Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La majoria joves i euskaldunes. Entre ells se sentia amb més freqüència la paraula: enplan.
En passar els saludava: Bon dia, Ariyo… Però al capdavant juganera ordeni el circ i a alguns Bon dia Déu. La seva sorpresa: d'on ha sortit aquest exemplar medieval? Rient dins de mi, com els bascos hem passat de ser grans devots a una comunitat ateu-agnópatico-no creient-escèptica en tan poc temps. De Zeruko Argia a ARGIA sola. Està bé. El constant esment de Déu durant tants anys ha provocat l'obstinació i les ganes de vomitar.
Les persones sabem podrir les millors intencions. Quants inferns en nom de Déu, quantes dictadures en la democràcia, quantes morts en la justícia, quantes guerres en la pau, quant odi en la de l'amor…
Rient dins de mi, com els bascos hem passat de ser grans devots a una comunitat ateu-agnópatico-no creient-escèptica en tan poc temps
En nom dels grans propòsits, els de la meva edat vam posar moltes esperances, perquè les generacions futures s'euskaldunicen i creixin bé, en el sistema educatiu. El repudi. Passats els anys, estem preocupats pels comportaments dels joves: parlen en castellà i els seus costums són preocupants, gairebé tan errònies com les dels majors. No obstant això, entre els joves hi ha milers de persones que ajuden als més febles del món: metges, enginyers, cuiners, mariners… I escriuen les seves tesis en basca. Sens dubte, els joves d'ara no són pitjors que els de la nostra època, potser una mica millors.
En Murchante han homenatjat els pares d'un dels nens que li han posat el nom del patró del poble, Roke. L'important és el nom, ja que la de cada nen es repeteix dues-centes vegades al parc, preferiblement en veu alta, perquè la gent l'escolti bé, amb una faceta patentada per Disney. A mi al carrer, amb veu ronca, gairebé sempre em deien nen maligne.
Els nens no són ximples, només són nens. És la nostra indiferència i estupidesa el que implica les seves deficiències. Un bon model que és el principal complement a l'educació real, no els hi oferim.
Cal començar a rectificar. Quin sistema educatiu utilitzar? Rigorós… i suau. Com anomenar-la? Sí, és important, parlant d'una gastroteca al bar, ja que es cobra més el got mitjà o, com la de Roque, l'opció d'homenatge. Em ve… Educació obligatòria! Però si està agafat! Millor al marquès Fra Bartolomé de Santa Teresa li agradava de les paraules: Educació en Popuerza. És de Popuerza pujar a Ernio.
[Popuerza és d'expressió castellana atreta per la força].