Organitzades per l'associació de veterans que van lluitar en la guerra d'alliberament de Zimbàbue, les granges d'origen europeu van començar a ser decomissades. Els propietaris van ser expulsats d'ell en el que van anomenar “reforma agrària ràpida”. Com a dada, cal destacar que en 1999 eren propietat de 4.000 famílies blanques el 75% de les terres fèrtils del país i el 90% dels subministraments de llum i aigua. A més, utilitzaven infraestructures públiques. A pesar que l'expropiació va començar en un ambient festiu, van matar a tirs a diversos propietaris blancs i treballadors locals.