L'exèrcit de Zumalacárregui va vèncer a Navarra a les tropes liberals entre Abárzuza i Muro. Aquests van haver de retirar-se a Estella. D'ara endavant, els enfrontaments serien continus i la guerrilla carlista va arribar a controlar gairebé tota Euskal Herria Sud, llevant les capitals. A pesar que la qüestió de fons de la guerra era dinàstica, al País Basc va tenir unes característiques especials, amb el suport de la immensa majoria que va ser un aixecament popular a favor dels seus furs, lleis i institucions. La principal conseqüència de la pèrdua de la guerra va ser la reducció dels furs de Bizkaia, Guipúscoa i Àlaba. La seva dissolució completa va ser arrodonida pels espanyols amb la Segona Guerra Carlista. Una llei de 1841 va dissoldre els furs navarresos, malgrat la seva gran autonomia.