Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès bûche pot ser una fusta morta, una persona estúpida, una caiguda… en el cas de llavors, com en tot l'any, era una biscota; podríem anomenar-lo tronc, però cridem-ho büx, una mica per a submergir-nos en l'ambient. Almenys pesava dos o tres quilos de gota si es calculava segons la balança de la seva dona en caminar.
Tots tenim bücheros voltant, venen tots els anys al menjar familiar, la vespra de Nadal. Són famílies remotes, cusis en tres o quatre graus, o potser els barris natius de la seva cunyada, per la qual cosa en si mateixes no podrien ser allí. Dic que no tenen obligació de fer-ho, que poden fer tot el que vulguin: anar a córrer en la muntanya, provar un bon restaurant, veure un reportatge en TV5 Monde, estar en la posada del poble criticant tot el vesteixo amb els seus amics. Però no, prefereixen tornar al menjar de Nadal, perquè no viuen lluny, i diuen que és un plaer veure'ls als altres. No obstant això, l'experiència d'anys ens revela que el motiu principal pot ser diferent. En qualsevol cas, amb la condició que no els falti l'aire, són allí.
Des d'Aperitifa, els ceps s'estenien: entre dos inutiles converses, sobre el nomenament de François Bayrou com primer ministre de França, els altres van preguntar què deien. Se'ls va donar la resposta confusa de “Ikusi”, i en comptes de callar, se'ls va començar a espantar a l'home, al nadiu, al capable, al qual tindrien molta coratge. Un manoll de xampany se li enfonsava en la gola. "Amb aquest has-beeen? No hi haurà revolució per a començar!”, va ensopegar algú. Sens dubte, es tractava de caminar amb més cura i més fi perquè la treva de l'esmorzar no s'abatés...
Entorn de la taula havia de tot. Caps, personal, funcionaris, independents. Van continuar passejant sense descans, feliços, fins que va arribar l'hora del desastre.
Entorn de la taula havia de tot. Hi ha els qui no tenen necessitat de treballar, que exerceixen els set poders per a tenir un treball digne, que tenen dificultats per a captar als treballadors, perquè avui dia la gent és innecessària i amb ambicions com el SMIC [salari mínim interprofessional francès]. Hi ha els qui han pagat la casa, els qui han vist créixer el lloguer a casa una vegada i una altra, els qui encara tenen quinze anys de crèdit i estan “invertint”. Hi ha els qui no paguen impostos i es dediquen a eludir l'impost sobre els guanys durant tots els anys. Hi havia quatre viatges a l'any que no havien realitzat cap i que any rere any anaven al seu destí habitual. Hi ha gent que té Mercedesa i que es passeja per un vell Twingo. Estan asfixiats de deutes i no saben què fer amb els diners. Caps, personal, funcionaris, independents. Van continuar caminant sense descans, feliços, fins que va arribar l'hora del desastre.
Com sempre, la bücha estava guarnida amb crema de vainilla, un llarg ram de Grand Marnier enroscat en un petit penja-robes i trosset de xocolata, tot això adornat amb dues dotzenes de petits ingredients.
Cadascuna de les cabres anava a través de la seva gola per a descansar en el seu ventre: el llast de la vida, el pes del canvi. Per a això venen, amb la büa a la mà, a veure que res s'encongeix, a veure si els minúsculs èxits que uns altres poden aconseguir al final d'un any pesat no sotmeten al seu immens assoliment personal i asseguren que les coses aniran pel mateix camí un any almenys.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]