Si Euskal Herria és una nació, seguim endavant, construint, ampliant i posant en marxa les estructures de la nació democràtica basca. Fem d'una vegada una política positiva basada en la nació basca. Construïm d'una vegada la casa de la ciutadania basca, Euskal Herria.

Euskal Herria és una nació. Això és el que es diu al nostre país, però paradoxalment, en aquests temps en els quals el nombre de vots atorgats als partits abertzales institucionals va en augment, el procés de desnacionalització també s'està estenent de forma accelerada des dels dos estats cap a l'interior de la nostra casa. En la mateixa època en la qual el nombre de ciutadans que han après basc també ha augmentat, veiem que l'ús del basc s'ha afeblit, s'ha travat, s'ha frenat i s'ha retrocedit i corre el risc de perdre's per complet. La realitat és que tenim a la nació basca en estat d'emergència.

Se'ns han posat damunt dos estats de pesada càrrega, cadascun amb la seva “nacionalitat” i la seva “llengua universal” estenent-nos amb força i de manera eficaç a banda i banda d'Euskal Herria. Ens han obligat a ser, sentir i parlar espanyol i francès, i en el nostre cas no són pocs els que ja consideren aquesta imposició com un fet natural. Per a això, França i Espanya compten amb una àmplia xarxa de mitjans.

Però diguem també que com a projecte de futur, tant Espanya com França són estats fracassats. Per què? Mirem a França: encara que la denominada aliança progressista estatal triomfa en les eleccions, prevalen les estructures de governança que van des del macronismo fins a l'extrema dreta lepenista.

Mira a Espanya, aquesta eterna Espanya és una embarcació de rígides estructures: en proa té una monarquia podrida, els borbones alternativament són timoners; en l'amulana dreta els militars, en l'altra els jutges; en el pont la casta de l'elit empresarial; en la popa, un govern sempre dòcil i amb els seus mariners, criats i nois auxiliars. Espanya és un vaixell danyat al qual es diu Espanya, i tota la llastri o càrrega s'acumula sempre en l'extremitat dreta. Com embarcarem allí els bascos? No per la nostra pròpia voluntat!

Hem de recuperar la destresa que sempre hem tingut en navegar per les amples mars. Però en un vaixell propi, emprenent la marxa en la banda que conduïa al port de la nació pròpia i construint la tripulació adequada. No accepti en cap cas que aquests dos estats decideixin l'estructura de la nostra nació, la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, l'organització social, la nostra adreça i el nostre futur.

Si som una nació, hem d'assumir d'una vegada per sempre, amb totes les conseqüències, la responsabilitat de ser una nació. No ens posarem a la defensiva obrint els paraigües sota l'aiguat dels atacs dels estats. No.

Què és el que ens dona suport? La identitat de la ciutadania basca, la voluntat majoritària de ser euskaldun. És a això al que hem d'obrir-nos pas. Hem de recuperar el fil positiu de la història d'Euskal Herria. Nosaltres, els bascos, mai hem estat impositors, som víctimes, sovint s'ha defensat amb decisió ferma i fins i tot amb força. No donarem per bona una versió estranya i maliciosa de la nostra trajectòria històrica. Per tant, no hem de liquidar deutes que no siguin les nostres, ni acceptar la condició imposada resultant.

Els bascos no som una “minoria nacional” a Euskal Herria, encara que els estats i la resta s'obstinin en això. La nacionalitat voluntària i democràtica dels bascos és la nacionalitat basca. Per contra, les minories nacionals a Euskal Herria són les que se senten espanyoles o franceses. En conseqüència, l'organització democràtica de la nació basca ha de garantir la nacionalitat euskaldun i la llengua universal del basc. La responsabilitat de ser una nació ens exigeix el desenvolupament de la construcció nacional democràtica basca.