Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El que hem d'aprendre del valencià: donar aire a la terra

  • Al Mediterrani, el sotrac produït per una gota freda ens mostra fins a quin punt l'ésser humà pot ficar la pota. A més de crear una emergència climàtica, hem ampliat els seus danys humans i econòmics. Segons dades de Copernicus, més de 400 quilòmetres quadrats de terra s'artificializa cada any a Europa per un urbanisme incontrolat. En conseqüència, la força de la tempesta que ve de dalt a baix en les zones urbanes es multiplica fins a convertir-la en un desastre, com hem vist a València.
Rambla del Poio, Paiportan. Argazkia: Unai Beroiz

Una borrosa depressió superior, coneguda com DANA en les seves sigles en castellà, va sacsejar el passat 29 d'octubre a Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i, sobretot, a la Comunitat Valenciana dels Països Catalans, causant centenars de morts i desapareguts. Estem acostumats a veure aquest tipus de catàstrofes en la televisió com un espectacle quan es produeixen als països pobres del Sud Global. Però en aquesta ocasió hem sentit més a prop el zoom de les pantalles, encara que no gaire més lluny. Per exemple, a Líbia, l'any passat la tempesta Daniel va deixar almenys 11.000 morts, després que es trenquessin les preses de dos embassaments. Quin s'acorda?

Una tempesta ha assotat València i ha sacsejat, com la població local, la política de l'Estat espanyol. L'atenció mediàtica ha estat absorbida per la conducta patètica –no per dir criminal– de les autoritats espanyoles de gestió de l'emergència, i s'han obviat altres temes importants, com el canvi climàtic i els factors andrògens que el produeixen.

Danys en el temps a la vista. Foto: Unai Beroiz

Què diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua?

La Fundació Nova Cultura de l'Aigua de Saragossa, amb una llarga trajectòria en la recerca del cicle de l'aigua, ha enumerat algunes de les causes que han agreujat la catàstrofe valenciana: ocupació de zones de risc d'inundació, espais agraris cada vegada més intensius, infraestructures de transport que impedeixen el drenatge natural, obres innecessàries contra les inundacions, dics i canalitzacions d'aigua...

Entre els principals factors es troba la “impermeabilització imparable” del terreny, ja sigui per les ampliacions urbanístiques o per altres obres, ja que l'aigua no s'infiltra en el terreny i es llisca pel formigó nu com un tsunami.“Aquestes infraestructures augmenten la velocitat de l'aigua i la seva capacitat de destrucció a través de la conca”, diu la fundació Per què estan augmentant els danys per inundacions? (Per què augmenten els danys de les inundacions?) en l'informe. Un exemple dramàtic d'aquest fenomen seria el de la fèrtil terra del sud de l´Horta de Sud a València.

L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície del comtat de Treviño

Paiporta, Catarroja, Aldaia, Alfafar… La Universitat de València ha calculat que la zona “zero” de la catàstrofe ha afectat a més de 75.000 habitatges, així com a nombrosos polígons industrials. En total, 3.800 hectàrees urbanitzades. “La principal raó per la qual s'amplifiquen les pèrdues humanes i els danys econòmics és que s'ha construït en els espais dels rius i rierols”, assenyala José María Bodoque, expert en modelització hidrològica sense ahobizar, en el mitjà The Conversation.

Mira al teu voltant i descobriràs nous barris gegantescos com a ciutats en les riberes, en els pujols de les muntanyes... Per no esmentar les altres onze macro-infraestructures més polèmiques relacionades amb la logística o les energies renovables.

Taca vermella en el mapa

L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície que té el comtat de Treviño. Els Estats de França i Espanya artificializaron la major part de les terres en aquests anys: 572 i 416 quilòmetres quadrats respectivament. Les institucions europees utilitzen un concepte per a descriure aquest fenomen: el segellament del sòl.

Zones artificializadas a València. Copernicus.

En els mapes del satèl·lit Copernicus es pot veure amb tot detall fins a quin punt hem “segellat” la terra. Cada deu metres un punt vermell. Tota la perifèria de València està coberta de taques vermelles, així com àmplies zones del País Basc: Zones periurbanes de Donostia-Sant Sebastià al Goierri, Duranpregunta per l'Ibaizabal, Vitòria i Pamplona, i sobretot les àmplies zones residencials entre Baiona i Biarritz.Estructures
prefabricades de formigó, soles de basalt, carreteres d'asfalt… s'utilitzen nombrosos materials impermeables i les aigües pluvials es canalitzen contínuament. Però amb això s'aconsegueix multiplicar la força de les tempestes, com es veu en aquests vídeos de València que la gent ha viralitzat terroritzada en les xarxes socials: els carrers convertits en mortals en tobogan, portant els cotxes i les cases per davant.

És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una altra assignatura: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar al ciutadà

“Situació molt greu a Utiel...”

29 d'octubre, a les 15.20: “Situació molt greu a Utiel (…). Pluges torrencials que generaran inundacions (…). No sortir de casa si no és absolutament necessari (…). Els valors d'aquest mapa estan obsolets, s'han superat (…) La pluja ha caigut enmig del camí del Xúquer, tot aquest aigua es baixarà i afectarà molts pobles!”. Així va sonar l'alarma la meteoròloga Victoria Rosell en l'espai reservat als informatius de la televisió pública valenciana À Punt.

A Paiporta, en sentir el temps en la televisió, molts ciutadans el mirarien sorpresos per la finestra, ja que a aquesta hora no plovia. Més amunt, no obstant això, es van acumular uns 500 litres d'aigua que van caure en la zona cantàbrica. Les autoritats no els van avisar que “l'infern venia al poble”, com hem llegit en Vilaweb. Una altra de les conseqüències de voler controlar l'aigua és que, a més de donar una falsa sensació de seguretat, sofreix danys col·laterals en les poblacions veïnes.

Les autoritats no els van avisar que “l'infern venia al poble”. Foto: Unai Beroiz

El reconegut geòleg Antonio Aretxabala ha recordat en un pòdcast d'Onda Basca que alguna cosa semblança ha ocorregut a Pamplona: “Estem veient, en l'Arga, que les obres històriques per a evitar les crescudes han acabat causant problemes més greus”. Es tracta de la inundació que va inundar Burlada i altres pobles al desembre de 2021, a més del barri de la Rochapea de Pamplona.

En el cas del riu Túria a València, encara queda per analitzar el funcionament de la Gran Ruià de 1957 i les seves posteriors obres. És possible que el nou llit construït pel règim de Franco “hagi salvat” el centre de la ciutat, però a canvi s'han sacrificat els pobles i barris obrers del sud que estan envoltats d'autopistes.

Localitats sotmeses al cotxe

En la dècada de 1980, València va experimentar un gran canvi en la seva població i mobilitat: “Es va fomentar el transport privat, es va reduir el transport públic i es va començar el declivi de les zones rurals”. Són paraules del geògraf Josep Boira, professor de la Universitat de València i un dels principals impulsors del projecte del Corredor Mediterrani, per la qual cosa no és sospitós de ser anomenat “radical” per la dreta.

Cotxes a Paiporta, al costat del museu de maons Rajoleria. Foto: Unai Beroiz

En un article publicat en la web de l'Agenda Pública, Boira ha parlat clar: “Fins quan permetrem aquest desenvolupament insostenible, sense frens, que augmenta l'urbanisme i el sòl artificial?”. En la seva opinió, la mobilitat impulsada pel model de desenvolupament dels últims anys té al ciutadà “pres”, ja que concentra treball i serveis en zones concretes.

És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una assignatura més: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar.
“Eren les 20.00 de la tarda, l'aigua estava entrant en el Centre Comercial i encara no ens havien dit que anéssim a casa”, ha relatat un treballador de Zara al mitjà català La Directa. Els sindicats han acusat a Inditex, Mercadona, Carrefour, Ikea i altres empreses similars d'haver tornat a donar prioritat al negoci, segons han denunciat.

Retorn dels llits a la naturalesa

L'única solució és canviar radicalment el sistema de policrisis generat pel deute ecològic, si no volem arribar al col·lapse social que anuncien 1.500 científics en l'últim informe publicat en la revista Bioscience. Però, a més, es podrien adoptar altres mesures específiques per a reduir els danys de les inundacions com la que s'ha produït a València.

A les localitats del sud de València, afectades pel temporal, han acudit nombroses persones per a netejar el fang. També s'han activat les xarxes comunitàries dels Països Catalans. A Alfafar, per exemple, en el suburbi conegut com a Parc d'Alcosa, els membres de Koordinadora de Kolectivos del Parke, que porta anys lluitant contra l'exclusió social, s'han implicat de ple en la neteja. Per a això s'han organitzat en brigades solidàries: "Som els oblidats, sabem que no rebrem ajuda i això ens porta a unir-nos", han explicat a la periodista de La Pulla, Irene Molina. Foto: Unai Beroiz

La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ens ha donat, una vegada més, algunes pistes. Per exemple, retornar el llit als rius i restaurar les riberes. En el riu Manzanares a Madrid o en el riu Los Angeles a Califòrnia, per exemple, s'han dut a terme aquest tipus d'experiments. El Govern de Navarra ja té un pla per a repoblar el llit de l'Arga i recentment ha iniciat el procés d'expropiació de terres davant el succeït amb el DANA del Mediterrani.

La Nova Cultura de l'Aigua també proposa mesures per a la conducció d'aigua en les zones rurals: la col·locació de barreres vegetals entre hortes i camps tan habituals en el passat, la recuperació de la xarxa de drenatges naturals... I també diu que a les ciutats es poden realitzar moltes intervencions: ampliació de prades, paviments permeables, aiguamolls artificials i jardins de pluja, entre altres. En definitiva, inspirar la terra.


T'interessa pel canal: Ingurumena
Centenars de persones exigeixen a Bilbao la paralització del projecte de l'autopista d'Ibaipe
Denuncien que el projecte posat en marxa per la Diputació Foral de Bizkaia "no respon a les necessitats reals de la ciutadania", Subflubiala EZ! convocats per la plataforma. En lloc de construir les autopistes, han assenyalat que les institucions han de fomentar el transport... [+]

Record a Beltrán i Sololuze en el cinquè aniversari del desastre de Zaldibar
A més de recordar als dos treballadors, han demanat responsabilitats en l'acte celebrat aquest diumenge en Eitzaga per part de Zaldibar Argitu. Han denunciat la lentitud de la justícia, ja que el sumari encara es troba en fase d'instrucció.

2025-02-10 | Amanda Verrone
Descolonitzar la terra del País Basc:
El basc és agroecològic
Així hem posat fi al grup de treball sobre la descolonització, en el marc de les trobades “materialitzant ecofeminismes a Euskal Herria” celebrats el mes de novembre passat en Arraia-Maeztu (Àlaba). Va ser refugi de diverses expressions de la defensa del territori, granja... [+]

2025-02-10 | Jakoba Errekondo
Migranondo, un altre per a casa
Mingrana és un fruit importat des de lluny. El punisagarra és el mingrán o algrán o l'alpí o la milagrana o xokorra o magrana: Punica granatum. El nom Púnica prové del llatí, i és una abreviatura del nom “punicum malum”, que prové de Poenus o Phoinikes, és a dir ,... [+]

2025-02-10 | Garazi Zabaleta
Interior
La xarxa d'alimentació de Vitòria-Gasteiz com a eina per a la transformació
En el context posterior a la pandèmia, un grup de persones va començar a moure's a Vitòria-Gasteiz per a treballar l'alimentació, que se suposa és un dret fonamental. “En l'àmbit de la militància ja s'estaven treballant altres temes, com el de l'habitatge, però amb... [+]

2025-02-10 | Irati Diez Virto
Des de l'era del gel, l'endemisme es trontolla
Durant l'última glaciació els mamuts, els ossos de les coves, els bisons i fins i tot els hienes trepitjaven el territori d'Euskal Herria. Aquests animals de neu perenne i freda van desaparèixer al costat de les condicions glacials. Però igual que els petits mamífers van... [+]

230 músics expressen el seu suport a Raimundo el Càstor i reivindiquen que és legítim criticar el poder a través de la música
Belako, Chill Màfia, Eñaut Elorrieta, Fermin Muguruza, Ibil Bedi, J Martina, ØDEI, Olaia Inziarte, Nøgen i Tatxers són alguns dels signants que han subscrit l'acord. La llista completa dels 237 músics que s'han sumat a la llista definitiva.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

Cinc anys després del desastre de Zaldibar, sense depurar responsabilitats i sens dubte el control dels abocadors
Es compleixen cinc anys des que en Zaldibar es desplomessin 800.000 tones d'escombraries i s'emportessin per davant als treballadors Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze. La recerca judicial encara no ha conclòs, l'empresa Abocar Recycling no ha pagat res pels treballs de... [+]

El Govern Basc modifica el Pla Territorial de Renovables per a ampliar les places d'eòlica a gran escala
El passat 20 de desembre el Govern Basc va aprovar la versió provisional del Pla i molts àmbits de capacitat “baixa i mitjana” apareixen ara com de capacitat “mitjana i alta”.

Homenatge als morts en l'abocador de Zaldibar en el cinquè aniversari de la catàstrofe
La iniciativa Zaldibar Argitu ha mostrat el seu "cansament" per la durada de la fase d'instrucció, cinc anys després, ja que encara no s'han donat a conèixer les conclusions del cas.

Manifestació contra l'autovia de l'Ibaipe de Lamiako el 8 de febrer a Bilbao
Subfluvial NO! La plataforma ha denunciat que el projecte "no respon a les necessitats reals de la ciutadania" i que genera "greus impactes" en el medi ambient, la societat i l'economia.

2025-02-04 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
S'incendiarà la major pressa del món que vol construir la Xina?
L'anunci del govern xinès de posar en marxa un gran projecte hidroelèctric en la conca baixa del riu Yarlung Zangbo, en l'últim sospir de l'any passat, sembla que entre nosaltres ha cremat, no ha aixecat les aigües. Podem dir que els comentaris han reduït tota l'escala de... [+]

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Eguneraketa berriak daude