Durant l'estiu s'ha sabut que s'està projectant una gran central eòlica en les terres d'Arano. Com heu rebut la notícia?
Erramun Galparsoro: Fa uns dos mesos un regidor em va cridar dient que una persona de consulta de FE Energy, en nom de Repsol, va venir a oferir-me un munt de regals per al poble i amb la idea d'instal·lar una central eòlica. Es va fer una trucada telefònica demanant l'hora. Altres projectes han existit abans, però això ens ha alarmat molt.
Al maig, també vam tenir notícia d'un altre projecte que té darrere d'Endesa, en aquest cas en els límits d'Hernani, però que es veuria des d'Arano. Quin vincle tenen?
Aquí es van mostrar més solemnes: 'Voleu un nou frontó cobert? Un poliesportiu?... Era com comprar la nostra voluntat. I la nostra petició ha estat mostrar on tenen projectada la central. Però encara no ens han explicat, ni torres, ni fuites, ni res" (Erramun Galparsoro)
José Manuel Muñoz: Pensàvem que la d'Arano seria la successió d'aerogeneradors que Endesa vol col·locar en la part d'Hernani. Però en l'última reunió ens han dit que tenen intenció de presentar dos projectes: un que abasti tot (Berastegi, Goizueta, Hernani i Arano) i l'altre solo d'Hernani. Nosaltres no sabem quines connexions hi ha entre ells, són grans empreses, però sembla que estan en competència.
Sembla difícil creure que no comparteixin informació entre ells...
Galparsoro: Sí, es comporten d'una manera bastant silenciosa i bruta. Els de FE Energètica han tingut una actitud molt diferent en un poble tan petit com Hernani o Arano. Aquí es van mostrar més solemnes: “Voleu un nou frontó cobert? Un poliesportiu?...”, com a comprar la nostra voluntat. I la nostra petició ha estat mostrar on tenen projectada la central. Però encara no ens ho han explicat, ni les torres, ni les vies de fuita, ni res.
Muñoz: T'adones que estan parlant d'una cosa molt difícil de vendre. Preveuen que a la gent no li farà gràcia i per això estudien primer al “client” o a la víctima. Llavors t'ofereixen el que anomenen “compensacions” d'una manera molt suau. Potser en un primer contacte han rebut una postura contrària, i per això en la segona ocasió han vingut amb una altra actitud, menys agressiva, canviant d'estratègia.
Galparsoro: En aquella primera reunió l'Ajuntament va dir que no, que el preu era massa alt per a pagar.
Fa vint anys ja hi havia un altre projecte en la zona, el d'Iberdrola. Què és el que li interessa a les empreses eòliques?
Galparsoro: El vent, estant prop de zones urbanes. Si comences a pensar, les altures són adequades per a col·locar les torres, bastant planes… Però cal pujar fins aquí, i tenen difícil accés.
Muñoz: Jo tampoc crec que tingui unes característiques molt atractives quant a accessos. El que passa és que quan van venir fa anys la planificació i la tecnologia no estaven tan desenvolupades i no hi havia tants diners públics per a aquest projecte. Van venir, es van fer càrrec de la recerca i se'ls va deixar per a més tard. Hi havia molts llocs més adequats. Però si t'adones, ara el sud de Navarra està ple de molins, a Àlaba també hi ha més d'un fantasma, perquè les muntanyes són molt adequats, amb fàcil accés. Llavors, per què aquí? Perquè això ja és un tsunami. És una bombolla i hi ha molts diners en joc.
En l'informe de Mikel Álvarez s'incideix en l'impacte ambiental i patrimonial que causaria. Però, com afectarà socialment el poble?
Galparsoro: No hi ha res a mesurar, jo crec que seria la desaparició del poble. No són petites torres i la destrucció seria gran: el soroll que provoca… Les persones que vivim aquí valorem la situació i els valors d'Arano, encara que hagi calgut baixar molt al treball. Estan en perill de perdre's.
Muñoz: És difícil de comprendre. En parlar dels danys que produiran els aerogeneradors, crec que cal descartar conceptes relacionats amb l'economia actual: creixement, beneficis... Jo no tinc per què pensar en la quantitat d'energia que generaran o en els diners que aportaran amb els impostos. Perquè si miro cap a allí [les muntanyes], tot això passa al segon pla, no hi ha justificació, no necessito arribar a ell. Per descomptat, són coses molt complexes. Nosaltres hem de defensar la nostra opinió davant Repsol, però també davant la gent, i aquí està la dificultat.
-Per què volen edificar aquí? Perquè ja és un tsunami. És una bombolla i hi ha molts diners en joc" (Joxe Manuel Muñoz)
Sorgirien dubtes i inquietuds entre la ciutadania.
Galparsoro: Una de les preocupacions és que nosaltres ens neguem i allunyem les instal·lacions als límits d'Hernani o Goizueta deu metres, si ho posen i ens quedem sense res?
Muñoz: Quan van arribar per primera vegada, van amenaçar a Obama amb matar a la jove. En aquest sentit estem molt malament.
Com viuen els aranoarras?
Galparsoro: El poble es reuneix amb coses que es poden organitzar entorn d'una taula, ara venen, per exemple, Sant Martí. Viure? Com avui dia hi ha poca gent, i els caps de setmana més, en el Consell, en la plaça… Vivim com en qualsevol altre poble petit.
Muñoz: Quant a la mobilitat, sabem que estem a la mercè del petroli, perquè hem d'agafar el cotxe tots els dies. Però si algú ha de moure's intentem baixar-se i compartir cotxes a través d'un grup de washaps. Si no, gaudim de la tranquil·litat d'aquí... almenys fins ara.
Heu tingut alguna relació amb la gent dels pobles veïns?
Galparsoro: Ja estem. Ja teníem un grup per a parlar d'aquests temes i impulsar el treball en comú. Ens hem concentrat en aquest assumpte. Hem estat amb els experts i jo també estic en contacte amb els d'Etxalar, tots ens han dit el mateix: “Comença a moure't, obre als quatre vents i crea la plataforma al més aviat possible”. Al principi no notem molt moviment en els matins, però ara ja caminen alguns preocupats i ens van demanar que organitzéssim una xerrada; la lliguem a Mikel Álvarez. En Hernani, els membres del grup Sagarreta estan vinculats a la biodiversitat i han començat a reunir-se per a parlar sobre la sobirania energètica.
"Nosaltres no estem en contra de la sobirania energètica, però aquí venen els gegants que creuen que poden fer el seu negoci on volen, perquè tenen la llei al seu favor i tenen fons europeus" (Erramun Galparsoro)
Què sabeu per part de l'Ajuntament d'Hernani?
Galparsoro: Encara no hi ha res clar. Sabem que hi ha contradiccions i sabem que en EH Bildu hi ha un moviment que és crític amb aquests temes. Nosaltres no estem en contra de la sobirania energètica, però aquí venen els gegants que creuen que poden fer el seu negoci on volen, perquè tenen la llei al seu favor i perquè tenen fons europeus. En aquest cas, a més, per la seva dimensió es tramitarà a Madrid.
Potser per això la tramitació va més lenta?
Muñoz: Això no ho sabem. Ens han donat uns terminis i ens han dit que el projecte es publicaria aproximadament en la primavera del pròxim any. Després comença un procés en el qual les cames comencen a tremolar, els recursos, etc.
Galparsoro: No som els primers en aquesta mena de lluites, i gràcies, tenim coneguts i ajudes. A Navarra es troba Sustrai Erakuntza, que ofereix assessoria jurídica. Però els que volen posar eòlics no estan parats. Aquí porten gairebé dos anys fent exàmens, a través de l'empresa Taxus Medi ambient, d'Astúries, sempre pujant i baixant amb el cotxe.
Muñoz: Una vegada els vaig trobar passejant per la muntanya i vaig parlar. Em van dir que s'està realitzant un estudi d'impacte ambiental que requereix un termini mínim d'un any perquè es recullin totes les èpoques. Sospitem que Tajus ha de complir oficialment aquest tràmit, però que abans de començar ja saben el resultat, ja que és la pròpia empresa la que el contracta.
Arano es troba entre diversos espais naturals i és un patrimoni arqueològic únic. D'on recorrereu?
Galparsoro: Aquest és un passadís, aquí veiem constantment els passos dels ocells, i no sols els dels coloms.
Muñoz: Una cosa és quina patrimoni tenim i una altra quina figura de protecció té. Nosaltres no tenim res com els parcs naturals o les zones d'especial protecció per als ocells. Des de l'empresa ens han dit que no es preocupin. Per exemple, si la llei diu que les torres han de situar-se a 500 metres dels megàlits, ells les col·locaran a 700 metres. Que simpàtics... però els posaran! Jo amb això faig una lectura: pensen que les dues poden coexistir, una mairubaratza i a uns metres l'aerogenerador.
Galparsoro: D'una banda estan els recursos tècnics que posen els ministeris, etc., i després vindran els que ens valen més en una segona fase, que poden fer Aranzadi, etc. Però aquestes recerques són molt cares i nosaltres no tenim diners.
Més enllà de les grans infraestructures centralitzades, han analitzat alternatives en Arano?
Galparsoro: Estàvem fent això uns quants, fins que va venir. Jo penso que aquest poble té possibilitats. Estem molt dispersos i som molt diferents, però hem de fer lectures conjuntes, perquè potser els dos estem en sintonia, però només uns altres veuen que els baixarà la factura de la llum.
Muñoz: És un tema profund i crec que està malament d'on va partir si sorgeix dels estaments superiors. La sobirania no és només la generació d'electricitat, també hem de baixar el consum, i com és normal en el dia a dia de molts no hi ha temps per a reflexionar sobre això: de treballar a casa tard, després les coses familiars, el partit de la Real… També s'aprofiten aquestes empreses, que tenen temps suficient per a presentar-les com els convé. A més és curiós, la raó sempre és el canvi climàtic, no el final dels combustibles fòssils. Que s'acabarà amb la contaminació i els abocaments... però qui creu això?
"Aquestes empreses també se serveixen d'això, elles tenen temps suficient per a presentar-ho com els convé. A més és curiós, la raó sempre és el canvi climàtic, no el final dels combustibles fòssils. Que acabarà amb la contaminació i els abocaments... però qui creu això?" (José Manuel Muñoz)
Els experts diuen que la pèrdua de biodiversitat també genera un canvi climàtic.
Muñoz: Has d'estar desconnectat de la naturalesa per a no veure-ho, i desgraciadament avui dia hi ha molta gent que viu desconnectada, fins i tot en pobles petits. En la naturalesa tot està connectat, nosaltres inclosos. Com en un trencaclosques, es lleva una peça i la hi lleva al pic. El pitjor és que això no és nostre, però ens toca cuidar-ho per als quals arribin.
Galparsoro: No és la nostra, ni la dels aranesos, ni la dels bascos que ara vivim… La naturalesa és la de les generacions posteriors i la de la naturalesa.
Martxoaren 19an amaitu zen proiektua aurkezteko epea, baina Errioxako PSOEk adierazi du Forestalia enpresak "interesa baztertu" duela. Enpresak bi parke eoliko eraiki nahi zituen Aragoiko lurretan, baina oraindik ez ditu lortu baimenak eta hori dute egitasmoa... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
EH Bilduk galdera sorta bat erregistratu zuen Eusko Legebiltzarrean Donostiako Metroaren igarobideko lanen gainkostua argitzeko. Informazio hori atzo jakinarazi zuen Susana Garcia Chueca Mugikortasun sailburu sozialistak.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Gaur, martxoak 27, ARGIA komunikabidearen egoitzan aurkeztu dugu Bizi Baratzea Orria, urtaro bakoitzean zabalduko den aldizkari berria. Horrekin batera ospatu dugu ARGIAren Bizi Baratzea proiektuak 10 urte betetzen dituela aurten. Bizi Baratzeako kolaboratzaileak eta ARGIAko... [+]
EAE, Akitania Berria eta Nafarroak osatutako euroeskualdearen batzarra egin dute Iruñean martxoaren 25ean. AHT izan dute topaketaren ondoko agerraldiko aipagai nagusien artean eta Akitania Berriko ardatza Hego Euskal Herriko trenbidearekin lotzeko konpromiso politikoa... [+]
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.