En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs treballadors i treballadores, i que a través del sistema educatiu es pretén crear futurs ciutadans i ciutadanes. La funció econòmica i la política, respectivament, normalment barrejada entre si. Avui m'agradaria mirar al segon, a la funció política de l'escola.
Aquest paper de l'escola com a generadora de la ciutadania va unit, en tot el territori, a determinats elements. Com bé sabem, els sistemes educatius no creen ciutadans del món, sinó ciutadans que van associats a determinats elements. La ciutadania es transmet a les escoles, però aquesta ciutadania no pot ser, no pot ser neutra, i la nacionalitat es transmet al mateix temps. També sabem, i és un tema estimat de la Sociologia de l'Educació, que moltes de les coses que es transmeten a les escoles es propaguen de manera inconscient: les perspectives de gènere, la competitivitat, la perspectiva nacional, etc. es difonen a través del currículum ocult, encara que no estigui escrit en cap lloc, a vegades sense que ningú s'adoni, tots aquests valors, aquestes visions, aquestes qüestions.
Estàvem parlant de ciutadania. Un sistema educatiu que crea ciutadans. D'on procedeixen els sistemes educatius del País Basc? Potser no és el principal problema del sistema educatiu, però és un tema fonamental des del punt de vista d'una nació sense estat, si no es vol relegar la transmissió de la identitat nacional no estatal com un assumpte privat.
Amb la majoria abertzale, és previsible que es pretengui treballar la perspectiva nacional basca principalment en el sistema educatiu basc, i no una mera transmissió de la perspectiva nacional espanyola
A primera vista, si es consideren les relacions entre les forces polítiques, seria previsible que aquest tema fos clar en el sistema educatiu de l'oest d'Euskal Herria, en la CAB. Des de la majoria abertzale, intentar treballar la visió nacional basca principalment en el sistema educatiu, i no sols la transmissió de la perspectiva nacional espanyola, amb el component regional basc. Destacar, dins de les competències limitades, almenys, a tot el País Basc en els materials utilitzats, mapes, temes i visió en general. I que aquesta línia sigui similar entre la majoria dels alumnes, tant en la xarxa pública com en els centres concertats. Després, sabent que el currículum ocult farà el seu treball, que en una certa manera hi hagi una direcció.
Però em sembla que moltes vegades no es posa de manifest el paper fonamental que té l'escola en la transmissió de la perspectiva nacional basca, que no es reivindica, i que a vegades no es té consciència d'això. O que s'encomana a centres educatius o grups de professors, com a decisió local. En el debat sobre la Llei basca d'Educació de l'any passat, per exemple, aquest tema no va aconseguir grans dimensions públiques, encara que es tractés d'una base fonamental.
La transmissió del coneixement també és un camp de batalla, també lligat a la perspectiva nacional. Un poble que no parla de si mateix a les seves escoles sofreix una injustícia epistèmica, encara que aquesta acció es realitzi sense molta consciència i sense adonar-se. En aquest sentit, és una satisfacció conèixer els treballs de recerca que tracten sobre les identitats nacionals que es transmeten en els centres educatius, com recentment ha publicat Jon Fernández Iriondo en la revista Uztaro, Nacionalisme subliminal(s) i llibres de text: alfabetització nacional paral·lela amb el títol de la Comunitat Autònoma del País Basc.
Cal reflexionar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]