–Sí, això serà un muntatge… o un acudit fet per algú… o una cosa treta de context…
–No, volguda, aquí està el vídeo, escolta l'entrevista.
-Oxtia, sí! –donant tornades als ulls en els forats.
J. no podia creure-ho. No obstant això, no és increïble, és incomprensible.
La pregunta de si es pot començar a parlar francès (maldestre) amb un altre basc pel mer fet d'estar a l'altre costat de la frontera, i després a aquest altre basc, si ell mateix es desembolica maldestrament, no va poder tenir una resposta més natural: millor en basc. Dit d'una altra manera, “i si ho fem normal, no és millor?”.
El lehendakari i jo vam néixer en la mateixa regió, amb dos anys de diferència. L'un i l'altre som persones que hem après basca. Podríem dir que tots dos hem viscut una realitat sociolingüística semblant. Malgrat ser d'esquerres, des del principi se'ns va advertir que el lehendakari sap basc (el nostre país d'origen encara pot generar desconfiances). I sí, això és un consol. Tanmateix, hi ha alguna cosa que, d'alguna manera, fa popa.
Em pregunto per què va ocórrer aquesta incomprensible història. Suposo que, igual que amb l'heteronorma, no veiem possible el que situem fora de la norma. Si la regla per a un és l'erdalidad, el desconegut que tenim davant nosaltres ho considerarem com un castellà, mentre no tinguem clars indicis en contra. Una situació realment alienadora per a un euskaldun, ja que la normalitat, la naturalitat, la norma, hauria de ser el basc.
I què executa la norma? Costums. Quan dirigim la primera paraula al desconegut en basca, no sols aclarim la condició lingüística de cadascun, sinó que també provoquem transformacions en nosaltres mateixos, ja que cada vegada que actuem així fem que aquesta regla s'inclini una gota.
Si la regla per a un és l'erdalidad, el desconegut que tenim davant nosaltres ho considerarem com un castellà, mentre no tinguem clars indicis en contra
El que estem comptant, més enllà de ser un fet que es pot excusar després d'un error o una distracció, pot ser un exemple representatiu d'un fenomen que xopa tot l'àmbit polític. Resulta dolorós i ressentit, per exemple, escoltar en el Parlament els discursos dels bascos, en castellà els uns als altres, i aquest últim a l'altre. No hi ha molta diferència en quins aspectes són iguals.
Sí, ho sé, els mitjans de comunicació i els talls i les parraplaquerías… Amb l'excusa de tots ells, la nostra es torna subsidiària. La llengua subsidiària, el caràcter subsidiari i la posició subsidiària en el món.
La major producció de les institucions basques es produeix en castellà, també en la CAB. Després s'ho passen al traductor, perquè pugui parlar basc, perquè els pesats de sempre estiguem tranquils i sense pegar l'arpa. No es fa al revés: per a aquells que s'han creat en basc –normalment– i que encara no s'han traduït.
La majoria de les nostres institucions són analfabets funcionals. Aquesta és la realitat. I als quals no ho són, se'ls vol convertir així a cops de maçada dels jutges. Sabem que el realment perillós és que el que realment fa tremolar la casa que han construït en les nostres terres és que no és la reivindicació del nostre, sinó la consecució de la normalitat en la nostra terra. Poder ser nosaltres.
I què som? Som una nació o no som? Què ens fa nació? Preguntes tan pertinents com les antigues, que al llarg dels segles, les particularitats de cada moment històric han mantingut el seu caràcter de poble. La voluntat de ser és l'argument principal de la present edició. D'acord. No obstant això, on queda la voluntat de ser, si res impulsa a tal voluntat? Si no hi ha diferència entre bascos, francesos i espanyols?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]