Estic malalt, en condicions de quedar-me sense sortir de casa, amb la baixa del metge, amb l'aprovació dels quals m'envolten. Estic malalt. És a dir, la meva energia és la que solc tenir quan torno a casa a la nit, però durant tot el dia. I el cos és un parany, una vegada més, i m'engabia amb odiós orgull en una implacable mostra de la seva superioritat. Sense mi no ets res. I no pots fer res, llegir et semblarà pujar a l'Everest, escriure Txindoki. Sembla avorrit, però no, això és el pitjor. Una altra entremaliadura del cos. El cervell, aquí dins, no cessa d'actuar, i assegut en el llit, tombat en el sofà, comença els camins que condueixen al plor absurd o al panteix, en espirals de por obsessiva. O (amb febre?) sembla embriac i et temptava a fer crides que no et convenen, en bàrbares sublimacions sentimentals i nostàlgiques dels afectes, però si creu en el trampito, es trepitja contra la paret. Però guanyaré a aquest cos envanit. Quan es van dissenyar els seus poders no hi havia pantalla. No hi havia internet. I ara sí. I això val també per a quan torno a casa tots els dies.
No sé com he arribat des d'una conversa sobre l'evangeli de Sant Mateu de Pasolini a les festes de disfresses de l'escola Bauhaus, els colors d'Itten, el teatre d'Amancio Williams i el ninot de Kokoschka. Des de la distància dels dits de Miguel Ángel al que havia vist una vegada en una exposició sobre la jove Ribera: i, és cert, en la pantalla no m'ha enxampat com ho va fer durant molts minuts en l'exposició del Prat. Però aquí estan els llavis de María Magdalena i els peus de Jesús. I aquesta distància. I la tensió que genera. Pot ser que no sigui una pantalla, pot ser que sigui l'edat. Ara em dona una mica de repugnància. Peus.
Els de la nostra generació estem programats per a lluitar contra Internet i les pantalles. I, per tant, quan els consumim per a sentir-nos culpables. Sord al que a vegades ens han donat. Cec respecte al que estava succeint per si mateix. “Quant temps ha passat avui…”. Enamorant-se. Que el meu cos es foti, que es fotin els nostres cossos separats, no sabien que Internet s'inventaria. No sé si hi haurà un Hermitage de Sokurov, un Quattrocento o un Stabat Mater de Pergolesi.
Sí, estic malalt.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'ofensiva imperialista israeliana ha entrat en una nova fase: bombardejos a Iemen, Líban i Síria; atacs contra l'Iran; intent d'invasió de Líban… Els sionistes han aconseguit un vell objectiu: Anar més enllà de Palestina i convertir l'atac en una guerra regional.
L'augment... [+]
Un sol nom de lloc és suficient per a començar a citar el cas més greu de violència contra les dones que s'ha produït en els últims temps: En aquest poble de proves, un marit ha dominat químicament a la seva dona i l'ha abandonat durant deu anys a la sexualitat d'altres... [+]
De petits, teníem mil jocs per a jugar en el dia a dia. Alguns jugàvem corrent, uns altres jugàvem amb la pilota, les nines, la goma o les paraules. Hi ha un joc en el qual jugàvem amb les paraules, m'he adonat que serà per a tota la vida. No ens adonem que estem jugant,... [+]
–Sí, això serà un muntatge… o un acudit fet per algú… o una cosa treta de context…
–No, volguda, aquí està el vídeo, escolta l'entrevista.
-Oxtia, sí! –donant tornades als ulls en els forats.
J. no podia creure-ho. No obstant això, no és increïble, és... [+]
En el grup BRICS+ participen economies productives emergents o proveïdors de matèries primeres. Aquests volen construir una governança mundial més justa i això xoca amb un Occident que vol continuar governant i regulant els fluxos econòmics internacionals.
BRICS+ no és... [+]
Fa molts anys el Dr. Vaig conèixer l'abusi bot, i també em vaig adonar de la velocitat amb la qual les persones poden enganxar-se a aquestes màquines. Sent animals socials, la relació és natural i necessària, i com diu el nom de 'relació', sempre comporta una resposta per... [+]
Un llarg cap de setmana. Hem fet un volt per l'entorn i hem aprofitat per a fer el picotejo. Turistes fent selfies. Rutes per a turistes, lloguers, botigues, hotels, pàrquings, plats de menú, cartells de senyals en tots els idiomes del món. Els turistes transformen els llocs... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els... [+]