S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The Brutalist, en la ruta dels Oscar. Un home que es reuneix en si mateix, que es dedica realment a treballar, que defensa les seves idees amb gran contundència i que pot arribar a ser un home ambiciós i histriònic. La professió, entesa com un recorregut per les idees i creacions personals d'un personatge. Quan els valors ètics i socials de l'arquitectura s'enlluernen per la cerca obsessiva de la bellesa i els conceptes del personatge. I per això l'arquitecte és una professió que se sent allunyada dels problemes socials.
La raó per la qual el servei de l'arquitecte no és valuós per a la integració social és una vella preocupació entre els professionals. Per què mentre en una casa la necessitat d'un lampista és comprensible, la de l'arquitecte es considera innecessària. Per què els arquitectes no estan en el centre del conflicte de la crisi de l'habitatge contemporani en la mesura en què participen. I alhora per què l'arquitecte s'associa a “el que fa les cases”, encara que també construeix places, botigues, centres de salut, exposicions d'art, etc. Per què les cases de l'arquitecte, que poden ser estranyes, es representen amb parets inclinades. Prejudicis, útils per al cinema.
Si haguéssim de fer un retrat fílmic de l'arquitecte contemporani, el posaríem primer en l'equip de treball i, a més, després dels interessos estètics, pensarem en la despesa d'energia en la producció de materials i en les possibilitats de reciclatge, així com en quines veïnes i veïns donaran suport al nou edifici que es dissenya. Per a respondre a la realitat actual cal tenir en compte tantes capes que escapen de l'arquitectura, però que cal posar en relació, que no hi ha paper per a la figura que podria representar Adrien Brody.