Posada Herrera, ministra de la Governació d'Espanya, va prohibir el basc en la llista de carrers. En les zones on vivien els “dialectes”, on es deia que el basc, el català, el gallec i la resta de les llengües eren dialectes del castellà, mitjançant una Reial orde va regular que la retolació havia de limitar-se únicament als noms espanyols. 36 anys després, en 1896, la Diputació de Guipúscoa va recomanar als ajuntaments utilitzar el basc i el castellà en els noms dels carrers.