Desgraciadament, separem bé viatjar i migrar. En el cas de les migracions, el procés no acaba ni en arribar a la localitat que es pretén, ni en aconseguir permís per a residir en un altre poble, poden passar molts anys de les seves vides, dècades, fins que puguin viure un nou començament real d'un lloc. Aquest tipus de decisions es prenen de la desesperació. I espiant aquesta desesperació, sempre hi ha qui veu una oportunitat de negoci.

Sense xarxa, sense recursos, tractant d'entendre algunes cultures i comportaments que et resulten estranys, lligat a la necessitat de prendre decisions, de canviar una vida insostenible, qualsevol persona pot ser molt vulnerable. I desgraciadament hi ha molts malvats en el món, sempre disposats a privar als més vulnerables de la seva mínima expressió.

Els majors problemes venen de no prendre's el temps necessari per a verificar la informació que es rep. Baixem la nostra atenció quan el que ens ha facilitat la informació és la xarxa pròxima. L'accés a xarxes de confiança és l'estratègia més eficaç per a difondre la desinformació, el frau i la manipulació. A més, avui dia, les converses de calma amb les quals es manté la relació han estat substituïdes per una comunicació ràpida, i amb la digitalització la dinàmica ha augmentat: compartim informació, però no ens prenem molt temps per a parlar i pensar en això. En el procés migratori, sorgeixen dinàmiques que ajuden a difondre els fraus quan els afins difonen informació no contrastada. Alguns exemples: servei de “expert” que demana un gran pagament per a aconseguir una cita a través de bot, l'oferta de serveis de Coiots que no garanteixen el final del viatge en la plataforma Uber (transportistes que introdueixen als migrants il·legalment a un país), la publicació de lloguers fraudulents que exigeixen avançaments en plataformes dedicades a la compra d'habitatge, ofertes falses de treball... Internet és un espai ple de mines per a migrants.