Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els presoners que es mostren llaços o còmplices en la seva mirada. Que retinguin l'ordrea a França, una disciplina autoritària, amb el suport de les “forces de seguretat interior” –és a dir, la institució policial–. És hora que les autoritats assumeixin la segregació dels migrants, encara que Xalbador fa 50 anys ens va recordar que “si l'home és sense retret,/el camí hauria de ser lliure per a anar on vulgui” (Als quals s'han perdut a la muntanya). Els discursos violents i incívics dels grans polítics coincideixen amb el vent que bufa de l'extrema dreta i accentuen el clima general d'amenaça i por.
Afortunadament, la protecció de la família és aquí, privilegiats, per a protegir-nos, a pesar que una paraula ultratjant pogués infringir en qualsevol moment la dolçor de la nostra intimitat. Record especialment que fa dues setmanes, en l'enterrament de la meva àvia, que havia arribat als 100 anys, com els parents necessitàvem de consol, el capellà ens ha dit que per a nosaltres “i per a molts” la salvació, i no per a nosaltres, com sentia de nen, “i per a tots”. Aquest canvi litúrgic està justificat pels estrictes traductors de la Bíblia, i cal entendre que “molt” i “tot” no és tan diferent, però, no obstant això, com no associar aquest canvi amb la xerrada netejadora que domina al seu voltant? Xalbador, per part seva, va escriure que “Jesús va morir en una creu per a tots nosaltres”.
Per fortuna tenim aquí, en el nostre entorn, la cultura popular, per a reflexionar col·lectivament sobre el que ens supera. Encara que també en les nostres espectaculars places habituals s'està imposant una suavitat generalitzada sense grans fons, com ha explicat recentment Peio Berterriz en el seu Màster.
Tinc una visió del segle XIX, perquè veig la literatura i, en general, el nostre camí de salvació dins de l'art
Per fortuna, d'altra banda, i sobretot, l'art, que com una religió, és capaç d'il·luminar el camí de la foscor general: No ha estat el teatre Miñan, ofert per Artedram el 18 d'octubre, una imatge d'orador i emprenedor? Hi ha qui diu que no cal donar mesures transcendents a l'obra d'art. Pierre Bourdieu ha escrit que ja no cal fer “lectures litúrgiques”, i Roland Barthes deia que la literatura és “el que s'ensenya i punt”. En aquest sentit, molts han explicat que cal deixar a la didàctica de la literatura la responsabilitat d'explicar què és la literatura, perquè la literatura no té res a veure amb el sagrat: només podria ser un objecte, científicament disecable. La veritat és que no vull que el que jo ensenyo de manera profana, basada en diverses teories serioses i complexes, sigui la cua mental de la literatura. De fet, solc començar i acabar els cursos dient als alumnes que el que comptaré i el que he comptat han de posar-ho en segon pla, en l'organització del seu cervell, i que han de donar prioritat, per si de cas, a les agitacions, a les campanes alliberadores o als nusos que la bona literatura produirà en el seu més profund interior.
Ensenyant als 23 anys les característiques del romanticisme francès del segle XIX, quan era a les cantonades de París, me'l va explicar un adolescent: “Ja saps, senyora, Victor Hugo i el romanticisme són del teu temps. Nosaltres ja no som així”.
Tal vegada té una visió del segle XIX, perquè veig en la literatura i, en general, en l'art el nostre camí de salvació. Si és modern i es considera la literatura com un objecte, podria considerar-la com una manxa, que podria fer saltar espurnes no de molts, sinó de tots.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]