En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs d'edificis. Sabem que si aquestes petites aigües de l'escala humana no es corresponen amb el fenomen de la gran ruta de l'aigua de la vall, és molt important tenir-les en compte. -Ens ocuparan per fi! diu un col·lega. Però les decisions sobre l'edifici es prenen en altres taules. Malgrat el coneixement i informació, la tecnologia fa possible la construcció d'un canal o d'un aparcament subterrani en una zona inundable i el risc es dilueix en la sensació de plenitud.
En el moment de la presa de decisions, en el disseny i en la política, tenim molta informació. La labor d'harmonització entre administracions geolocalizadas i receptores de dades és impressionant; es pot arribar a solapar la temperatura del terreny, el risc d'inundabilitat, el preu de l'habitatge i les dades de les morts en un mapa de la pantalla. Podem conèixer un territori concret sense visitar el territori, perquè tenim la capacitat d'adquirir un coneixement profund a través de l'intercanvi de moltes dades, amb la ignorància de l'experiència. Recurs poderós, amb els seus riscos, quan s'utilitza correctament.
Estem disposats a predir amb dades el futur, a través de projeccions i polítiques a través de les quals s'augmentarà la població, a quant canviarà la frontera costanera, quina és la zona més vulnerable davant la inundabilitat, quina és la zona més fràgil per a l'augment de la temperatura. Les dades, si volen descriure la realitat, han de ser dinàmics. El gran repte per a la planificació és gestionar una normativa flexible a través de l'actualització de dades, sense treure un rendiment suficient a la recollida de dades. Haurem de preguntar a Intel·ligència Artificial...