Comencem per la base: en situacions d'estrès, ansietat, preocupació, malestar… sabem relaxar-nos?
En general, sabem el que hem de fer quan volem relaxar-nos: ens dirigim a la muntanya o a la platja, o utilitzem l'esport com a mitjà de fuita… però el fem en temps lliure. En canvi, en el remolí quotidià (en el treball, a l'escola) s'observa un alt nivell d'estrès. Amb l'atenció també és molt evident: moltes persones no tenen capacitat per a mantenir l'atenció en un lloc o en una cosa; vivim sobreestimuladas i la nostra atenció flueix, els nostres pensaments d'un costat a un altre, què escoltar o veure d'un costat a un altre… i és bo desenvolupar i treballar la capacitat de concentrar-nos en el lloc que volem.
I en això ajuda el ioga…
Així és. En aquest cas es tracta de dotar al nen d'eines per a augmentar el seu benestar, tant a l'aula com fora de l'aula. Li servirà en el present i també en el futur, per exemple, perquè si ensenya com respirar tindrà aquest aprenentatge per sempre, tindrà interioritzat com fer respiracions més àmplies, com oxigenar-se.
No respirem bé?En general
, no ens han ensenyat. El diafragma, sota els pulmons, és un múscul molt important per a la respiració, ajuda a passar del sistema nerviós simpàtic al parasimpàtic, és a dir, a relaxar-se, però sovint ens bloqueja el diafragma; com quan estem estressats sentim tensió en l'espatlla, també tenim tensió en el diafragma. Per això, hem de reeducar la respiració perquè, movent el diafragma cap amunt i cap avall, respirem, i no utilitzant els pulmons i les costelles.
"En l'institut Pío Baroja d'Irun s'ha estrenat un nou espai: Lloc Respiratori, perquè en Batxillerat hi ha molta ansietat. És una habitació preparada per a estar còmoda, per a respirar en silenci"
Com la respiració, anem oblidant/perdent la flexibilitat del cos, la consciència del cos i altres capacitats naturals, a mesura que avancem en l'edat?
Totalment, perquè el cos es disocia en dos i vivim al cap: se li dona molta importància a la ment, i al cos físic i a les emocions molt poc, tot és pensament i idees, construïm el nostre món en la ment, i el ioga proposa tornar a la plenitud, recuperar la consciència del nostre cos.
Es fa el ioga diferent segons l'edat?
Sí, està dividit en set etapes: Fins a 7 anys, de 7 a 14, de 14 a 21... Amb nens fins a 7 anys, per exemple, el joc està molt present, la dansa, la música... Suposem que et conti un conte amb la granota com a protagonista, perquè ho fas en la postura de la granota, i la resta de moviments, gestos i postures van units al conte. Els petits encara estan en el cos, conserven la seva essència, estan contents, enfadats o tristos, el demostren, les maneres de relacionar-se tenen molt de veracitat. A mesura que avança l'edat va augmentant la dissociació abans esmentada, a favor del cap, perquè a això ens porta l'escola, les cases i tots els entorns, per la qual cosa els exercicis són diferents, cal treballar més l'atenció, podem fer exercicis més llargs en lloc dels exercicis curts que realitzem quan érem petits…
Cal plantejar la sessió de ioga no sols per edat, sinó també per classe o grup?
El grup genera una dinàmica que pot ser molt activa i participativa, pot ser passiva, pot ser diferent en funció del moment del dia. En l'adolescència, per exemple, arriben a dormir al matí i cal fer un treball d'activació a través d'exercicis físics; no obstant això, els alumnes que venen de l'hora de descans poden arribar alterats i necessitem alguns exercicis respiratoris per a relaxar-nos.
Més enllà de la classe, el ioga planteja que l'alumne que vulgui que els espais també es mantinguin tranquils en l'hora de descans, perquè sembla que estan obligats a estar en l'època del pati de determinades maneres. En l'Institut Pío Baroja d'Irun imparteixen batxillerat i han estrenat un nou espai aquest curs: Lloc Respiratori. En el Batxillerat hi ha molta ansietat, estan ofegats i viuen molta pressió de cara a la prova EBAU d'accés a la universitat. L'Espai Respiratori és una habitació amb sofàs, amb possibilitat de posar música tranquil·la i preparada per a estar a gust, pensada per a respirar en silenci.
"Els més petits encara estan en el cos, però a mesura que avança l'edat la dissociació augmenta en favor del cap; el ioga proposa recuperar la consciència del nostre cos"
“No hi ha temps per a donar el currículum complet, i ara el ioga?” a més d'un professor…
Sí, i és cert que té treball, però tots veiem la necessitat, què farem amb aquesta necessitat? Podem continuar cridant en classe, “Callar! Escolta! Asseu-te!”, o podem treballar les solucions.
En l'educació hi ha una tendència al fet que quan es vol treballar un tema es porti a un especialista perquè li doni un curs. Però tu proposes donar ioga pels propis professors de l'escola i per a això els formes.
Hi ha tres maneres d'introduir el ioga en l'educació: cursos per a l'alumnat (i es realitzen, sobretot amb els més petits, cursos de dos o tres mesos); sessions de ioga per al professorat (perquè sigui útil per a ells, i després poden portar l'après allí a la classe); i Ioga a l'aula: ensenyar als professors unes eines senzilles perquè després les usin en classe. Moltes vegades posem el focus en els alumnes, que estan agitats i això i altres, però com està el professor, com entra a l'aula? Perquè la influència del professor és total, i per a la meitat de curs veig a molts desbordats i passats, queixant-se del sistema i dels alumnes. Posem en marxa aquestes eines i exercicis, i segur que seran beneficiosos per a tots.
En l'institut Talaia d'Hondarribia, per exemple, s'ha habilitat una sala de professors per a acudir a la mateixa quan el necessitin i realitzar exercicis de ioga. I una vegada a la setmana, a l'hora de descansar, els professors es reuneixen per a fer ioga i meditar.
Quan, com, cada quant… haurien de donar el ioga en classe, els professors?
Sobretot cal fixar-se en el moment: d'on venen els alumnes (acaben d'entrar a l'escola, venen de l'hora de descans, venen de l'assignatura de Matemàtiques o d'Inglés…) i a on van (què faran en la pròxima hora), i en funció d'això segurament buscaré una cosa o una altra, ja sigui activar-la, tranquil·litzar-la, o treballar l'atenció. No són sessions de ioga d'hora i mitja, són píndoles d'uns cinc minuts, per la qual cosa la influència també depèn d'això, afectarà la següent lliçó o hora, i cal anar ttanteando cada hora, cada dia o no segons les necessitats, però la continuïtat és fonamental, no ser una cosa que de tant en tant farem. La programació és important: establir objectius, planificar eines per a això, avaluar si està funcionant…
Ha parlat de la importància de la respiració per a relaxar-se i dels exercicis físics per a activar-la, quins exercicis hi ha per a treballar l'atenció?
Es basa a situar l'atenció en un lloc determinat, i això és el que es denomina ancoratge. L'ancoratge pot ser extern. Per exemple, la mà és una flor (amb totes les puntes dels dits unides) i en respirar estendré la mà, tancant-la en espirar, concentrada en aquesta respiració i en aquest exercici, ancorada a la mà. O per exemple, em concentraré a pintar un mandala, o posaré tota la meva atenció a cantar un mantra, en la veu i en cada nota, pas a pas, o encendré una espelma i em centraré en el moviment del foc… I l'ancoratge pot ser l'interior, que s'utilitza a partir de l'adolescència, no amb els nens més petits. Podem mirar cap a dins i ancorar-nos en la respiració (en el nas o en les costelles), en el somriure propi o en l'anomenat sol interior (en el pit, d'alguna manera en el nostre centre).
Les visualitzacions (fer un viatge a través de la ment, per exemple, a la naturalesa) serveixen per a treballar l'atenció i també per a relaxar-se. Val el mateix un exercici molt bonic que es pot fer amb els petits: baixar una mica les persianes, posar una mica de música si es vol, tombar-los tots, i anar movent la llum d'una llanterna lentament, per les parets, pel sostre… perquè els nens i nenes puguin seguir amb la mirada.
"Posem el focus en els alumnes, que estan alterats i això i altres, però com entra el professor en la classe? Veig molts que han passat. Aquestes eines són útils per a tots"
Poca llum, tombat… Les aules són un espai adequat per al ioga?
Sabem, per exemple, que una llum més baixa i més càlida dona suavitat, o que no és el mateix que una habitació estigui ordenada o caòtica. Això pot ser tingut en compte pel professor per a adaptar-nos tan bé com sigui possible al nostre espai. Per exemple, els exercicis de ioga es fan en el sòl amb els més petits, però per als adolescents, almenys en l'informe que jo he preparat, tots els exercicis són, o ben asseguts en una cadira o dempeus, perquè la realitat és que tenim aules amb cadires i taules. I al cap i a la fi, el ioga són unes píndoles curtes pensades per a fer una transició a l'aula a la següent franja de temps.
Quines claus principals dones als professors?
El propi professor deu primer experimentar i integrar les eines per a poder transmetre-les correctament a l'aula; ha de completar la seva “caixa d'eines” amb poques i senzilles eines; és un treball que requereix programació i seguiment, preventiu, sense esperar al moment en el qual esclatem; és necessari tenir paciència i confiança, perquè els resultats es veuen amb el temps, no de manera immediata; i important, si el professor està bé, l'alumnat estarà bé.
Quina és l'experiència a les escoles en les quals s'està treballant?
Els usuaris tenen clar que funciona, que a curt termini s'aconsegueixen els tres objectius concrets: activar, tranquil·litzar i concentrar, i ajuda molt al professorat. Es percep l'objectiu general, el benestar? Per a això fa falta més temps, perquè són experiències de pocs anys les que conec.
Quins models d'interès destacaria?
En l'Estat francès fa 40 anys que van començar a ingressar a l'escola de ioga, a Catalunya es va crear la Xarxa de Ioga i Educació de la Generalitat en 2011. En el nostre cas, la UEU porta anys realitzant cursos d'introducció del ioga a l'aula, també en els cursos que organitza Hik Hasi, i els exemples són nombrosos, aquí i allà, de professors i centres que treballen de manera voluntària. En la ikastola Arizmendi d'Eskoriatza fan ioga per al professorat una vegada a la setmana i després a l'aula prenen les idees per a fer amb l'alumnat. En l'Institut Ballonti de Portugalete organitzen sessions de meditació i respiració per als alumnes d'ESO i Batxillerat, i una vegada per setmana tenen una hora de descans anomenada Pausa per a relaxar-se i fer exercicis. En l'institut Zorroza de Bilbao també es realitzen sessions de ioga per als alumnes d'ESO, i els professors tenen un moment per a respirar i meditar durant el descans.
Conec aquests casos, perquè conec més el món de l'ESO, vaig ser professor d'ESO durant molts anys, però en Educació Infantil i Primària es fa més, i hi ha un munt de professors que fan ioga en el temps lliure i que porten a classe als quals allí estudien. Acabo de realitzar unes sessions de formació per al professorat d'Educació Infantil i Primària en el col·legi Talaia d'Hondarribia i he vist que molts ja saben que a l'aula tenen un munt d'exercicis i els utilitzen, que també tenen material per a fer ioga amb els nens. Com he dit, ho fan de manera voluntària. Jo mateix he ofert formació pel meu compte als centres de la comarca en la qual viu, sobre la base del que vaig aprendre amb el professor Kavi Fernández, però des de l'administració o des del Berritzegune no hi ha plantejament general.
Falta fer un plantejament general a nivell educatiu?
Crec que arribarà tard o primerenc. I pot ser que no es digui ioga, no importa, però arribarem a normalitzar els exercicis per a treballar el cos, la respiració, la relaxació… perquè hi ha molta necessitat i si no esclata per aquí o per allà.
Per als adults també hauríem de sistematitzar les sessions de ioga en els centres de treball?
Hi ha molta experiència de companys que s'ajunten per a fer ioga al principi o al final de l'activitat laboral. Ho plantejaria com una opció a difondre, no sistematitzar-ho com vostè diu, perquè el ioga no té per què ser per a tots: hi ha arts marcials, pintar, altres possibilitats de relaxar-se... També en el ioga hi ha moltes classes: més tranquil·les, més meditivas, més actives, més dinàmiques… Què t'agrada i què et fa bo? Descobrir això és el camí.
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]