Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024

------------------------------------------

És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires, el temps fa que la força inicial es vagi difuminant. Per això m'he donat una sorpresa quan m'he assabentat de la volta de Maniaks i de la publicació del disc. El trio ve amb ganes i sembla que té les idees molt clares.

Maniaks es va formar al voltant del 2011 i, encara que de tant en tant es van fer uns pocs directes, ha estat adormit durant molt de temps. Així, ara, amb la incorporació d'idees i estils diferents i l'aparició d'un grup renovat al costat d'un altre bateria, Atxi de Never Surrender, ha estat un dels grups més nous.

La inclinació al punk i oh! del passat ha quedat lluny; i encara que ja el tenen en l'ADN, ara estan molt motivats per altres sonoritats.

Són sis les cançons que componen el primer treball, totes elles cantades en basca, amb una presència destacada de la veu i en tot just tres minuts. És de destacar i congratulante que en l'àmbit del rock-and-roll s'hagi optat per cantar totes les cançons en basca. El Diable és l'encarregat de difondre el treball de manera elegant: un poderós punk-rock amb molt de pes en la melodia, que ens ha recordat en els riffs Hellacopters i en alguns ritmes de Mort –culls de generacions–. Laberinatu, per contra, té l'essència d'oh! i les arrels, però també, per exemple, la dicció vocal de Vicent Von Reverb, sempre amb guitarres brillants. En Programes de color també és present el punk-rock intens, enganxós i melòdic.

La cara B del disc la desplega l'hit! Zainetan, enèrgic dins del punk-rock-and-roll, amb els principis rockers de Dreggen i Nicke i l'essència d'absències com Powder Monkeys. A continuació, en el Cor rebel, afinacions i melodies d'aquells que van obrir el camí de l'hardcore melòdic en l'underground europeu, oh! s'uneixen records i guitarres rocaneras. I per a tancar el disc, a més de treballar els tempos dels últims mohicans, la melancolia i les guitarres netes dels anys 80, fan un pas més en la veu.