25 d'octubre. La Societat Valenciana de Meteorologia ha anunciat que la setmana que ve una gota freda de les altes temperatures podria provocar pluges torrencials a València. Dia a dia, es confirmen les previsions, i el 29 d'octubre, a primera hora del matí, l'Agència Estatal de Meteorologia ha activat l'alerta vermella. Hores més tard, aquesta alerta s'uneix a l'alerta pel risc de creixement dels cabals dels rius Magre i Poio. En un món paral·lel, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón (pp), fa una roda de premsa que assegura que cap a les sis de la tarda es calmarà la pluja i el risc passarà. Precisament a aquesta hora va començar la tragèdia.
A les sis de la tarda, les aigües del riu Magre emergien del mur de contenció d'Algemesí i s'estenien per tota la Ribera. A dos quarts de set, el riu Poio va desembocar als carrers de Torrent, i a continuació va inundar desenes de grans nuclis urbans de l'Horta meridional. A aquesta hora tothom feia la seva vida normal. Nens en activitats extraescolars, treballadors en polígons industrials, botigues obertes, centres comercials replets de gent. Quan es va divulgar verbalment que els ponts sobre el riu estaven destrossant una paret d'aigua, troncs i tot tipus de residus, centenars o milers de persones van intentar salvar els vehicles aparcats tant en els pàrquings com al carrer. Just en aquell moment de major moviment es va produir el desastre. Desenes de milers de persones van rebre un missatge des del centre d'urgències quan estaven atrapades en cotxes i camions o agarrades in extremis a un arbre que els recomanava que no sortissin de les seves cases. Era tard. El resultat és conegut. Centenars de morts i desapareguts. Des dels tràgics successos esdevinguts el 25 de setembre de 1962 a la regió catalana de Vallès, la que ha estat la més afectada.
Políticament no interessa ratificar que "només el poble pot salvar al poble", com diu la cançó de Berri Txarrak; Carlos Mazón és molestat pels voluntaris
Si la falta d'atenció a la ciutadania no va ser suficient, el Govern del pp va constatar que podria fer-ho encara pitjor. A més, tant el president Mazón com la consellera Núria Montes han mantingut una actitud arrogant. Famílies que han viscut a l'interior amb cadàvers, sense aigua ni aliments, carreteres tallades i vies fèrries. La resposta va ser imminent i milers de persones van sortir a peu de la capital, travessant el que ja es coneix com a pont de la solidaritat, cap al llit sud del riu Túria, on es troben els municipis més afectats. En el vehicle viatjaven pales, galledes, guants, sacs de deixalla, ampolles d'aigua i aliments bàsics per als bebès. La resposta de Macón va ser un menyspreu i una amenaça que tornessin a casa.
De fet, la imatge de les persones amb una escombra a la mà mostrava que les administracions públiques havien fracassat en la gestió de la catàstrofe. Políticament no interessa ratificar que "només el poble pot salvar al poble", com diu la cançó de Berri Txarrak. A Mazón el molesten els voluntaris perquè representen perfectament la ineficàcia i la falta de previsió del govern. El seu govern ha minimitzat o negat reiteradament l'escalfament global, que situa les pluges torrencials del Mediterrani en el context de l'emergència climàtica del planeta.
Però el que ha viscut als carrers de València, malgrat el sofriment que ha deixat, no té marxa enrere. Les cadenes humanes que han netejat el fang del carrer formen part del nou paradigma de la vinculació social i confirmen que és el moment de prendre decisions importants sobre el món que volem deixar als nostres fills i filles.