Maczucato i una política industrial que no molestarà a ningú
Cinc dècades després, sembla que estem deixant enrere el Consens de Washington. La crisi climàtica i, sobretot, la pujada de la Xina han reinventat l'interès pel lideratge i la participació activa que el país hauria de tenir en l'economia. Els antics gestors de l'austeritat, com Mario Draghi, reivindiquen ara polítiques industrials atrevides. En aquest sentit, l'obra d'un autor ha tingut una gran influència, també al País Basc: Mariana Mazzucato i el seu “Estat emprenedor”.
El que proposa Mazzucato no és nou, sinó una versió renovada de l'Estat desenvolupista asiàtic. Proposa una agenda centrada en la industrialització i la innovació, amb objectius com la transició ecològica i la reducció de la desigualtat, basada en l'aliança a llarg termini entre l'Estat, el sector privat i la societat civil. Proposa lluitar contra el canvi climàtic a través de la inversió pública i de diversos mecanismes de condicionament de la inversió privada, i contra la desigualtat mitjançant mecanismes de pre-distribució. És a dir, en lloc de repartir la riquesa ara, crear més i més riquesa per a repartir de manera progressiva.
Mazzucato proposa, en lloc de redistribuir ara la riquesa, crear més i més riquesa per a repartir de manera progressiva
Des del punt de vista més esquerrà se li ha acusat de ser un ferm defensor del capitalisme, un decidit keynesià, que, com ell mateix ha declarat, vol salvar al capitalisme de si mateix. Però, té sentit aquesta crítica? El lideratge públic de l'economia, la democratització de la inversió i la planificació a llarg termini són, sens dubte, els pilars fonamentals per a la construcció d'una alternativa ecosocialista dins d'uns objectius socioeconòmics.
No obstant això, el que sembla un matís a llarg termini és també un dels principals límits a curt termini de la proposta. Mazzucato no té en compte que el capitalisme és una societat de les classes antagòniques, no té en compte les relacions de poder, i que la creixent contradicció entre el valor d'ús i el valor de canvi, a la vista dels temps d'escassetat que s'aveïnen, farà impossible el consens entre el sector privat i l'interès general. Quina diferència és una diferència acceptable? La participació de l'Estat en l'economia vindrà determinada per la competència entre les classes, no per la innovació.
La urgència actual ha portat al progressisme a abraçar les seves propostes, sobre la base d'un possible realisme, un realisme que consisteix a reconèixer la inelusión del capitalisme, però que no reconeix les seves regles de joc. Mazzucato afirma en el seu últim llibre Mission economy que “no hi ha cap comportament del mercat que no es pugui evitar”. Val, si aquest mercat no és capitalista.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]