Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Moltsa fina

PAULA ESTÉVEZ

Hace dues setmanes, el finançament de les ràdios franceses estava en dubte, ja que el Ministeri de Cultura de França pretenia rebaixar un 35% les subvencions a les associacions locals. En aquella ocasió, hi havia en el mercat de treball unes 200 associacions, entre les quals es trobaven Euskal Irratiak d'Iparralde.
L'explicació és d'economia de reversió, si es prefereix es pot dir deute, fallida, frau, mentida; és a dir, no hi ha diners, sobretot no hi ha diners per a la cultura.

El problema de les Ràdios Basques va tenir una solució, provisional –perquè així hem après a viure els bascos des de llavors–, fins a la següent.

A Euskadi, fa temps, tenim el cas redundant de l'Organisme Públic del Basc, la història dels crèdits destinats a la cultura basca és com aquesta última, així com l'enriquiment de diverses iniciatives locals.

En els últims anys, de manera reiterada, sovint l'estat, a vegades la regió, a vegades els departaments, tots ells amb branques i extensions a nivell estatal, mantenen els pressupostos, retarden els projectes i allarguen la precarietat, i posen en perill la supervivència –no el desenvolupament– de la llengua i la cultura.

França no vol veure sortir a ningú de la línia: per a això té la llei de finances, contra el separatisme, ministres, prefectes

Es pot pensar que és només cosa dels bascos, o d'uns pocs projectes, però no és així. Per exemple, en la passada primavera diverses associacions culturals de Bretanya van sofrir una reducció de les ajudes de la regió. El territori on els drets culturals es recullen en les lleis pot ser selectiu en relació amb el model cultural que es vol secundar? El prefecte de la regió també va esmentar aquí les raons econòmiques, perquè es diu que si es lliuren a les associacions es podria arrabassar a altres àmbits i no… Fa uns dies, el diari La Montagne, que es difon en el centre de França, deia el següent: Al grup musical i visionari anomenat Aquaserge se li va negar la subvenció promesa, segons diuen, va anar per ordre del prefecte, per raons polítiques. I és que, segons La Montagne, el prefecte va trobar una connexió entre el grup i una suposada qüestió de terrorisme ultra-esquerrà que el ministre de l'Interior, Darmanin, va voler desfer el moviment Tresors de la Terra, que va ser finalment impedida pel Consell d'Estat. La culpa d'Aquaserg és, per tant, ser d'una planícia militant, on es defensen els migrants, on es cuida de les selves i l'aigua. Al juliol, els serveis de salut de diverses regions franceses van rebaixar de dia a dia les ajudes per a organitzar activitats d'educació sexual a les escoles. Algunes d'aquestes accions es duen a terme per les estructures anomenades Planning familiar [Planificació familiar] i pertanyen a l'àmbit educatiu, en una època en la qual el sexisme continua desenvolupant-se entre els joves, en una societat en la qual la cultura de la violació està encara ben arrelada.

I així podem fer una llarga llista, per descomptat de limitació cultural i educativa. Ja sigui a nivell estatal o regional, on es reparteixen permisos, competències i fortunes, i se suprimeixen, a vegades sense que ningú els doni una explicació, utilitzant l'excusa d'un "pressupost insuficient" i, ocasionalment, sense treball d'inventar excuses.

Som el que fem. El que fem ens acusa, siguin l'elecció, la decisió, les mans que s'estiren o els amagats a l'esquena, els missatges que es difonen o els que se silencien. França no vol veure sortir a ningú de la línia: per a això té la llei de finances, contra el separatisme, els ministres, els prefectes. I els diners, a cop de pressió.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-12-31 | Josu Iraeta
Els somnis de la llarga lluita, els vull de veritat

Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]


2024-12-30 | Patxi Aznar
Assassinats, escalada d'armes i conseqüències

El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]


2024-12-30 | Rober Gutiérrez
51% de joves ocupats

En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]


2024-12-30 | Josu Jimenez Maia
Tots els subtítols

La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.

Insensible a la labor del fotògraf,... [+]


Tecnologia
Quan no siguem capaces

Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]


Materialisme histèric
Volia escriure

Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]


2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


2024-12-20 | Nekane Txapartegi
Asteriscos *, perillosos per al patriarcat

Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...

A Suïssa,... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


2024-12-20 | Hiruki Larroxa
Somriure, mastegar i callar

Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]


2024-12-20 | Sonia González
'Humilladero' de la RGI

Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]


Fi de la República Àrab Siriana

El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]


Eguneraketa berriak daude