Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que per al déu de les religions aclaparadores, per més que es formi a la seva manera, els altres éssers no som res, en comptes de valors i capacitats, tenim solament faltes i pecats.
Ha passat molts anys des de la posada en marxa de la Renda de Garantia d'Ingressos (RGI). Com cadascun va passant els anys, puc recordar l'època en la qual el govern de Gasteiz aixecava el pit, i millor que a Espanya, el lema penjava a les sales de les rodes de premsa.
Però quan s'entén el dret (dret a la vida) com una almoina, es busca que els ciutadans es converteixin en pelegrins. I aviat la RGI es va convertir en un nou escenari de culte. Això és el que impulsa la llei de la RGI, amb tota la seva burocràcia, amb totes les seves traves i control.
En cap cas es referiran a la RGI sense esmentar la paraula de control. Parlen de frau i, sense vergonya, fiquen en el mateix sac les faltes administratives i burocràtiques, encara que la pròpia administració reconeix que la majoria dels pagaments realitzats malament són per error. La realitat és que el frau no arriba al 0,2%. Però el mal està fet. En un moment en el qual la protecció de la gent “vulnerable” és un objectiu polític de moda, l'actuació del Govern Basc demostra que els perceptors de la RGI són lladres, sospitosos i perillosos.
Perdó per venir, per no arribar a final de mes, per ser nosaltres i per no tenir la sort que uns altres han tingut. Perdó per l'existència
Això s'està incrementant en els últims anys a un ritme que ha anat variant el perfil del receptor. Es va obligar a identificar-se amb les empremtes dactilars i, encara que no ho va dir en veu alta, després de les excuses, el tòpic “tots els negres són iguals” va ressonar. Després de l'última modificació de la llei de 2022, el control s'ha estès a nivells esgarrifosos. Dic terrible perquè han fet passar por a la gent, a propòsit. Imagina't que ets a la teva casa, en un país que encara no coneixes, i que un grup de policies ha entrat per a registrar-te en calaixos, prestatgeries i armaris.
Després d'anys fabricant delinqüents davant l'opinió pública, no era el moment de convertir aquesta opinió pública en un subjecte actiu? Ara, veïns a espies dels veïns!
No crec que existeixi per a l'ésser humà un sentiment més destructiu que la humiliació. Ens despullem amb valor i capacitat i ens vesteix de pecat i de culpa. El perdó ens dona un cop al cap. Disculpes per venir d'on venim, disculpes per no arribar a final de mes, disculpes per ser nosaltres i per no tenir la sort que uns altres han tingut. En definitiva, perdó per haver existit.
I em pregunto a mi mateix quina actitud han de tenir amb les institucions aquells que reben aquest tipus de tractament. Més encara, quina actitud han de tenir davant la societat que ho accepta.
Les institucions que humilien a la població no volen una societat sana. Però assenyalar als col·lectius és profitós políticament, perquè els ciutadans que pensen que estan per damunt puguin llançar en contra seva totes les frustracions, sense preocupar-se dels qui són els veritables responsables de la seva situació.
En aquest moment en el qual el racisme (i l'aporofòbia), el nacionalisme blanc més brut, s'està estenent en el món, el nostre territori no està fora de perill. Ens xopem cada vegada més. I això no és una teoria. Això, en la pràctica, ho veiem i ho escoltem tots als carrers, en les famílies, en els cercles dels amics, el mateix si l'interlocutor es considera d'esquerres o no.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]