Per si això fos poc, sabem que a Filipines Franco comptava amb 23.000 hectàrees de terreny rural, potser per a simular als grans esclavistes del passat. Ho hem llegit a Mariano Sánchez Soler en el seu llibre Els Franco, S. a., però el periodista afirma que és impossible conèixer el valor d'aquests béns, ja que a penes hi ha proves.

En resum, el famós hispanista Paul Preston assegura que tota la seva fortuna podia aconseguir els 400 milions d'euros.

[Aquest article forma part del suplement Espoliación franquista LARRUN]