La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol ser petit. Difícilment dibuixaríem un triangle després de llegir la definició del concepte de quadrat, per exemple. I ningú s'ha quedat sense sorpresa en entendre la relació del diàmetre de qualsevol circumferència amb el perímetre: el número pi. Misteriós com a màgic.
No obstant això, dins d'aquest ampli camp que anomenem el coneixement científic, també existeixen conceptes que generen interpretacions diverses en la societat. En l'àmbit econòmic, per exemple, el desenvolupament pot ser un bon exemple. A mitjan segle passat, el desenvolupament d'un territori es va associar al Producte Interior Brut. Amb el pas del temps, i ateses les múltiples implicacions ecològiques i socials derivades d'un sistema econòmic emergent, el concepte de desenvolupament es va associar a temes com l'esperança de vida, l'escolarització, la teoria de les capacitats plantejades per la Premi Nobel Amartya Sen, o la sostenibilitat. Aquest últim concepte, al mateix temps, ha donat molt a parlar en els últims anys. L'Organització de les Nacions Unides també ho va proposar com a títol del full de ruta per a l'any 2030 per a promoure el desenvolupament dels països del món, amb disset objectius i 169 objectius. La quantia d'aquests objectius i metes reflecteix, en tot cas, la dificultat d'aterrar en el concepte de sostenibilitat. Als cinc anys, quina paraula utilitzarem com a cognom d'aquest concepte de desenvolupament quan hàgim suspès en els assoliments d'aquests objectius? Bitlla-bitlla: regenerative development (desenvolupament regeneratiu?) Millor si li ho deixo als traductors).
De què parlem quan parlem del canvi climàtic? Sento que més que en les arrels, la mirada està en les branques, més que en les fonts de la malaltia, els símptomes se suavitzen
Centrant-nos en les paraules que utilitzem per a explicar el que ocorre en la realitat, l'economista Naredo parla de “no conceptes” en el seu llibre La crítica esgotada. Segons aquest autor, hem anat creant discursos i retòriques polítiques per a descriure les crisis ecosocials; a vegades, sense assenyalar les claus que estan en l'arrel. Les solucions acordades en onze cimeres –gairebé sempre petachos de superfície– no han estat creïbles, ni viables.
Per a explicar aquest tema, em sembla realment clarificador el titular de la reunió COP29 celebrada a mitjan novembre a l'Azerbaidjan: per a evitar la problemàtica del canvi climàtic, s'ha acordat fer una aportació de 300 mil milions de dòlars de les denominades províncies més riques a les crides del Sud, que són la plaça de les conseqüències més dramàtiques. Molts han expressat l'escàndol i la indignació de la gent, que han declarat que aquesta quantitat de diners és de propina.
Sens dubte necessitem un efecte d'hivernacle per a viure en la Terra. Però la ciència ens ha manifestat de manera pedagògica i clara, una vegada i una altra, que les pràctiques humanes generen emissions excessives de CO₂, i que aquest efecte s'accelera exponencialment. Tots sabem que és impossible compensar aquest impacte amb diners, els abocaments no desapareixeran. A pesar que el debat se sent llunyà, també es refereix a nosaltres. En els discursos ens estem referint a la lluita contra el canvi climàtic, a la necessitat de fer el món més sostenible, a cura del medi ambient… Però de què estem parlant? Sento que més que en les arrels, la mirada està en les branques, més que en les fonts de la malaltia, els símptomes se suavitzen. Si volem construir una economia social i ecològica, haurem de superar la visió econòmica que tenim interioritzada. Ens obligaria a definir les arrels dels problemes, probablement calcigant els nostres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]