PLEIBAK
Mirin Amuriza Plaza
Susa, 2024

--------------------------------------------------

Susa ha publicat la segona novel·la de Miren Amuriza en l'atri de la Fira de Durango: Pléyulas. És fer plebiscits perquè estàs cantant sobre una gravació anterior. En Berria es recull l'article escrit per Ainhoa Sarasola que diu Amuriza: també és inventar-se un llenguatge propi. De fet, una de les característiques més destacables de la novel·la és l'estil que ha creat l'escriptor. D'una banda, trobem un tipus que vol estar prop del llenguatge d'un adolescent, amb estructures en basca però que utilitza paraules, expressions, etc., preses del castellà: chinada, petata, desojonando, engorillando. Com posa en la contraportada del llibre, construït amb un idioma que es menja brut. D'altra banda, hi ha personatges que parlen en el dialecte. El text manté l'oralitat, però el basc d'aquests personatges és més net.

En el llibre coneixerem la història de dos personatges que han estat amics durant l'adolescència i l'adolescència. Podríem dir que és una espècie de carta de Jon a Polly per a entendre per què es va trencar la relació d'amistat, sense salutació inicial ni formalitat. Bastants anys després, Jon escriurà el que recorda i pensa sobre el que va ocórrer aquell curs. A vegades en to de còlera, a vegades com de tristesa. En general, el llibre fa mal.

L'època és tan important com el relat. Les referències musicals, cinematogràfiques, televisives recullen el relat. Hi ha referències culturals locals (Olives Vermelles, Goenkale, Hemendik At! ). També estatals o internacionals (sèrie Aída, Spice Girls, Hermione Granger, Friends…). Quicksilver, filipins o power point. Marques que ens fan sentir com a casa als quals estem als vint. Xoriço amb xocolata Pamplona: una combinació que els nostres majors potser no van provar; un beneno que combina malament grassa i sucre per als descendents.
Amuriza ha compost el llibre de quaranta capítols curts, dividits en quatre capítols. El text té un ritme intens, ràpid. Provoca espurnes. Ganes de llegir boca amunt. Veus el que estàs llegint. Nosaltres també cantem is a barbi guel mestressa beibi gueeee. Seguim amb les pléyas.

Serà per la destresa que ha demostrat l'escriptor per a manejar el llenguatge, perquè la història m'ha mantingut encesa, perquè en la crònica de la seva època he vist el reflex de la nostra joventut... Pot ser que sigui una combinació de tot això, però el llibre és laostia, a sac m'ha agradat.