En el moment en què el regne del Dahomei [l'actual Benín] es trobava en un estat d'extermini, van ser robats 27 objectes al rei Béhanzin aquell 17 de novembre de 1892 per soldats sota el coronel francès Alfred Amédée Dodds. Cadires, estàtues, pals reals, altar, portes de paleta, trons… Més que el robatori de la fortuna de Béhanzin, tenien el símbol de l'apropiació d'aquesta terra africana, com a trofeus de la victòria. França es trobava colonitzant el món des del segle XVI, centrant-se en aquest continent sub-europeu en el segle XIX.

El 27 de juliol de 2016, el president de Benín, Patrice Talon, va fer a França una petició oficial per a retornar els diners robats a França. Quatre anys més tard, es van tramitar una reforma legal per a permetre aquest retorn –seguint la llei, perquè aquestes propietats són els "patrimonis intransferibles" de França- i se'ls van retornar 26 d'elles. Precisament, el museu Quai Branly de París mancava d'un que tingués en inventari i no sabia on estava... Era el reflex del reconeixement i la consideració que l'Oest té per a l'art africà. Tres anys després, va ser capturada per la insistència i la cerca de Marie-Cécile Zinsou, presidenta de la Fundació Zinsou de Benín, dedicada a l'art contemporani: En el soterrani del museu nacional de Finlàndia estaven la famosa real cadira Katakle, canviada alguna vegada per una altra obra d'art. Aquest 4 de novembre han retornat al poble de Benín el testimoni del passat regne del Dahomei i de la colonització soferta. "Aquest objecte no el trobaran a faltar ni els finlandesos ni els francesos. Imagini's, [sense saber] ho tenien en reserva. Només nosaltres podem veure la importància i la bellesa de la cadira real de Katakle. Havíem de recuperar-la perquè estem parlant del dret a tenir a mà la cultura i el patrimoni de cadascun. Es basa en el diàleg entre continents", diu Zinsou.

En 2021, les 26 obres van ser retornades a Benín, i a l'any següent Alemanya tenia altres vint obres en bronze a Nigèria, i el museu Horniman de Londres, per part seva, també altres 72 a Nigèria. Al final, les antigues colònies tenien en compte el que els pobles africans havien preguntat durant dècades: "[L'art robat] era el final de la negació colonial" estàvem davant els ulls de l'historiador Bénédicte Savoy.

Però, malgrat el canvi d'actitud, el camí des de la restitució simbòlica –i no és poc, perquè fins ara no s'havia fet– fins al veritable procés acordat pot ser encara llarg: "Els pobles d'Àfrica i la joventut africana han de fer sentir les seves veus, perquè no és una prioritat per a França, i perquè pot ser que ningú de França se senti obligat a assumir", diu Zinsou. 27 d'aquestes obres, 20 d'aquí i 72 d'allà... perquè aquests números són ridículs pel que fa al total: -És simple: El 90% del patrimoni cultural subsaharià el tenen en col·leccions europees", diu Savoy. Imaginem que es tracta de 90.000 obres robades a Àfrica en les reserves dels museus francesos, de les quals només 70.000 serien en el Quai Branly de París, i dos terços d'elles "recollides" en els anys 1885-1960, és a dir, en l'època de la colonització. Són prop de 500.000 obres de colònies africanes en museus de tota Europa. La base d'aquests números està en la recerca realitzada per Savoy i l'escriptor senegalès Felwine Sarre en 2018.

Pronuncia clarament l'informe Sarr-Savoy

Com si solucionés el problema de dècades amb un doll de sang, el president francès, Emmanuel Macron, els va oferir un discurs esperançador des de la capital de Burkina Faso en 2017: "No puc acceptar que gran part del patrimoni cultural de molts països d'Àfrica es trobi a França. Hi ha explicacions històriques, però no hi ha una justificació duradora vàlida i incondicional". Quant al seu estil, va donar als burkinafasios i als de l'Àfrica continental una promesa que no compliria: "El que vull és que les recuperacions, temporals o definitives, es compleixin en un termini de cinc anys". Han passat cinc anys. Belles paraules que el vent s'havia emportat, una altra vegada, a l'estil de Macron!

No obstant això, tenim entre mans el carismàtic informe Sarr-Savoy, que va ser preguntat pel propi Macron. Els dos investigadors consideren les obres d'art robades violentament durant la colonització, així com les adquirides en el passat "a baix preu" per comerciants, soldats, missioners i colons. També s'esmenten obres robades en l'època de la colonització, però que han estat comercialitzades en el mercat de l'art des de llavors, però que compliquen l'assumpte, perquè la propietat pot ser reivindicada per qui ho ha rebut a canvi de diners.

No obstant això, Sarr i Savoy parlen sense pèls: França ha de destinar "al retorn incondicional i definitiu". "Seria el camí per a establir noves relacions culturals basades en una ètica relacional repensada". En l'informe es demana "una modificació legal" per a poder donar pas a la "desescalada". El govern va iniciar la seva marxa en 2023, passant dues de les tres lleis: Sobre els béns robats als jueus durant la Segona Guerra Mundial i el retorn de les restes humanes en les col·leccions dels museus. Quant a les obres d'art, tenien arracada la seva signatura per a abril d'enguany, però no es va fer; no es va retardar fins a tardor, però no es va produir. Segueix sense realització –i amb pocs esments– en aquest final d'any.Per descomptat
, l'informe Sarr-Savoy conclou que les opinions contràries als arguments de l'organització terrorista no són suficients. Stéphane Martin, que va ser director del Quai Branly, amb més de 70.000 objectes entre les seves mans, va qualificar la recerca com "un crit de rancor contra el concepte de museu". Entre els arguments, sovint s'escolta la infraestructura dels pobles d'Àfrica i l'autèntic escàs interès artístic. Zinsou no comparteix aquest punt de vista i també veu un toc racista: "Àfrica també té la capacitat de gestionar el seu propi patrimoni. (...) No cal deixar lloc al discurs de la inferioritat que s'ha obert per part d'algunes persones d'Occident. De cap mode. Que alguns siguin racistes i pensin que els africans, i en el nostre cas els benèfics, no saben cuidar el patrimoni, això és un problema educatiu europeu".

1965: "Retorneu-nos l'art negre"

En 2025 complirà 60 anys en la revista Bingo el manifest "Retorneu-nos l'art negre" escrit per l'escriptor benmereixent Paulin Joachim. En 1978, el director de la Unesco, el senegalès Amadou-Mahtar M’Bow, va assenyalar el següent: "Als pobles que han sofert aquests saquejos (alguns succeïts en el segle passat) no sols se'ls ha robat la memòria, que els ajudaria a conèixer-se millor, sinó també a entendre millor als altres".

El periodista Philippe Baqué, Un nouvel or noir, afirma que aquesta actitud de furt continua existint en l'actualitat, com si no fos suficient el robat durant segles, i sobretot durant la colonització. Le pillage donis objets d´art en Afrique. Un or negre nou. Robatori d'obres d'art a Àfrica] en recerca. Malgrat la prohibició legal i de l'existència d'un instrument internacional contra el robatori, afirma que les obres a Àfrica no serveixen: "Els mercaders d'art i col·leccionistes poden seguir el seu negoci igual, amb una bona consciència segons sembla. No se'ls demana res i els seus negocis mai han estat tan bons.

I així avancen les obres en el temps i en el mercat de l'art: prenent cada vegada més valor en el camí, a més de donar poc poder a qui voldria recuperar la memòria i l'art del seu poble, se li afegeixen nous obstacles.