Nick Linbött
Nick Linbött
Kaset Produccions, 2024

------------------------------------------------

Amb el vestit de còmic vintage, l'inici del rock and roll i les vivències de la Guerra Freda van ser testimonis d'alguns personatges de generació que, amb una crítica feroç a la nostra societat actual –valent-se de moltes metàfores–, han sortit a la llum gairebé des del no-res el nou grup Nick Linbott i el seu primer llarg treball.

És més, amb una certa labor arqueològica, donant total llibertat als instruments de vent i a si mateixos, han trencat i celebrat –segons creences i prejudicis– la preferència dels estils musicals prèviament treballats en la seva trajectòria. Trencar-ho o, més ben dit, transformar-ho. En els seus antecedents han treballat el punk, el punk oi!, la música de surf, el psychobilly… i ara també hi ha indicis d'això, però passant per altres filtres… i amb dos saxos!

S'han remuntat al passat, als inicis del que seria el rock; i diria que han fet un esforç fervent per a recuperar i reivindicar el do de diversió de la música –a més d'afegir exercici de crítica i un impuls a la reflexió–. I ho aconsegueix!

El disc No ha passat res obre la cançó potent, el saxo fort, i a més de despertar als oients de cop, aconsegueix desenterrar al rocanrol més cru. El retrovisor ens regala una mescla ràpida, enganxosa i parrandera entre el ska i el punk-rock, que evoca els principis de Kortatu. A continuació, Jerry Lee Lewis i Jerry Lee Lewis són els alumnes de Jamaica. Per a finalitzar la part de a, la trista bandera sembla un petit homenatge a The Clash i al rock steady que ells també admiraven.

La cara B també comença amb força, amb twist tenpo, rock-and-roll pur i Clash, amb Jani, que sempre té la pista de Clash. Quant a Joxe Rotabator, és fosc, psychobilly, ràpid i pesat. Ah, cançoner! La complexa mutació d'Andy i Jackie Oh! punk-rock melòdic intens amb memorabilia. I acaba amb Zorri festa punk-rocker xopat de psychobilly.