En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat modificades per la història i els interessos contraposats. Quan els cotxes van començar a aparèixer a les ciutats, el nombre de morts no va parar d'augmentar, ja que van començar a circular a gran velocitat pels carrers comuns. Això va posar sobre la taula dues opcions: limitar la velocitat dels cotxes o tirar als vianants per les carreteres. L'embranzida de la indústria automobilística va aconseguir que la segona oportunitat s'imposés. De sobte, els vianants es van convertir en els culpables de la seva mort, en travessar sense permís la zona natural del cotxe.

Els semàfors poden indicar, de forma més clara, el lliscament d'aquesta prioritat. Explica-li quant temps roman el vianant en espera i la resta de la carretera. Mitjançant una regla de tres es pot calcular quantes vegades menys val el temps d'un vianant.

Les prioritats també són fonamentals en la política de transports: cada carrer ple d'aparcaments podria ser una vorera plena d'arbres, cada pàrquing podia ser substituït per un parc i amb una mica de diners destinats a les autopistes podríem tenir un transport públic digne. No és casualitat que gairebé el 70% de l'espai urbà d'Espanya estigui orientat als cotxes; i les cases que van desaparèixer a Bilbao per a donar pas a la variant de Rekalde no van ser ventilades.

La variant del Txorierri, la Supersur, el túnel d'Autzagane… fins ara sempre ha estat verd el semàfor de la Diputació de Bizkaia per a les noves autopistes. L'autovia Subflubiala, que uniria Leioa i Sestao, també ha rebut la llum verda de la Diputació, encara que sembla que alguns veïns s'han creuat en el seu camí per a parar el projecte. Diuen que no els sembla raonable destinar gairebé mil milions d'euros a aquesta infraestructura, en un moment en el qual els serveis públics estan necessitats de diners. També preocupa les emergències climàtiques i la contaminació de l'aire. Alguns fins i tot donen suport al seu institut, argumentant que la construcció d'un túnel de tres quilòmetres en el propi pati posa en qüestió la seva supervivència. L'acampada va tenir lloc el mes de setembre passat i ara s'ha organitzat una manifestació a Bilbao.

Què servirà més, la llum verda de la diputació o l'embranzida de la ciutadania? Està per veure, però nosaltres no ens quedarem mirant. El 8 de febrer nosaltres també sortirem al carrer per a tallar el camí a aquest projecte. Posa't també a tu.