Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El que hem d'aprendre del valencià: donar aire a la terra

  • Al Mediterrani, el sotrac produït per una gota freda ens mostra fins a quin punt l'ésser humà pot ficar la pota. A més de crear una emergència climàtica, hem ampliat els seus danys humans i econòmics. Segons dades de Copernicus, més de 400 quilòmetres quadrats de terra s'artificializa cada any a Europa per un urbanisme incontrolat. En conseqüència, la força de la tempesta que ve de dalt a baix en les zones urbanes es multiplica fins a convertir-la en un desastre, com hem vist a València.
Rambla del Poio, Paiportan. Argazkia: Unai Beroiz

Una borrosa depressió superior, coneguda com DANA en les seves sigles en castellà, va sacsejar el passat 29 d'octubre a Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i, sobretot, a la Comunitat Valenciana dels Països Catalans, causant centenars de morts i desapareguts. Estem acostumats a veure aquest tipus de catàstrofes en la televisió com un espectacle quan es produeixen als països pobres del Sud Global. Però en aquesta ocasió hem sentit més a prop el zoom de les pantalles, encara que no gaire més lluny. Per exemple, a Líbia, l'any passat la tempesta Daniel va deixar almenys 11.000 morts, després que es trenquessin les preses de dos embassaments. Quin s'acorda?

Una tempesta ha assotat València i ha sacsejat, com la població local, la política de l'Estat espanyol. L'atenció mediàtica ha estat absorbida per la conducta patètica –no per dir criminal– de les autoritats espanyoles de gestió de l'emergència, i s'han obviat altres temes importants, com el canvi climàtic i els factors andrògens que el produeixen.

Danys en el temps a la vista. Foto: Unai Beroiz

Què diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua?

La Fundació Nova Cultura de l'Aigua de Saragossa, amb una llarga trajectòria en la recerca del cicle de l'aigua, ha enumerat algunes de les causes que han agreujat la catàstrofe valenciana: ocupació de zones de risc d'inundació, espais agraris cada vegada més intensius, infraestructures de transport que impedeixen el drenatge natural, obres innecessàries contra les inundacions, dics i canalitzacions d'aigua...

Entre els principals factors es troba la “impermeabilització imparable” del terreny, ja sigui per les ampliacions urbanístiques o per altres obres, ja que l'aigua no s'infiltra en el terreny i es llisca pel formigó nu com un tsunami.“Aquestes infraestructures augmenten la velocitat de l'aigua i la seva capacitat de destrucció a través de la conca”, diu la fundació Per què estan augmentant els danys per inundacions? (Per què augmenten els danys de les inundacions?) en l'informe. Un exemple dramàtic d'aquest fenomen seria el de la fèrtil terra del sud de l´Horta de Sud a València.

L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície del comtat de Treviño

Paiporta, Catarroja, Aldaia, Alfafar… La Universitat de València ha calculat que la zona “zero” de la catàstrofe ha afectat a més de 75.000 habitatges, així com a nombrosos polígons industrials. En total, 3.800 hectàrees urbanitzades. “La principal raó per la qual s'amplifiquen les pèrdues humanes i els danys econòmics és que s'ha construït en els espais dels rius i rierols”, assenyala José María Bodoque, expert en modelització hidrològica sense ahobizar, en el mitjà The Conversation.

Mira al teu voltant i descobriràs nous barris gegantescos com a ciutats en les riberes, en els pujols de les muntanyes... Per no esmentar les altres onze macro-infraestructures més polèmiques relacionades amb la logística o les energies renovables.

Taca vermella en el mapa

L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície que té el comtat de Treviño. Els Estats de França i Espanya artificializaron la major part de les terres en aquests anys: 572 i 416 quilòmetres quadrats respectivament. Les institucions europees utilitzen un concepte per a descriure aquest fenomen: el segellament del sòl.

Zones artificializadas a València. Copernicus.

En els mapes del satèl·lit Copernicus es pot veure amb tot detall fins a quin punt hem “segellat” la terra. Cada deu metres un punt vermell. Tota la perifèria de València està coberta de taques vermelles, així com àmplies zones del País Basc: Zones periurbanes de Donostia-Sant Sebastià al Goierri, Duranpregunta per l'Ibaizabal, Vitòria i Pamplona, i sobretot les àmplies zones residencials entre Baiona i Biarritz.Estructures
prefabricades de formigó, soles de basalt, carreteres d'asfalt… s'utilitzen nombrosos materials impermeables i les aigües pluvials es canalitzen contínuament. Però amb això s'aconsegueix multiplicar la força de les tempestes, com es veu en aquests vídeos de València que la gent ha viralitzat terroritzada en les xarxes socials: els carrers convertits en mortals en tobogan, portant els cotxes i les cases per davant.

És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una altra assignatura: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar al ciutadà

“Situació molt greu a Utiel...”

29 d'octubre, a les 15.20: “Situació molt greu a Utiel (…). Pluges torrencials que generaran inundacions (…). No sortir de casa si no és absolutament necessari (…). Els valors d'aquest mapa estan obsolets, s'han superat (…) La pluja ha caigut enmig del camí del Xúquer, tot aquest aigua es baixarà i afectarà molts pobles!”. Així va sonar l'alarma la meteoròloga Victoria Rosell en l'espai reservat als informatius de la televisió pública valenciana À Punt.

A Paiporta, en sentir el temps en la televisió, molts ciutadans el mirarien sorpresos per la finestra, ja que a aquesta hora no plovia. Més amunt, no obstant això, es van acumular uns 500 litres d'aigua que van caure en la zona cantàbrica. Les autoritats no els van avisar que “l'infern venia al poble”, com hem llegit en Vilaweb. Una altra de les conseqüències de voler controlar l'aigua és que, a més de donar una falsa sensació de seguretat, sofreix danys col·laterals en les poblacions veïnes.

Les autoritats no els van avisar que “l'infern venia al poble”. Foto: Unai Beroiz

El reconegut geòleg Antonio Aretxabala ha recordat en un pòdcast d'Onda Basca que alguna cosa semblança ha ocorregut a Pamplona: “Estem veient, en l'Arga, que les obres històriques per a evitar les crescudes han acabat causant problemes més greus”. Es tracta de la inundació que va inundar Burlada i altres pobles al desembre de 2021, a més del barri de la Rochapea de Pamplona.

En el cas del riu Túria a València, encara queda per analitzar el funcionament de la Gran Ruià de 1957 i les seves posteriors obres. És possible que el nou llit construït pel règim de Franco “hagi salvat” el centre de la ciutat, però a canvi s'han sacrificat els pobles i barris obrers del sud que estan envoltats d'autopistes.

Localitats sotmeses al cotxe

En la dècada de 1980, València va experimentar un gran canvi en la seva població i mobilitat: “Es va fomentar el transport privat, es va reduir el transport públic i es va començar el declivi de les zones rurals”. Són paraules del geògraf Josep Boira, professor de la Universitat de València i un dels principals impulsors del projecte del Corredor Mediterrani, per la qual cosa no és sospitós de ser anomenat “radical” per la dreta.

Cotxes a Paiporta, al costat del museu de maons Rajoleria. Foto: Unai Beroiz

En un article publicat en la web de l'Agenda Pública, Boira ha parlat clar: “Fins quan permetrem aquest desenvolupament insostenible, sense frens, que augmenta l'urbanisme i el sòl artificial?”. En la seva opinió, la mobilitat impulsada pel model de desenvolupament dels últims anys té al ciutadà “pres”, ja que concentra treball i serveis en zones concretes.

És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una assignatura més: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar.
“Eren les 20.00 de la tarda, l'aigua estava entrant en el Centre Comercial i encara no ens havien dit que anéssim a casa”, ha relatat un treballador de Zara al mitjà català La Directa. Els sindicats han acusat a Inditex, Mercadona, Carrefour, Ikea i altres empreses similars d'haver tornat a donar prioritat al negoci, segons han denunciat.

Retorn dels llits a la naturalesa

L'única solució és canviar radicalment el sistema de policrisis generat pel deute ecològic, si no volem arribar al col·lapse social que anuncien 1.500 científics en l'últim informe publicat en la revista Bioscience. Però, a més, es podrien adoptar altres mesures específiques per a reduir els danys de les inundacions com la que s'ha produït a València.

A les localitats del sud de València, afectades pel temporal, han acudit nombroses persones per a netejar el fang. També s'han activat les xarxes comunitàries dels Països Catalans. A Alfafar, per exemple, en el suburbi conegut com a Parc d'Alcosa, els membres de Koordinadora de Kolectivos del Parke, que porta anys lluitant contra l'exclusió social, s'han implicat de ple en la neteja. Per a això s'han organitzat en brigades solidàries: "Som els oblidats, sabem que no rebrem ajuda i això ens porta a unir-nos", han explicat a la periodista de La Pulla, Irene Molina. Foto: Unai Beroiz

La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ens ha donat, una vegada més, algunes pistes. Per exemple, retornar el llit als rius i restaurar les riberes. En el riu Manzanares a Madrid o en el riu Los Angeles a Califòrnia, per exemple, s'han dut a terme aquest tipus d'experiments. El Govern de Navarra ja té un pla per a repoblar el llit de l'Arga i recentment ha iniciat el procés d'expropiació de terres davant el succeït amb el DANA del Mediterrani.

La Nova Cultura de l'Aigua també proposa mesures per a la conducció d'aigua en les zones rurals: la col·locació de barreres vegetals entre hortes i camps tan habituals en el passat, la recuperació de la xarxa de drenatges naturals... I també diu que a les ciutats es poden realitzar moltes intervencions: ampliació de prades, paviments permeables, aiguamolls artificials i jardins de pluja, entre altres. En definitiva, inspirar la terra.


T'interessa pel canal: Ingurumena
Retarden fins a l'1 de juny l'obligatorietat del document ambiental per a circular per Iparralde
La norma estava prevista per al mes d'abril, però s'ha decidit posposar-la. Serà obligatori portar la documentació en els vehicles, no sols per a accedir a les principals ciutats i pobles, sinó també per a circular per les carreteres de tota la costa.

En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


El Govern Basc aprova la construcció dels parcs fotovoltaics Vitòria Solar 1 i 2 a Vitòria-Gasteiz
Cadascun dels parcs comptarà amb seixanta hectàrees i el projecte compta amb un pressupost de 32 milions d'euros. Després de la ratificació de les autoritzacions tècniques i ambientals, el projecte només queda pendent de la llicència urbanística per a procedir a la seva... [+]

De la comunitat (I)
Quan ens adonem, a casa han nascut 119 xais i només queden tretze ovelles per a donar a llum. Els passos anteriors ja els tenim assignats, la qual cosa implica, implícitament, que sapiguem quins són els que conduirem a l'escorxador. En aquest exercici de separació el cor... [+]

2025-02-17 | Jakoba Errekondo
Hivernada d'insectes
Fa molt fred. Quan no és així, però aquest hivern alguns països estan tocant molt bé. I com sobreviuen els insectes per a ressorgir amb la primavera? Anit vaig tenir una pregunta del carrer. D'aquí el petit problema que existeix entre la intel·ligència i la... [+]

2025-02-17 | Garazi Zabaleta
Xüxenka
Comerç col·lectiu gestionat per petits agricultors de proximitat en Maule
L'hostal Euskalduna de Maule porta anys treballant amb els petits productors de cases de Zuberoa i quan van comprar un edifici enfront de l'hostal de la capital els va fer una proposta a aquests mateixos agricultors: per què no obrir la botiga dels productors de proximitat? “En... [+]

2025-02-17 | Nagore Zaldua
Fúria, somiador de sang blava?
Hàbil, enginyós i fugitiu; el polp comú, encara que el seu nom no l'indiqui, té destreses extraordinàries. Aquest mol·lusc cefalopodo carnívor ens sorprèn amb els seus peculiars característiques i capacitats. És el més intel·ligent de tots els invertebrats, entre... [+]

Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


TAV en Hego Euskal Herria: Una inversió de 15.000 milions d'euros per a arribar a Irun a alta velocitat?
Pamplona acollirà aquest dissabte una manifestació en contra del tren d'alta velocitat convocada per la plataforma AHT Gelditu, que partirà a les 12.00 de la Diputació. Les obres de construcció de la línia ferroviària entre Castejón e Pamplona/Iruña continuen i el... [+]

Els ecologistes recorden que hi ha alternatives a l'excavació d'Aralar davant les amenaces d'expropiació per al TAV
L'alternativa que uniria Navarresa i Ezkio-Itsaso suposaria la perforació d'un túnel de 22 quilòmetres a l'interior d'Aralar, amb un cost d'uns 1.300 milions d'euros. No obstant això, tant els ajuntaments de les localitats per les quals discorreria aquest enllaç com els veïns... [+]

El Congrés espanyol aprova la iniciativa del PP per a retardar el tancament de les centrals nuclears
Junts i ERC s'han abstingut en la votació i la proposició no de llei presentada pels populars ha tirat endavant amb els vots de pp, Vox i UPN. Suposaria l'augment de la vida útil de les set centrals nuclears de l'Estat espanyol que es preveuen tancar entre 2027 i 2035.

2025-02-13 | Axier Lopez
Boicot a la balena i a la massacre de dofins
A les Illes Fèroe, un arxipèlag de l'Atlàntic Nord, sota el control de Dinamarca, maten cada any centenars de cetacis –normalment més de mil–. Alguns la diuen "tradició", per la seva antiguitat de diversos segles. Però les conegudes i virals imatges de centenars de dofins... [+]

2025-02-13 | Gedar
El gas rus torna a Europa per la ruta TurkStream
Eslovàquia ha anunciat que continuarà rebent gas rus després de la interrupció del flux a Ucraïna, i Transnístria ha renunciat a l'ajuda "" d'Europa a través d'Internet.

Centenars de persones exigeixen a Bilbao la paralització del projecte de l'autopista d'Ibaipe
Denuncien que el projecte posat en marxa per la Diputació Foral de Bizkaia "no respon a les necessitats reals de la ciutadania", Subflubiala EZ! convocats per la plataforma. En lloc de construir les autopistes, han assenyalat que les institucions han de fomentar el transport... [+]

Record a Beltrán i Sololuze en el cinquè aniversari del desastre de Zaldibar
A més de recordar als dos treballadors, han demanat responsabilitats en l'acte celebrat aquest diumenge en Eitzaga per part de Zaldibar Argitu. Han denunciat la lentitud de la justícia, ja que el sumari encara es troba en fase d'instrucció.

Eguneraketa berriak daude